Resultats de la cerca
Es mostren 2946 resultats
en si
Filosofia
Expressió que indica la realitat objectiva, material, en tant que és independent del subjecte humà i del seu coneixement d’aquesta realitat.
Consagrada per I Kant en la seva idea d’una cosa en si , que és el fonament del fenomen o cosa per a nosaltres i l’existència de la qual ha d’ésser afirmada, bé que la seva realitat, com a en si , mai no sigui objectivable ni conceptuable, la categoria de l’ en si és recollida per F Hegel tot significant el caràcter immediat i, per això mateix, no acomplert dialècticament del real, l’autèntica realitat i plenitud del qual esdevé tan sols —mitjançant la reflexió i negació del per a si— com a síntesi final de l’ en si i per a si Aquesta síntesi, d’altra banda, és afirmada com a contradictòria…
orto-
Química
Prefix que, anteposat al nom d’un derivat benzènic disubstituït, indica que els dos substituents estan units a àtoms de carboni veïns.
Es representa per o -
-valent
Forma sufixada del mot llatí valens -ntis ‘que té força’, que indica la valència d’un element o d’un radical químics.
n-
Química
Prefix que indica que una cadena és normal per a diferenciar-la de les formes isomèriques (per exemple, n-butà i isobutà).
enmig
Mot usat en la locució prepositiva enmig de i indica: 1 Situació dins una munió o un ajust de persones o coses.
Al metro, enmig de tanta gent, em vaig sentir encara més sol L’olla és enmig dels altres atuells 2 Coexistència o coincidència amb un conjunt de coses dissemblants Enmig d’aquests dies de tristesa, hi ha hagut també moments d’alegria Enmig de la gatzara general, ell restà tota l’estona silenciós i moix
paràmetre de desceleració còsmica
Astronomia
Paràmetre que indica el ritme de variació temporal de l’expansió de l’Univers com a conseqüència de la gravitació del conjunt.
En termes del factor còsmic d’escala R té l’expressió q 0 = -R d 2 R /dt 2 / dR /dt 2 Els diferents valors de q 0 corresponen als diferents models d'Univers q 0 < 1 / 2 corresponen a un Univers obert expansió contínua, q 0 > 1 / 2 corresponen a un Univers tancat collapse final en un temps finit, i q 0 = 1 / 2 correspon a un Univers infinit i un espai euclidià
rellotge de repetició
Tecnologia
Rellotge, generalment de butxaca, que indica les hores a través d’una soneria que es dispara en prémer un botó o palanca.
Hi ha diverses categories de repeticions la de quarts quan toca l’hora amb un so greu i els quarts amb una doble campanada de tons diferents agut-greu la de cinc minuts quan sona les hores, els quarts i els grups de cinc minuts que passen del darrer quart tocat la de minuts quan toca les hores, els quarts i els minuts la de gran soneria quan dóna els tocs d’hores i quarts automàticament i els repeteix sota demanda la de carilló quan els quarts sonen amb una curta tonada
teorema de Norton
Electrònica i informàtica
Teorema que indica que qualsevol circuit amb dos terminals és equivalent a un generador ideal de corrent amb una resistència en paral·lel.
La resistència equivalent és igual a la que s’obté si es deixen les fonts de voltatge en curtcircuit i les fonts de corrent en circuit obert La intensitat del corrent s’obté mitjançant la llei d’Ohm coneixent la resistència equivalent i la diferència de potencial entre ambdós terminals
decrescendo
Música
Terme de dinàmica que indica que un fragment o passatge musical s’ha d’executar disminuint de manera gradual la intensitat sonora.
Equival a diminuendo Es pot abreviar decresc o decr La paraula es pot substituir per un signe en forma d’angle obert que es va tancant, anomenat regulador És convenient que el compositor indiqui la dinàmica o intensitat de so amb què s’ha de començar i acabar el decrescendo
forte
Música
Terme de dinàmica que indica que un fragment musical s’ha d’executar de manera uniforme amb un nivell fort de sonoritat.
S’abreuja amb la lletra efa ww Altres paraules italianes derivades són mezzoforte ww, que significa mig fort, i fortissimo ww, que significa molt fort Alguns compositors utilitzen tres efes, equivalents al terme tutta forza , per a indicar la màxima intensitat possible, la qual sempre està condicionada per les característiques sonores de l’instrument i per la seva potència S’entén que aquestes indicacions tenen validesa fins que no n’apareix una altra que impliqui un nou canvi en la intensitat En les partitures s’usen principalment en forma abreujada