Resultats de la cerca
Es mostren 13638 resultats
Marc Gual Rosell
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
S’inicià al CE Noia, amb el qual debutà a l’OK Lliga Fitxà pel Reus Deportiu 2002-09, amb el qual conquerí una Copa d’Europa 2009, un Mundial de clubs 2008, una Copa de la CERS 2004, una Copa del Rei 2006 i una Supercopa d’Espanya 2006 La temporada 2009-10 passà al HC Liceo de la Corunya i fou nomenat millor jugador de la Lliga Repetí nominació el curs següent a les files del Reus Deportiu, amb el qual guanyà la Lliga 2011 La temporada següent fitxà pel FC Barcelona, equip amb el que conquerí la Lliga 2012, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, la Copa del Rei 2012, 2016, 2017, 2018, la Supercopa d’…
José Ángel González Rioja
Voleibol
Entrenador de voleibol.
Fou cofundador i tècnic del Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona Es feu càrrec del primer equip el 1984, any que es constituí l’equip sènior masculí Pujà l’equip fins a la primera divisió estatal –segona màxima categoria de l’època–, i aleshores passà a ser el segon entrenador de Vladimir Bogoevski, amb el qual assoliren l’ascens a la divisió d’honor 1994-95 Guanyà dues Lligues Catalanes 1995, 1996 i el títol de la primera divisió 1995 La temporada 1994-95 es feu càrrec de l’equip juvenil masculí, amb el qual es proclamà campió d’Espanya per primera vegada 1997 i aconseguí l’ascens…
Benet Joanet Jiménez
Futbol
Porter de futbol i entrenador.
Destacà en el juvenil del RCD Espanyol i a mitjan temporada 1954-55 passà a formar part del primer equip Les dues campanyes següents fou cedit a l’Europa, a tercera divisió, i a continuació fitxà pel Saragossa, on jugà dues temporades 1957-59 sense jugar cap partit oficial En rebre la baixa del club aragonès retornà a l’Espanyol fins a la temporada 1964-65 Aquesta darrera actuà cedit a l’Europa, a segona divisió Al principi de la campanya 1960-61 també fou cedit durant un mes al Terrassa Amb l’Espanyol disputà 62 partits de Lliga Descendí a segona divisió la temporada 1961-62 i ascendí a la…
Apunts. Medicina de l’Esport

Portada del núm. 150 (2006) de la revista Apunts. Medicina de l’Esport
Biblioteca de l’Esport
Esport general
Publicacions periòdiques
Revista especialitzada en medicina de l’activitat física i l’esport publicada a Barcelona.
Nascuda l’any 1964 amb el nom d’ Apuntes del Centro Juvenil de Medicina Deportiva , passà a denominar-se Apuntes de Medicina Deportiva i el 1982 canvià el nom per Apunts d’Educació Física i Medicina Esportiva Aquesta nova edició, publicada amb la collaboració de l’INEFC, incloïa temàtica d’educació física i es publicava en format bilingüe català i castellà El 1985 la collaboració amb l’INEFC s’interrompé i s’escindí en Apunts Educació Física i Esports i Apunts Medicina de l’Esport , i fou publicada amb un format trilingüe català, castellà i anglès Propietat del Consell Català de l’Esport i…
Aeroclub de Lleida

Vista aèria de l'Aeroclub de Lleida
Arxiu Aeroclub de Lleida
Esports aeris
Club d’aviació de Lleida.
Fundat el 1929, el primer president fou Josep Maria Álvarez i Pallàs Els primers vols a Lleida daten del 1911 i foren realitzats pel francès Léonce Garnier També els anys vint Josep Canudas hi realitzà diverses exhibicions aèries, activitats que prosseguiren després de la seva fundació Al maig del 1930 se celebrà el Concurs Nacional d’Aviació, gran festival aeri al qual assistiren pilots com Josep Canudas, Josep Maria Carreras o Guillem Xuclà Els pilots de l’aeroclub volaven habitualment a l’Aeròdrom d’Alfés, tot i que també mantingueren l’activitat a l’Aeròdrom Josep Civit Durant la Guerra…
Sant Climent de Llobregat
Sant Climent de Llobregat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, situat als vessants NE del massís de Garraf.
Situació i presentació Limita amb els termes de Gavà i Viladecans al sud, Sant Boi de Llobregat a l’est, Torrelles de Llobregat i un petit sector de Santa Coloma de Cervelló al nord i amb Begues a l’oest Comprèn les petites valls de les rieres de les Comes, de Querol i de Salom, que en aplegar-se formen la riera de Sant Climent El límit termenal amb els municipis veïns passa per la carena de les muntanyes que delimiten aquestes valls, des de la muntanya de Sant Ramon de les Golbes 309 m, a llevant, seguint cap a tramuntana per l’estret de Roques per on passa la carretera que ve de Sant Boi,…
Pèrsia
Història
Antic país situat a la riba oriental del golf pèrsic, al s. de Mèdia, que correspon a l’actual.
La prehistòria és representada pels vestigis de Zagros, al sud de la mar Càspia, i de l’Hindūkush, de 80000 anys d’antiguitat, pels testimonis de sedentarització —collita de blat i d’ordi, domesticació d’animals, ceràmica, etc— del Mesolític 11000 aC i per l’expansió vers l’interior i el SE, la irrigació i l’explotació del coure al Neolític 7000 aC A partir del 6000 la cultura mesopotàmica exerceix ja la seva influència sobre les altres poblacions disperses del país El descobriment de la tècnica de fosa del coure 4000 aC representa un pas important en el seu impuls colonitzador exporta l’or,…
Vallfogona de Balaguer
L’edifici de l’escola de Vallfogona de Balaguer
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El terme municipal de Vallfogona de Balaguer, de 26,96 km 2 d’extensió, és situat a l’esquerra del Segre, aigua avall de Balaguer, en una plana que es prolonga per terres urgelleses El municipi limita amb els de Térmens W, Balaguer W i N, en part pel Segre, la Sentiu de Sió N, per la partida de la Codosa, Bellcaire d’Urgell E, per les partides de la Saida o Saira, el Pla de Sant Jaume, Barretpicat i Carbona, l’enclavament de Remolins E, del terme de Bellvís Pla d’Urgell, amb Linyola SE, també del Pla d’Urgell, per la penya del Barranc i amb el territori principal de…
Albatàrrec
Albatàrrec
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Pronunciat també Albatarri i més popularment encara lo Batarri, s’estén a la vora esquerra del Segre, a migdia de la ciutat de Lleida Limita amb el municipi de Lleida al N i al NE, i amb els d’Alfés al SE i Montoliu de Lleida al SW És format per tres unitats naturals ben diferenciades la zona alluvial pròxima al Segre, que circula per l’extrem NW parallel al canal d’Urgell, també dins el terme, amb terrasses quaternàries un sector a llevant de plana urgellesa i, vers el SE, una sèrie de plataformes garriguenques, on hi ha el tossal de Pedrós 229 m El terme comprèn el…
Els artiodàctils: senglar, isard, cabra, cérvol i afins
Diferents adaptacions del peu dels artiodàctils al medi muntanyenc En el cas de la cabra A, A’ , el peu s’adapta al medi rocós presenta soles toves i elàstiques, que permeten una gran adherència, i amb els voltants durs per apuntalar el peu a les anfractuositats de la roca 1 no té membrana interdigital, la qual cosa li permet d’obrir independentment els dos dits i que actuïn com de pinça i presenta unglots rudimentaris en els dits segon i cinquè, que poden fer de taló de fre accessori en el descens 2 En el cas de l’isard B , el peu té un septe o membrana entre els dos dits 3 que li permet…