Resultats de la cerca

Els conreus ocupen la meitat del terme El regadiu va en expansió gràcies a la perforació de pous arbres fruiters, hortalisses, tarongers Al secà, predominant, hom conrea la vinya 600 ha, en gran part, per a la producció de raïm de taula, cereals 100 ha i olivera 80 ha Hi ha bestiar de llana, avicultura i apicultura La indústria ceràmica hi té una gran tradició el nom del poble és motivat per les seves famoses terrisseries, que feien gerres per a vi, oli i aigua Actualment, modernitzada, disposa de fàbriques de rajoles i de rajoles de mosaic Hi ha també una fàbrica de torró Malgrat ésser…

Depenia de l’Hospital General de València, que l’adquirí 1583 i l’obrí al públic 1584 El 1618 fou reformat i convertit en un local luxós, sovint anomenat Casa de les Farses de l’Olivera Malgrat els intents contraris de les autoritats castellanes civils i religioses Felip IV el 1650 el jesuïta Ignacio Camargo el 1689, el teatre, conegut també al segle XVIII per Casa de les Comèdies , continuà existint i fou novament reformat 1715 per Josep Padilla, seguint un projecte de Tomàs Vicent Tosca L’arquebisbe Andrés Mayoral s’esforçà a suprimir-lo, intentant-ne…

Dura vuit dies i es commemora la rededicació del temple de Jerusalem a l’època de la revolta dels macabeus al segle II aC quan aquests es rebellaren contra la imposició d’adorar divinitats gregues imposada per Antíoc de Síria Sol coincidir entre novembre i desembre segons el calendari gregorià o el dia 25 de quisleu tercer mes de l’any civil i novè de l’any religiós del calendari jueu El canelobre de nou braços on s’encenen les espelmes per a la festa rep el nom de hanukià Hi ha una llum per a cada vespre i el braç novè —el central— serveix per a encendre les altres espelmes, i per això rep…

Situada al NE de les Pereres, entre el Segre i el camí de Vilallobent, és dedicada a l’explotació ramadera, especialment de bovins

D’uns 250 km de longitud i amb una altitud màxima de 1457 m a l’Arber, i coberta per un dels boscs més espessos d’Europa, és la partió d’aigües entre les conques del Danubi i de l’Elba

Té el pelatge abundant i espès, de color gris a l’hivern i més clar a l’estiu S'alimenta de petits mamífers que caça al capvespre o a la nit És característic el seu crit greu i llarg Habita exclusivament les praderies de la zona meridional de l’Amèrica del Nord

El nom prové del llinatge dels prohoms d’aquest nom, el més important dels quals fou Ramon de Plegamans A l’emplaçament original del poble s’aixeca el castell on, fins el 1936, que fou destruïda, hi havia l’església romànica de Sant Genís Afavorí l’expansió de la població el ferrocarril de via estreta dit popularment El Calderí 1880-1932 1936-39, entre les poblacions de Mollet i Caldes de Montbui Al N i al S es formaren els barris del Carrer de Dalt i del Carrer de Baix El lloc de Plegamans és esmentat ja el 962 hi tingué drets el monestir de Sant Cugat del Vallès La parròquia de Sant Genís…

Segon fill de Pieter Bruegel  el Vell, sobrenomenat dels Velluts o de les Flors pel seu amor als velluts, el seu colorit delicat i el seu sentit del luxe Pintor de flors, creà un gènere concret amb aquesta temàtica en la pintura flamenca Sobresurten Copa amb joies 1618, Musées Royaux des Beaux-Arts, Brusselles, la sèrie dels Cinc Sentits 1617, Museo del Prado i Flors sobre la taula Collecció Wetzler, Amsterdam Collaborà amb Rubens, especialment entre el 1615 i el 1618