Resultats de la cerca
Es mostren 5766 resultats
parc d’Olèrdola
Espai natural
Espai natural situat als contraforts del Garraf.
Té una superfície de 698 ha, repartides al voltant del conjunt monumental d’Olèrdola El 1998 se'n modificà el pla especial del 1992, i es gestiona conjuntament amb el parc del Garraf, amb el qual comparteix una bona part del tipus de vegetació, amb predomini de les bosquines de caràcter mediterrani amb garric, bruc d’hivern i gatosa i algunes pinedes de pi blanc i arbustos com el margalló El territori comprèn també masies i les seves petites explotacions de vinya i arbres fruiters Forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona
Pollestres
Municipi
Municipi del Rosselló, a la plana estesa al s. de Perpinyà, a la confluència de la Rard i de la Canta-rana.
El territori, intensivament conreat, és dedicat gairebé exclusivament a les vinyes 1 074 ha, 1 030 el 96% de les quals a vins de denominació d’origen controlat i 965 a vins de qualitat superior Hi ha una petita extensió de fruiterars i d’hortalisses Cooperativa agrícola amb uns 40 000 hl de capacitat magatzems de venda i elaboració de ceràmica, de mobles i empresa de construcció Travessen el terme de s a N la carretera i l’autopista El poble 43 m alt és al voltant de l’església parroquial, romànica s XI i XII
Pesillà de Conflent
Pesillà de Conflent
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Fenolleda, a la vall mitjana de l’Adasig, aprofitada per l’antic camí vers el Conflent.
El territori baixa del S serrat de l’Albesa, 782 m al N, direcció que segueix l’Adasig L’economia és extensivament agrícola les terres conreades es troben al llarg de la vall del riu 75 ha Hi predomina la vinya, que produeix vi amb denominació d’origen controlada hi ha també arbres fruiters, hortalisses, pastures i farratge El bosc ocupa unes 30 ha La major part dels habitatges són utilitzats com a residència secundària El poble , que agrupa tota la població del municipi, és bastit a 297 m alt, a l’esquerra del riu, al voltant de l’església parroquial
Cambridge
Ciutat
Capital del comtat de Cambridgeshire, a Anglaterra, Gran Bretanya, vora el riu Cam.
És seu de la important Cambridge University, i la vida universitària condiciona l’aspecte físic i en general la vida de la ciutat Té nombrosos jardins i parcs destaca el Jardí Botànic i els principals edificis corresponen als collegis el King's College, amb una notable església del 1446, el Corpus Christi College s XV, l’edifici del senat universitari 1772, etc Formada al voltant d’una fortalesa s XI que guardava el pont sobre el Cam, obtingué carta de poblament el 1201, amb el títol de borough En foren importants les fires agrícoles Ha estat coneguda amb la forma llatinitzada Cantabrigia
Bula d’Amunt
Municipi
Municipi del Rosselló, siuat als Aspres, al límit amb el Conflent, a la dreta del riu del Bolès, que separa el terme dels de Prunet i Bellpuig i de Casafabre.
El seu territori, sec i accidentat, no ha permès de desenvolupar l’agricultura ni la ramaderia, fet que ha provocat el despoblament, iniciat vers el 1850 El poble 70 h 1982 400 m alt, format per unes quantes cases al voltant de l’església parroquial de Sant Sadurní, obra romànica dels ss XI-XII, és a la vora esquerra del riu del Bolès a l’altre cantó del riu hi ha el barri del Serrat, dins el terme municipal de Prunet i Bellpuig El terme comprèn, a més, l’antic poble i monestir de Serrabona i el llogaret de Sant Joan d’Arsós
la Bordeta
Barri
Antic poble
Barri i antic poble del municipi de Lleida, situat en un petit illot de secà a l’horta de Lleida, a l’esquerra del Segre.
Ha estat un nucli d’atracció de la immigració posterior al 1939 Antigament era anomenat Vilanova de l’Horta, Vilanova de Fontanet , i, sobretot, Vilanoveta es formà poc temps després de la conquesta de Lleida 1149, com a part del seu terme, al pla de la Vilanoveta a la sortida de Cap-pont, d’on partien els camins a Barcelona, a Tarragona i a Tortosa Es despoblà durant el setge de Lleida del 1646 els molins, però, continuaren funcionant el 1716 pertanyien al comú de Lleida i al seu voltant sorgí un nucli dit ja la Bordeta
s’Arracó
Poble
Poble del municipi d’Andratx (Mallorca), a la part occidental del terme (arraconers).
Es troba al fons de la vall de s’Arracó situada entre les valls de la Palomera i d’Andratx, al llarg de la carretera d’Andratx a Sant Elm, que entra en aquesta vall pel coll de s’Arracó i en surt pel coll de la Palomera Era una antiga possessió, que inicià un ràpid creixement a partir del s XVIII la nova aglomeració es formà al voltant de la capella del Sant Crist, erigida en parròquia el 1849, de la qual depenen les valls de la Trapa i de la Palomera i el barri de Sant Elm
traspàs
Electrònica i informàtica
Procés pel qual, en una xarxa de comunicacions mòbils cel·lular, el control d’una trucada activa o una sessió de dades és transferit d’una estació base a una altra, a causa del moviment de l’usuari.
Gràcies al procés de traspàs, un usuari pot mantenir una comunicació de veu o dades sense interrupcions evidents, malgrat estar en moviment i canviant el seu punt d’accés a la xarxa Quan un usuari s’allunya de la seva estació base, la qualitat del senyal en recepció es degrada Llavors, tenint en compte el senyal que l’estació mòbil rep de les estacions base del seu voltant i la capacitat disponible d’aquestes, des de la xarxa cas de GSM o bé des de la mateixa estació mòbil cas de Wi-Fi es pren la decisió d’iniciar un traspàs
grifó
Mastologia
Nom de diverses races de gossos de caça i de companyia de mida petita o mitjana, de pèl aspre, llarg i esbullat.
El pelatge pot ser vermellós, mostrar una barreja de vermellós amarronat i negre o ésser completament negre Per ajustar-se als cànons de les races, generalment se'ls escurça les orelles i se'ls amputa la cua perquè quedi alta El grifó belga té una capa de pèl llarga i esbullada, amb una franja al voltant de la cara El grifó de Brusselles té la capa encara més llarga, i el petit brabançó té capa curta i llisa A la generació dels actuals grifons hi han contribuït les races dels Yorkshire, el Terrier irlandès i el Toy Spaniel anglès
Execucions a Rwanda pel genocidi del 1994
Són executades en cinc ciutats del país 22 persones condemnades pel genocidi de l’any 1994 Amb la intenció que les execucions siguin alliçonadores per als rebels hutus, els condemnats són afusellats en públic, però no es permet que els periodistes hi accedeixin amb càmeres fotogràfiques, de televisió o de vídeo A Kigali són executats tres homes i una dona al camp de futbol davant unes 100000 persones A les presons rwandeses hi ha al voltant de 130000 persones, la majoria hutus, pendents de judici pel genocidi, i de moment ja s’han dictat 116 penes de mort
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina