Resultats de la cerca

Filla dels comtes de Strahmore, el 1923 es casà amb Albert Windsor, fill segon del rei Jordi V i duc de York, amb qui tingué dues filles, Elisabet, l’actual reina de la Gran Bretanya, i Margarida, que morí el 2002 La mort de Jordi V 1936 i l’abdicació del seu successor Eduard VIII, que renuncià el tron per poder-se casar amb la nord-americana Wallis Simpson, convertiren el duc de York en sobirà de l’imperi britànic Coronats al maig del 1937, Jordi VI i Elisabet assoliren una gran popularitat en negar-se a installar-se en un país neutral durant la Segona Guerra Mundial com feren…

Fou professora de filosofia a la Universitat de Madrid abans de la guerra civil Exiliada, exercí la docència a Mèxic, Cuba 1940-53 i Puerto Rico El 1964 es traslladà a França i posteriorment a Ginebra 1978, i el 1984 retornà a Madrid Molt influïda per Ortega y Gasset, desenvolupà algunes de les seves idees, especialment la distinció entre idees i creences Estudià la relació entre la filosofia i la poesia, i entre cristianisme i filosofia Finalment es dedicà a l’estudi d’allò diví des d’un punt de vista metafísic i religiós De les seves obres destaquen Filosofía y poesía 1939, La…

Format a la facultat d’arts escèniques de Belgrad, dirigí fins a l’esclat de la guerra a Bòsnia-Hercegovina el Centre Dramàtic Nacional de Sarajevo, on muntà obres de Mrozek, Kokovkin, Nušić, Kohout o Stankovitć, entre d’altres El 1990 rebé el premi Vaso Cosich pel muntatge de La bella i la bèstia , de Hrubin El 1992 s’installà a Vila-real País Valencià i, juntament amb la seva mare Mima i la seva esposa Ana, ambdues actrius, fundà el Teatre de la Resistència És autor de Bajka o De Sadu ‘Conte del marquès de Sade’, 1987, Opus Primum , estrenada a Vila-real el 1993, El cel…

Ocupaven les regions al peu de les muntanyes Rocalloses, al voltant del curs superior del riu Saskatchewan Cada tribu estava dividida en diversos clans que se separaven i s’unien de manera intermitent La forma de vida tradicional es basava en la cacera del bisó americà, principal recurs alimentari, i en la guerra contra les tribus veïnes A mitjan s XVIII domesticaren el cavall, que esdevingué un element essencial de llur cultura Resistiren la penetració dels blancs fins a mitjan segle XIX però l’extinció del bisó americà acabà de precipitar-ne el declivi demogràfic Posteriorment…

El bàndol nasqué a causa de la rivalitat entre Lluís, duc d’Orleans, germà de Carles VI de França, i Joan Sense Por, duc de Borgonya 1404, que féu assassinar el seu rival el 1407 El nom prové de Bernat VII, comte d’Armanyac, que casà 1410 la seva filla Bonne amb l’hereu de Lluís, Carles, duc d’Orleans, i es posà al capdavant del bàndol Després de l’assassinat de Joan Sense Por 1419, el seu fill i successor Felip el Bo acusà el defí Carles VII d’haver-ne estat l’instigador i s’alià obertament amb els anglesos, que mantenien la Guerra dels Cent Anys contra França El tractat d’Arràs…

La primera denominació fou Secció Excursionista del Club Esportiu Júpiter, fins que el 1921 esdevingué Agrupació Excursionista Júpiter, i amb el temps adquirí la denominació actual Després de la guerra civil de 1936-39, l’Agrupació es reorganitzà amb les seccions d’excursionisme, esquí, càmping, fotografia, escacs, tennis de taula, biblioteca i activitats marines Durant els anys cinquanta es consolidà un grup d’escaladors autoanomenats els Bèlits amb noms com Hermenegild Carreté, Antoni Niemann i Ferran Abella, entre d’altres, que amb el temps ingressaren al CADE del Centre…

A la corona catalanoaragonesa l’alferes rebé el nom de senyaler a partir del s XII Al regne de Navarra fou substituït al s XIV pel de mariscal A Castella, en l’alta edat mitjana, l' alférez real , que corresponia al comes spatariorum de l’època visigòtica, era el cap de la guàrdia reial, encarregat de portar el penó o l’espasa reials en les batalles o en les cerimònies de la cort El càrrec fou variat moltes vegades fins que en la baixa edat mitjana la seva funció restà reduïda a portar l’estendard alférez del pendón real Perduda tota vigència des del començament del s XIX, amb…

Germà de Pere Caro i Maça de Liçana Fou ajudant del duc de Crillon durant l’atac a Menorca 1781 i es distingí al setge de Maó Participà també 1782 en l’intent de conquesta de Gibraltar Ascendit a tinent general, era capità general de Galícia en declarar-se la Guerra Gran 1793, en la qual participà atacant els francesos des de Guipúscoa i Navarra És famosa la seva intervenció a Château-Pignon, on, malalt de gota, es féu dur al camp de batalla en llitera Davant el vigorós atac francès proposà un canvi en les operacions que fou rebutjat pel govern de Madrid, fet que el decidí a…

Governà personalment des del 1775 i convertí la cort de Weimar en el primer centre intellectual d’Alemanya Acollí intellectuals com Goethe i Herder i protegí la Universitat de Jena, on professaren Schiller, Schelling i Hegel Fou un dels líders del Fürstenbund ‘Lliga dels Prínceps’, establerta per Frederic II de Prússia enfront de Josep II Amb l’exèrcit prussià participà en la guerra contra França El 1806, caigut Weimar a mans de Napoleó, s’hagué d’unir a la Confederació del Rin, però el 1813 es reincorporà als aliats Pel congrés de Viena, amplià el seu estat i fou nomenat gran…

Fill de Carles Manuel de Savoia, príncep de Carignano Fou educat a França Participà en l’aixecament del març del 1821, i amb l’abdicació del seu cosí, Víctor Manuel I, s’instituí regent del reialme i proclamà la constitució de les Corts de Cadis del 1812 Davant la intervenció d’Àustria i l’entronització de Carles Fèlix I 1821, hagué de retirar-se Amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís combaté els liberals espanyols 1823 El 1831 fou proclamat rei i adoptà una actitud ambigua respecte al Risorgimento reprimí l’agitació mazziniana de 1833-34, però després adoptà mesures liberals encapçalà la…