Resultats de la cerca
Es mostren 24789 resultats
Alterum Chronicon Rotense
Historiografia catalana
Cronicó conegut també com a Chronicon Rotense-II, per diferenciar-lo d’un Chronicon Rotense-I, tots dos publicats per Jaume Villanueva (Alt. Chr. Rotense a Viage literario, XV).
Aquest cronicó pertany a la família rivipullense, iniciada a la primera meitat del s XI a l’abadia de Ripoll, i de la qual l’ Alterum constitueix el testimoni més antic El cronicó fou dut al monestir de Roda de Ribagorça vers la fi del s XI, on fou continuat fins el 1205 Les anotacions relatives a la regió de Roda comencen amb l’allusió de la presa de Montsó per Pere I d’Aragó l’any 1089 Sembla que l’arribada d’aquest Rivipullense a la Ribagorça cal cercar-la en el nomenament de Salomó, monjo de Ripoll, com a bisbe de Roda el 1068, el qual ocupà aquest càrrec fins el 1074 o poc…
rogaining
Curses de muntanya i d’orientació
Especialitat de curses d’orientació consistent en competicions de muntanya de llarga distància, d’equips de dos o cinc membres autosuficients i amb una duració màxima de 24 hores.
La tàctica a l’hora d’escollir l’ordre de pas pels controls i els recorreguts té molta més transcendència que la velocitat i la resistència de l’equip Les primeres competicions d’aquesta disciplina d’orientació que es feren a l’Estat espanyol foren organitzades pel Club Xino-Xano, amb Felip Gili com a director The Wild Boar Rogaining 2009 i rogaining de l’Espluga Calva 2010
ones Martenot
Electrònica i informàtica
Música
Instrument electròfon en el qual cadascun dels diferents sons és produït per batement de dues ones d’alta freqüència (de l’ordre de 300 kHz), generades per dos oscil·ladors.
Hom pot modificar a voluntat la freqüència d’una de les dues ones i pot fer variar, així, la del so resultant, com també l’amplitud del senyal obtingut i, per tant, la intensitat sonora de l’instrument
Santa Margarida de Bescanó
Santa Margarida de Bescanó
© Joan Dalmau Juscafresa
Capella
Capella del municipi de Bescanó (Gironès), dins de la propietat del Mas Viader.
Bastida el 1630, és de planta rectangular coberta amb volta seguida apuntada i capçalera carrada Als peus hi ha el, cor on s'accedeix per una escala lateral a l'esquerra La façana principal té una porta rectangular amb marc motllurat, dos capitells i trencaaigües a la part superior amb mènsules, sota el que hi ha una inscripció illegible Al capdamunt, un ull de bou i a l'esquerra, una finestra apaïsada El campanar d'espadanya s'aixeca al davant del carener de la teulada
Plasència
Cases senyorials de Plasència, a la província de Càceres, a Extremadura
© B. Llebaria
Municipi
Municipi de la província de Càceres, a Extremadura, als peus de la Meseta de Castella i a 70 km de la capital.
És centre comercial d’una rica comarca agrícola Seu episcopal des del s XII, la catedral és formada per dos edificis units a la part antiga s XIII-XIV, s’hi destaquen el claustre i la sala capitular de curiosa cúpula orientalitzant En la nova, començada el 1498, hi intervingueren FColonia, ACovarrubias, DSiloé, RGil de Hontañón i Juan de Álava El retaule major és obra de GFernández i FRicci Les esglésies de San Nicolás i San Pedro són del s XIII Es conserven diverses cases senyorívoles
Ossètia
Regió
Regió geogràfica de la Caucàsia, dividida políticament entre els estats de Geòrgia, on forma la regió autònoma d’Ossètia Meridional, i Rússia, on constitueix la república federal d’Ossètia Septentrional.
Ocupa tots dos vessants del Caucas central i és, per tant, una regió essencialment muntanyosa els punts més alts arriben als 4 500 m, amb abundants boscs foliacis i prats alpins i subalpins És regada per una bona xarxa de rius, de caràcter torrencial, pertanyents a la conca del Terek, a l’Ossètia Septentrional, i a la del Kura, a l’Ossètia Meridional Hi ha conreus de cereals, horticultura i viticultura, i ramaderia bestiar oví i boví Té indústries metallúrgiques no ferroses, de la fusta i alimentàries
sa Calobra
sa Calobra
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi d’Escorca (Mallorca).
Situat al fons d’una vall propera a la costa, on la cala de sa Calobra s’obre entre dos morros de ses Felles i de sa Vaca a l’extrem oriental hi ha la desembocadura de l’engorjat torrent de Pareis, i al centre, la torre de sa Calobra o des Bosc , o de Penya Roja , edificada el 1596 Hi ha l’església de Sant Llorenç de sa Calobra s XIII, al coll que comunica aquesta vall amb la de Tuent, llogaret al qual també servia
Rio Branco
Riu
Riu de l’Amazònia, afluent, per l’esquerra, del Rio Negro, a l’estat de Roraima, Brasil (750 km).
És de règim pluvial A l’estació de les pluges es posa en contacte amb el riu Rupumuni És format per dos rius, l’ Uraricuera i el Tacutu , que s’uneixen poc abans de Boa Vista, des d’on flueix en direcció nord-sud Aigües avall, abans d’arribar a Caracaraí, des d’on és navegable, rep per la dreta el riu Mucajaí i, més avall, a Catrimani, rep, també per la dreta, el riu Catrimani Desemboca al Rio Negro poc abans de Moura
Ararat

Al fons, Mont Ararat, al Caucas
© Fototeca.cat-Corel
Massís
Massís volcànic de l’altiplà anatolioiranià, a la Turquia oriental, dins el territori històric d’Armènia, és el punt de divisió dels actuals estats d’Armènia, Turquia i l’Iran.
S'alça fins a la regió de les neus permanents en dos pics alineats en la direcció del Caucas Büyük Aǧri Daǧi 5 165 m i Küçük Aǧri Daǧi 3 925 m La tradició l’ha fet aparèixer com el lloc on s’aturà l’arca de Noè La primera ascensió al massís fou efectuada per F Parrot el 1824 La primera ascensió catalana fou realitzada el 1968 per Venanci López de Ceballos i Jordi Pons, en ocasió de l’Expedició Trans-Himàlaia L’Ararat © Xevi Varela
Cocos

Arxipèlag
Territori no independent
Arxipèlag de l’oceà Índic, administrat per Austràlia.
És format per dos atols que comprenen 27 illots, els principals dels quals són West, Home i Direction Produeix cocos i oli de copra Descoberts el 1609 per l’anglès William Keeling, foren declarats possessió britànica el 1857 Units a Sri Lanka 1878-86 1942-46 i a Singapur 1903-42 1946-55, foren propietat particular de George Ross del 1886 al 1903 El 1955 passaren sota l’administració d’Austràlia El referèndum d’abril del 1984 fou favorable a la integració amb Austràlia