Resultats de la cerca

La jove muller de Barbablava, tot desobeint-lo, descobreix els cadàvers de les sis dones que havia tingut el seu marit aquest vol matar-la, però arriben els germans de la noia i la salven Figura en les traduccions catalanes dels contes de Perrault d’Oriol Martí i Lluís Via, 1907, i de Ramon Miquel i Planas, 1909 i en el Llibre de Fades, d’Arthur Rackham, traduït per Marià Manent 1934 Aquest tema ha inspirat una opereta de Jacques Offenbach — Barbe-bleue 1866— una òpera de Paul Dukas — Ariane et Barbe-bleue 1907— i una òpera de Béla Bartók — El castell de Barbablava 1911—

Iniciada el febrer del 1965, es proposa d’oferir texts manejables amb vista a formar una antologia de la cultura catalana de totes les èpoques i de tot el domini lingüístic Publica predominantment texts literaris, que van de Ramon Llull fins als nostres dies, però també hi són inclosos texts d’historiadors, economistes, pensadors i polítics, tant si escrivien en català com en altres idiomes i en aquest cas són traduïts, acompanyats d’un pròleg i d’unes taules Ha ofert obres inèdites, com Lo desengany , de Francesc Fontanella, i Lucrècia , de Joan Ramis, i antologies temàtiques o cronològiques…

Descobrí una forma de mesurar i d’incentivar el treball manual La base del seu sistema, el punt minut o punt Bedaux , dona la quantitat de treball que pot ésser realitzat per un obrer mitjà en un minut, a un ritme tal que sostingut durant una jornada de vuit hores, no arribi a esgotar-lo tot treball que excedeixi els seixanta punts per hora és recompensat amb una prima Durant la Segona Guerra Mundial collaborà amb els nazis i el govern de Vichy i, en acabar-se la guerra, fou extradit als Estats Units, fou jutjat i, en ésser condemnat per traïció, se suïcidà

Començà a córrer curses de mig fons als 17 anys, mentre estudiava medicina a Oxford Fou seleccionat per als Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952 en els quals, tot i no guanyar cap medalla, baté el rècord de la Gran Bretanya dels 1500 m Posteriorment es proposà córrer la milla 1609,3 m en menys de 4 minuts, objectiu que aconseguí el 6 de maig de 1954 amb una marca de 3 minuts, 59 segons i 4 dècimes, i que significà una fita en l’atletisme mundial El 1973, en què hagué de deixar de córrer per una fractura del turmell, rebé el títol de sir

De família camperola, el 307 fou proclamat august pel seu amic Galeri, amb el qual compartí el govern d’Orient En morir aquest, s’alià amb Constantí amb la germana del qual es casà contra Maximí Daia Fruit d’aquesta aliança fou l' edicte de Milà 313, de tolerància envers els cristians Derrotat Maximí prop d’Adrianàpolis, Licini s’erigí en cap de tot l’Orient, però, enemistat amb Constantí, fou derrotat per aquest a Cibalae 314 i es retirà a Tràcia Reconciliats posteriorment, tornaren a enemistar-se pel fet que a partir del 320 Licini perseguí els cristians El 324 Constantí el derrotà a…

Estudià a Roma L’any 1919 debutà a Viterbo amb I Puritani , de Bellini La gran extensió i bellesa de la seva veu el convertiren aviat en un dels primers tenors mundials El 1922 es presentà al Teatro alla Scala de Milà i al Liceu de Barcelona amb Rigoletto , de Verdi Des d’aleshores actuà per tot el món i enregistrà discs El 1935 tornà al Liceu, i hi actuà habitualment fins el 1945 hi cantà encara sorprenentment el 1972 Casat amb la soprano valenciana Maria Ros, s’establí a Burjassot El 1975 cantà al Teatre Principal de València, en un homenatge que li fou tributat Escriví Voci parallele 1955

S'educà a la Gran Bretanya i el 1882 tornà a l’Índia, el seu país natal, on adquirí una ràpida popularitat com a periodista i autor de contes Plain Tales of the Hills, 1887 Novament a Anglaterra 1889, fou el gran cantor de l’imperialisme britànic, en novelles com The Light that Failed 1891 i els poemes de Barrack-room Ballads 1892, tot i que les seves obres més reeixides són les que recreen ambients de l’Índia, com The Jungle Book 1894 traducció catalana de M Manent —'El llibre de la jungla'—, 1962 i, sobretot, Kim 1901 Obtingué el Premi Nobel de literatura el 1907

Fou un dels fundadors de l’Agrupació d’Artistes Catalans i soci del Saló dels Evolucionistes El 1926 féu la primera exposició individual a les Galeries Dalmau el 1931 guanyà el premi Cambó en el concurs Barcelona vista pels seus artistes , del Cercle Artístic, i el 1968, el premi de Dibuix Ciutat de Barcelona amb l’obra Hivern De tendència fauve al principi, aviat afirmà el seu constructivisme, formalment geomètric, tot conservant un vestigi de fauvisme en l’ordre estètic Els últims anys la seva producció pictòrica s’adreçà vers un abstractisme fet amb motius figuratius dins la línia cubista…

Publicà diversos treballs de polèmica religiosa i política, no gaire importants, però la seva obra d’investigador és considerable Amb el pseudònim de Lluís d’Ontalvilla donà a conèixer texts i documents relatius a Roís de Corella, Manuel Martí, Francesc Cerdà i Rico, Lluís Galiana, etc Els seus estudis més extensos són Los moriscos españoles y su expulsión 1901 i El beato Juan de Ribera y el Real Colegio de Corpus Christi 1904, que, tot i haver estat escrits amb la intenció de reivindicar la figura de l’arquebisbe Ribera, i restar viciats per aquesta parcialitat exegètica, constitueixen una…

De família noble, passà a la cort de Felip IV de Castella, que el creà comte d’Assumar 1630 Fou membre del consell de Portugal, ambaixador a Roma i a Viena i virrei de Sicília 1639-41 En esclatar l’aixecament de Portugal contra Felip IV, es mantingué fidel a aquest, que el recompensà amb els marquesats de Vellisca 1646 i de La Laguna 1648 i li confià el govern de Flandes 1641-44 i la lloctinència de la zona ocupada de Catalunya 1645, tot i la seva ineficàcia a la derrota de Rocroy 1643 Aviat fou substituït, i passà a Aragó, on fou lloctinent 1647-49