Resultats de la cerca
Es mostren 8679 resultats
Johann Nepomuk Mälzel
Música
Músic i constructor d’instruments alemany.
Ensenyà música a Viena Vers el 1812 féu passar com a propi l’invent del metrònom, que copià de DNWinkel, d’Amsterdam Inventà trompetes per a sords, i explotà l’invent als EUA, on anà sovint
alfabet armeni

Alfabet armeni
© fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Alfabet que segueix l’ordre de l’alfabet grec, constituït amb elements grecs, siríacs i iranians d’acord amb les necessitats del sistema fonètic armeni.
Té 36 caràcters, als quals hom afegí dos caràcters més per als noms russos Fou fixat vers el 404 dC per un eclesiàstic, Mesrob, per a una versió de la Bíblia escrita en la llengua clàssica
masurca
Música
Dansa nacional polonesa, de ritme ternari, amb un accent característic en el segon temps —o en el tercer— de cada compàs.
Aparegué a la regió de Masòvia vers el s XVI, i més tard s’estengué per tot Polònia Fou introduïda en la música de concert per Chopin, que n'escriví un gran nombre per a piano
Marc Vidal i Bru
Literatura catalana
Escriptor.
Residí molt temps a l’estranger, i després a Mataró Estrenà el sainet L’herència d’en Tòfol i publicà Versos escollits segona edició, 1965 i la comèdia en vers L’estudiant de la veritat 1957
,
Pere Nolasc Casanoves
Literatura
Cristianisme
Escriptor mercedari.
Estudià filosofia i teologia a Barcelona, però feu el noviciat a Montblanc, on es destacà com a predicador El 1823 publicà Males y días de luto que los liberales y constitucionales dieron a España , en vers
Sant Antoni de Ribes

Vista de l’ermita de Sant Antoni de Ribes, al municipi de Ribes de Freser (Ripollès)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari situat 3 km vers l’W de la vila de Ribes de Freser (Ripollès), dalt una muntanya amb dilatats horitzons.
Consta de la capella, aixecada el 1665, i la casa de l’ermità És lloc molt visitat, restaurat fa pocs anys
baronia de Castre
Història
Jurisdicció senyorial creada per Jaume I de Catalunya-Aragó per al seu fill il·legítim Ferran Sanxis de Castre
vers el 1250.
Ocupava un territori al S del comtat de Ribagorça, limitat pels rius Cinca i Éssera fins a llur confluència comprenia els termes de Bolturina, Artasona, Castre i Olvena Les senyories d’Estada i Estadella foren pràcticament agregades a la baronia, que les limitava al S ja des de l’època de Ferran Sanxis Passà successivament, per herència, als Pinós, que adoptaren el cognom Castre-Pinós, als Cervelló, barons de la Llacuna primera meitat del s XVII, als Alagó, senyors d’Alfajarín, als Montcada, marquesos d’Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli
el Cap de la Vall
Disseminat
Disseminat del municipi de Cabó (Alt Urgell), vers la capçalera del riu de Cabó, dit aquí del Cap de la Vall.
Hom fa festa major per Sant Bartomeu 24 d’agost
mirant
Heràldica
Dit de l’animal que es mira la cua, o que té els ulls i el cap dirigits vers un objecte.
la Colla del Safrà
Grup artístic format vers el 1893, integrat per Isidre Nonell, Ricard Canals, Joaquim Mir, Ramon Pichot, Juli Vallmitjana i Adrià Gual.
Les seves denominacions provenien del color ensafranat de moltes de les seves pintures i de la temàtica, sovint paisatges de Sant Martí de Provençals Barcelona D’estatuts inconcrets, en la colla cristallitzaren les inquietuds pleinairistes de l’anàrquica etapa juvenil dels seus integrants Es mantingué fins el 1896
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina