Resultats de la cerca
Es mostren 68651 resultats
patí de vela
patí de vela
© Fototeca.cat
Transports
Patí proveït d’una vela, en substitució de la pagaia doble com a sistema de propulsió, que fou ideat a Barcelona o a Badalona pels volts de l’any 1928.
El patí de vela, desproveït de timó, és governat pel cos del tripulant en canviar de posició El seu pes és inferior a 100 kg i les seves característiques, reglamentades pels clubs nàutics barcelonins el 1943, són 5,50 m d’eslora i 6,50 d’alçada del pal, arborat a 4,50 m de la popa, damunt els travessers, el qual aparella una vela de ganivet sense botavara, de caients de proa i de popa de 6,10 m i de gràtil de l’escota de 3,60 m
pastera
Oficis manuals
Recipient o lloc còncau en el qual hom pasta alguna cosa, com és ara el guix o el morter del paleta, l’argila del terrisser o la mescla del vidrier.
petició d’herència
Dret civil català
Acció que la llei atribueix a l’hereu per tal d’obtenir el reconeixement de la seva qualitat i els béns que formen part del cabal relicte com a universalitat.
Aquesta acció pot exercitar-la l’hereu contra qualsevol persona que posseeixi els béns hereditaris en concepte d’hereu o sense allegar cap títol Aquesta acció prescriu al cap de trenta anys
persistent
Botànica
Dit dels òrgans que romanen a la planta més temps que el normal en òrgans anàlegs, com per exemple el calze de la tomaquera o l’estil de la draba.
negre
Història
Durant el regnat de Ferran VII d’Espanya, nom que els absolutistes donaren als liberals, com a resposta a la denominació de serviles que els absolutistes havien rebut dels liberals.
monsenyor
Història
Cristianisme
Títol inherent a determinats càrrecs o dignitats eclesiàstics designats pel papa, com familiars del papa, protonotaris apostòlics, auditors de la Rota, clergues oficials de la Cambra Apostòlica, prelats domèstics, etc.
sistema
Lingüística i sociolingüística
A partir de l’estructuralisme, relació que lliga tots els elements lingüístics d’un nivell donat, com el conjunt que formen els mateixos elements així relacionats: fonemes, casos, preposicions, etc..
Per això, hom diu sovint que la llengua és un sistema de sistemes, ja que també hi ha una relació característica entre tots els sistemes particulars A vegades, en comptes de sistema, hom empra també els termes “sèrie”, “estructura” o altres Hi ha sistemes oberts o illimitats noms, adjectius, verbs, etc i sistemes tancats o limitats fonemes, preposicions, etc, segons que una modificació en el nombre d’elements no comporti, o sí, un reajustament necessari en la resta Segons LHjelmslev, entre el sistema dels significats i el dels significants hi ha una estructura bàsicament idèntica que anomenà…
renda ‘per capita’
Economia
Relació per quocient entre la renda nacional i el contingent de població, índex generalment utilitzat per a la comparació de diverses economies, així com la determinació del nivell de desenvolupament.