Resultats de la cerca

Fou el darrer que, a Livònia, ostentà el càrrec de gran mestre de l’orde teutònic i aconseguí la secularització de la seva branca als seus territoris 1561 El rei Esteve Báthory de Polònia l’investí 1561 com a duc de Curlàndia i de Semigàlia Introduí la Reforma al seu ducat

S'especialitzà en el treball del coure el 1962 installà el seu obrador a l’Armentera, Alt Empordà, i el 1968 a Palamós, Baix Empordà Ha forjat els canelobres de l’església parroquial d’Armentera i gran quantitat d’escuts familiars, xocolateres, floreres, i campanes de xemeneies, repartits per tot Catalunya

Residí a Palma Mallorca, on aplegà la notable biblioteca científica de la Societat d’Història Natural de Balears, en el butlletí de la qual publicà des del 1964 un gran nombre de treballs que abasten tota la fauna malacològica de les Balears, del País Valencià i de la regió de Múrcia

Governador de Nova York 1849-51 i senador 1851-57, participà en la formació del partit republicà Fou secretari d’estat 1869-77, i presidí la conferència de Washington 1871, on foren resolts els incidents amb la Gran Bretanya i els d’Espanya i els aliats sud-americans dels EUA

Formà part, amb Robespierre i Saint-Just, del triumvirat del Comitè de Salvació Pública Pel maig del 1794 propugnà d’erigir Catalunya en república independent per a garantir la seguretat meridional de la França revolucionària Acusat de collaborar en l’organització del Gran Terror, fou guillotinat el 9 de termidor

Escriví més de 350 cançons, moltes d’elles d’una gran popularitat,que foren interpretades pels més importants exponents de la cançó francesa, i compongué també 10 operetes Fou director i empresari de diverses teatres i locals parisencs dedicats al music-hall , entre els quals l’Olympia des del 1954

Exercí com a mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona i de la catedral de Segòvia És autor d’un cèlebre Te Deum 1814 per a quatre veus, dos orgues i gran orquestra, el Fernandino , anomenat així perquè fou escrit per celebrar el retorn de Ferran VII

Fou lector, definidor, cronista de l’orde a Catalunya i examinador sinodal del bisbat de Barcelona Publicà Crónica seráfica de la santa provincia de Cataluña, desde su origen hasta el 1400 1738, Traducción de la vida del V Buenaventura Gran 1733 i Sermón de Nuestra Señora de la Gleba 1725

Fou autor de llibres poètics i dramàtics modernistes El nacimiento de Dionisios i Flores de otoño 1901 Les seves obres crítiques — Ensayos críticos 1905, Seis ensayos en busca de nuestra expresión 1928, Literary currents in Hispano-America i La versificación irregular en la poesía castellana 1933— palesen una gran rigor analítica

Participà en l’aixecament del 1884 i fou empresonat Preocupat per la vida camperola, li dedicà gran part de la seva obra literària Zapiski Stepn'aka ‘Apunts de Stepniak’, 1879-82 i Gardeniny, ikh dvorná, priveržency i vragi ‘Els Gardenin, llurs servents, amics i enemics’, 1899, la seva obra més important