Resultats de la cerca

El terme, pla en la seva major part, és regat pel canal d’Aragó i Catalunya, que permet el conreu de 1 850 ha de regadiu cereals, farratge, arbres fruiters, hortalisses, bleda-rave sucrera, cotó, lli el secà 180 ha produeix cereals i vinya i olivera associades Hi ha ramaderia bovina, porcina i ovina La industrialització, especialment la derivada de l’agricultura, ha ajudat al desenvolupament de la vila, que rebé durant els anys setanta un fort corrent immigratori, que comprenia població catalana procedent de l’alta Llitera i de Ribagorça Aquest desenvolupament féu que el seu…

El 1966 li fou agregat el municipi de Calbera i hom li donà oficialment el nom de Veracruz , nom que l’any 2011 hom canvià pel de  Beranuy El terme és accidentat pels vessants de la serra de Vallabriga al nord i del Cis al sud-est, i és ocupat en gran part per boscs de roures, pinedes i pasturatges permanents El regadiu, a les vores de l’Isàvena, produeix hortalisses, llegums i patates El secà té cereals i vinya Les terres de conreu, força repartides, són explotades pels propietaris i per arrendataris La ramaderia havia estat la riquesa econòmica principal bestiar boví, porcí —…

Hi neixen els barrancs de Caraite i del Sofre, afluents del riu d’Alcoi per la dreta, que actuen de collectors d’aigües Hom conrea el 55% del terme, amb predomini absolut del secà 210 ha sobre el regadiu 3 ha Els conreus més estesos són el d’oliveres 51,9% de la terra conreada i de cereals 40,9%, seguits del d’ametllers 3,7% i la vinya 1,9% La terra de conreu és bastant repartida, i predomina l’explotació directa 77% de l’àrea conreada i la parceria La població ha minvat en un 70% del 1900 al 1970, a causa de l’emigració El poble 94 h agl 2006, benillupers 365 m alt comprèn tota…

La part improductiva del terme ocupa 98 ha, amb pinedes, garrigues i brolles i pasturatges L’augment del cabal de la font de Quart ha permès un augment del regadiu, que produeix sobretot taronges i productes d’horta Però l’agricultura predominant és la de secà, principalment amb garrofers i vinya raïm moscatell Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels propietaris La ramaderia és poc important El poble 1 977 h agl 2006, benifairencs 43 m alt és a tocar de la vila de Faura El 1394 fou adquirit per Bernat Vives de Canyamars, els descendents del qual reberen el…

És la continuació de la serra d’Agullent, de la qual és separada pel port d’Albaida ambdues serres formen una llarga muralla en direcció SW-NE de 64 km de longitud, i arriba fins a la serra d’Ador, al límit amb la Safor El cim més alt és el pic de Benicadell 1104 m, punt culminant de l’aguda cresta de Benicadell És formada per un anticlinal cretaci, i els seus vessants apareixen en gran part escalonats en bancals, amb feixes on són conreades oliveres, garrofers, vinya, cereals, ametllers i altres arbres fruiters Als herbassars, resultat de la destrucció d’antics boscs i garrigues, pasturen…

El terme és en una gran part sobre un territori de conreu difícil per la manca d’aigua i l’excés de pedra a la superfície Al secà hi ha 2900 ha de vinya, oliveres, cereals i ametllers en expansió constant Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades en un 94% pels propietaris La ramaderia s’ha expandit amb noves granges 1100 caps de bestiar oví La població, que el 1900 era de 1811 h, ha anat minvant, fins a restar reduïda a 1150 el 1965 La vila 1057 h agl 2006, benlloquins 325 m alt, situada sobre un pujolet, s’originà després de la conquesta cristiana per l’…

Un document de l’any 1014 localitza perfectament el seu emplaçament el monestir de Santa Maria d’Ovarra adquirí una terra al lloc dit Pañetes Altas, al Palau, que afrontava a llevant amb illas parietes, a ponent amb l’església de Sant Feliu, i d’altra banda, amb el camí que anava a l’església L’any 1080 Miró Roger lliurà a la seu de Roda l’església de Sant Feliu amb tots els homes i les seves heretats, essent oïdor Benet de Fontova, consanguini, i vers el 1110 Pere Roger, germà d’aquell, deixà a Sant Feliu una peça de terra amb vinya plantada a la Plana de Bertran i cinc sous en…

Treballà a Berlín amb BBrecht al Max Reinhardt Theater 1924 Contrari a la ideologia nazi, s’exilià 1938 a Suïssa i als EUA, on s’establí en una granja Retornà a Suïssa després de la guerra Els seus drames es caracteritzen per una mescla reeixida de somnis plens de lirisme, sàtira i situacions còmiques Les seves darreres obres, però, es polaritzen al voltant del tema de la llibertat i dels problemes actuals Cal destacar Der fröhliche Weinberg ‘La vinya joiosa’, 1926, Der Hauptmann von Köpenick ‘El comandant de Köpenick’, 1931, Des Teufels General ‘El general del diable’, 1946, Das…

Aquest castell era situat prop de la partida de Tapioles, al camí de Torrefeta El seu nom originari fou el de castell de Foratmicó, el terme del qual es documenta des de l’any 1098 Al segle XII la meitat del castell pertanyia als Fluvià El 1172 Bernat de Fluvià cedí en el seu testament la seva part sobre el castell de Foratmicó al seu fill Bernat En una venda d’una vinya de l’any 1226 ja es constata el canvi de nom del castell, en esmentar-se que el castell Bisbal abans s’anomenava Foratmicó Aquesta fortalesa existí durant tot el temps medieval i sovint representava una…

L’Alt Carcí comprèn les plataformes del Juràssic superior, anomenades els Causses Aquitans o Petits Causses les seves poblacions més importants són Càors, capital del Carcí, i Fijac El Baix Carcí és drenat pels cursos inferiors de l’Avairon i del Tarn i és format per plataformes estretes que separen valls paralleles les principals poblacions són Montalban i Moissac L’agricultura és la principal activitat econòmica blat, blat de moro, patates, vinya, fruites Habitat en època preromana pels cadurcs, passà posteriorment sota el domini romà, visigot i franc Al segle X es convertí en…