Resultats de la cerca
Es mostren 114277 resultats
Jordi Safont esculpeix les imatges de Sant Tomàs, Sant Mateu i Sant Macià de la porta dels Apòstols de la seu de Lleida
Jordi Safont esculpeix les imatges de Sant Tomàs, Sant Mateu i Sant Macià de la porta dels Apòstols de la seu de Lleida
Guillem de Solivella finalitza les imatges de sant Joan Baptista i sant Joan Evangelista del portal del claustre de la seu de Lleida
L’escultor Guillem de Solivella finalitza les imatges de sant Joan Baptista i sant Joan Evangelista del portal del claustre de la seu de Lleida
Es crea a Barcelona una càtedra de química aplicada a l’agricultura i a les arts i una altra de botànica i agricultura
La Junta de Comerç de Barcelona crea una càtedra de química aplicada a l’agricultura i a les arts i una altra de botànica i agricultura
Creació del Comitè Executiu de la Xarxa C-6 per a potenciar la macroregió davant les regions del nord de la Comunitat Europea
Els alcaldes de Barcelona, Saragossa, València, Palma de Mallorca, Montpeller i Tolosa de Llenguadoc creen el Comitè Executiu de la Xarxa C-6 per a potenciar la macroregió davant les regions del nord de la Comunitat Europea
Signatura de l’acord per a la reducció de les armes convencionals a Europa (CFE) entre L’OTAN i el pacte de Varsòvia
L’OTAN i el pacte de Varsòvia signen —abans de la Conferència sobre Seguretat i Cooperació a Europa CSCE— l’acord per a la reducció de les armes convencionals a Europa CFE, que constitueix el final definitiu de la Guerra Freda
La Mancomunitat s’encarrega del Servei de dements pobres i de tots els altres serveis de beneficència que abans exercien les diputacions catalanes
Des d’aquest any la Mancomunitat s’encarrega del Servei de dements pobres Per l’acord de traspàs de serveis el 1920 passa a encarregar-se també de tots els altres serveis de beneficència que abans exercien les diputacions catalanes
el Pinós de Monòver
el Pinós de Monòver
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vinalopó Mitjà, al corredor situat entre les serres prebètiques i subbètiques valencianes.
Destaca al N la serra de Salines 1237 m alt, i al S la serra del Coto 1 052 m, sobre amples extensions de glacis confluents de les esmentades serres, de la Safra i, des de ponent, del Carxe, al peu del qual passa la frontera del regne Al mig del terme s’alça el dom diapíric erosionat radialment del cabeç de la Sal 893 m, amb fonts salabroses i explotació històrica de la sal, altre temps pel patrimoni reial i modernament per una companyia que canalitza la salmorra per una canonada a les salines litorals de Santa Pola L’arreisme i l’endorreisme s’involucren en un clima subàrid, malgrat que un…
Canàries
Comunitat autònoma
Arxipèlag
Arxipèlag de l’oceà Atlàntic, situat davant les costes nord-occidentals africanes, que constitueix una comunitat autònoma de l’Estat espanyol; és format per vuit illes: a l'E, Lanzarote i Fuerteventura, les més grans i, de dimensió menor, La Graciosa; al centre, Gran Canària i Tenerife, les més grans; i Gomera, Hierro i La Palma, més petites, a l’W. Administrativament, és dividida entre les províncies de Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas. La capitalitat és compartida entre Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canària.
La geografia física L’arxipèlag és emplaçat en una regió volcànica caracteritzada per la seva inestabilitat Les illes s’han format a través d’una sèrie complexa d’erupcions, que han seguit un esquema general amb tres fases una de primera donà origen a un gruixut mantell de roques bàsiques basalts, diabases que recolza sobre un sòcol cristallí una segona fase, de roques àcides fonolites, cobrí en part, posteriorment, els materials bàsics finalment, una tercera fase —iniciada en el Pliocè i continuada fins avui— donà de nou origen a formacions basàltiques Les formes de relleu responen a aquesta…
gatassa
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, de 10 a 30 cm d’alçària, de fulles cordiformes i de flors d’un color groc brillant.
Es fa a les contrades humides de tot Europa
plomall
Plomall
Arthur Chapman (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia dioica, de la família de les poàcies o gramínies, que creix en feixos compactes de 2 a 3 m d’alçada, de fulles linears, glauques i més o menys arquejades, amb els marges escabres i tallants, i flors en panícules de 50 a 150 cm.
Originària del sud del Brasil, l’Argentina i Xile, és cultivada en jardineria pel seu port i per les seves inflorescències, que, un cop seques, serveixen per a fer rams També es coneix amb el nom d’herba de la pampa