Resultats de la cerca

Membre del club Lee Young de Montcada i Reixac Guanyà vint-i-vuit campionats de Catalunya i setze campionats d’Espanya en diferents categories En l’àmbit internacional aconseguí tres medalles de bronze en campionats del món i dues medalles de plata i quatre de bronze en campionats d’Europa Formà part de la selecció catalana Posteriorment obrí una escola de taekwondo a Cerdanyola del Vallès

Inicià estudis de piano a vuit anys, i posteriorment fou becada per a ampliar estudis al Conservatori de París amb Isidore Philipp, on l’any 1911 aconseguí el primer Premi de Piano A partir d’aquell moment desenvolupà una important carrera internacional amb una fita destacada en el debut, l’any 1916, als Estats Units El 1922 es casà amb el compositor Octavio Pinto

Vinculat des del 1926 al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, el 1929 fou campió de Catalunya de iols i subcampió d’Espanya en vuit amb timoner Presidí la Federació Espanyola de Rem 1934 i la federació catalana 1966-67, així com el RCMB 1976-78, que posteriorment el nomenà president d’honor Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995

Es formà a l’Atlètic Terrassa, amb el primer equip del qual aconseguí nou Campionats de Catalunya 1980, 1982, 1985-91, vuit Copes del Rei 1984-88, 1990, 1991, 1992 i nou Lligues consecutives 1983-91 Fou internacional amb la selecció espanyola i participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980, en què guanyà la medalla de plata, Los Angeles 1984 i Seül 1988

Integrat dins la zona esportiva municipal, des del 2009 té una pista de vuit carrers de material sintètic i una capacitat per a 560 espectadors El principal usuari n’és el Club Atletisme Lloret, per bé que moltes entitats estrangeres hi fan estades temporals, gràcies sobretot al camp de gespa natural que hi ha a l’interior El 2009 acollí el Campionat d’Espanya juvenil i cadet

Partidari de Cromwell, l’acompanyà a Irlanda i Escòcia, i aquell el féu vicecanceller d’Oxford 1657 Després de la restauració deixà la política —havia estat membre del parlament— tot mantenint-se fidel als principis d’independència, i predicà sovint en una església congregacional de Londres des del 1673 Escriptor prolífic i vigorós controversista, les seves obres completes foren publicades en vint-i-vuit volums el 1826

N'aparegueren vuit números Era dirigida per un equip JVFoix, Tomàs Garcés, Marià Manent, Carles Riba i Joan Teixidor Publicà poesia —en català, castellà, francès i anglès—, crítica i teoria literària i dibuixos Hi collaboraren Carner, García Lorca, Spender, Supervielle, Riquer, Salinas, JMCapdevila, etc Pel bon gust, la presentació i els temes reflecteix un moment de maduresa del Noucentisme, amb empelts de l’avantguarda

Professà al convent de la Seu d’Urgell 1789, d’on anà a les missions de les Filipines 1795 Fou destinat tot seguit a la Xina, on estigué vuit anys Fou procurador de la província religiosa 1818 i definidor 1825-29 Bisbe auxiliar de Manila 1829 i arquebisbe titular 1830-45 Es destacà pel seu treball pastoral i esperit caritatiu És autor d’algunes obres pastorals

Estudià teologia i psicologia analítica a Suïssa, on exercí molts anys de capellà d’emigrants, i literatura a Costança Alemanya Collaborà, entre d’altres, en les revistes Recull , Poble Andorrà , Buho  i Plançó Publicà el recull Joc d’arrels i d’estels 1965 i Antologia de sacerdots poetes 1975, en la qual ell mateix és representat, i fou inclòs a Lleida, vuit poetes 1968

El nom aparegué per primera vegada el 1928, en una gravació del pianista Pine Top Smith anomenada Pine Top’s Boogie-Woogie El patró rítmic més habitual és el d’un ostinato de vuit corxeres en compàs de 4/4 Altres patrons més simples o més complexos són igualment efectius Tots aquests patrons tingueren una gran influència en la creació dels estils rhythm-and-blues i rock-and-roll