Consagrada per I. Kant en la seva idea d’una cosa en si, que és el fonament del fenomen (o cosa per a nosaltres) i l’existència de la qual ha d’ésser afirmada, bé que la seva realitat, com a en si, mai no sigui objectivable ni conceptuable, la categoria de l’en si és recollida per F. Hegel tot significant el caràcter immediat (i, per això mateix, no acomplert dialècticament) del real, l’autèntica realitat i plenitud del qual esdevé tan sols —mitjançant la reflexió i negació del per a si— com a síntesi final de l’en si i per a si. Aquesta síntesi, d’altra banda, és afirmada com a contradictòria i impossible per J.P. Sartre en virtut de la seva pròpia concepció de l’en si com a realitat indiferenciada, compacta i immutable, mancada de tota relació i en contraposició a la qual sorgeix precisament el per a si.
Filosofia