Un document de l’any 1014 localitza perfectament el seu emplaçament; el monestir de Santa Maria d’Ovarra adquirí una terra al lloc dit Pañetes Altas, al Palau, que afrontava a llevant amb illas parietes, a ponent amb l’església de Sant Feliu, i d’altra banda, amb el camí que anava a l’església. L’any 1080 Miró Roger lliurà a la seu de Roda l’església de Sant Feliu amb tots els homes i les seves heretats, essent oïdor Benet de Fontova, consanguini, i vers el 1110 Pere Roger, germà d’aquell, deixà a Sant Feliu una peça de terra amb vinya plantada a la Plana de Bertran i cinc sous en espècie. Després se’n perd el rastre, però encara a la fi del segle XIV apareix entre els habitants un Bartomeu de Sant Feliu. Segons les dades de què es disposa sembla que aquest Palau no devia ser gaire lluny de l’actual Pobla de Fontova.