Resultats de la cerca
Es mostren 38940 resultats
potabilització

Representació esquemàtica d’una instal·lació de potabilització ideal, per a aigües, tant de riu com subterrànies, força pol·luïdes.
© Fototeca.cat
Química
Conjunt d’operacions i tractaments als quals és sotmesa l’aigua per tal que esdevingui potable.
És anomenada potabilització física, química o bacteriològica, segons la natura de les operacions i dels tractaments efectuats La potabilització física consisteix a sotmetre l’aigua a decantació, natural o accelerada amb agents de floculació, i posteriorment a filtració, a través de llits filtrants de sorra o de carbó Les aigües poc tèrboles poden ésser sotmeses directament a filtració, sense sotmetre-les a decantació La potabilització química , que té lloc per tal de millorar els caràcters químics de l’aigua, consisteix a efectuar la decantació amb una quantitat adient de calç, per tal de…
venerar
Religió
Retre culte (als àngels, als sants o a les coses sagrades).
Amb relació a Déu, hom parla, més pròpiament, d' adorar
gangli
Patologia humana
Tumor quistós format als tendons i als músculs, vora les articulacions.
sensualisme
Biologia
Psicologia
Sensualitat, propensió als plaers dels sentits, especialment als de la sexualitat.
Assemblees Intercomarcals d’Estudiosos
Sessions d’estudi dedicades a fornir una metodologia per als investigadors locals de les comarques catalanes.
La primera se celebrà a Martorell l’any 1950, circumscrita als investigadors del Penedès, el Baix Llobregat i la conca d’Òdena En les Assemblees celebrades a continuació amb gran èxit, la temàtica ha estat simplement condicionada a treballs sobre la comarca on l’acte tenia lloc Totes han estat presidides per personalitats rellevants de la cultura catalana i moltes han coincidit amb inauguracions de centres d’estudis comarcals, museus, arxius i biblioteques
tocata
Música
Forma de música instrumental de caràcter lliure destinada als instruments de teclat: orgue, clavecí, clavicordi i virginal.
Apareguda al s XVI, probablement com a preludi d’orgue en ocasió d’una funció litúrgica, als s XVIII i XIX s’accentuà el seu caràcter de virtuosisme, basat en una successió molt ràpida de valors iguals que es manté durant tota la composició
sui et necessarii
Dret romà
Locució que vol dir ‘seus i necessaris’, aplicada en el dret romà als hereus de dret propi.
Aquests incloïen els fills del pater familias , els fills legítims o adoptius, la muller, etc, als quals corresponia, tant per testament com per abintestat, l’herència, la qual no podien renunciar si no era per un benefici d’abstenció que la llei pretorial preveia en certs casos
magnífic | magnífica
Història
Tractament donat als cavallers i donzells que fou estès als ciutadans de la mà major i als consellers de Barcelona i àdhuc (s XVI) als mercaders.
Precedit d’un altre tractament més elevat, també fou emprat pels regents la cancelleria
Fondeguilla
Municipi
Municipi de la Plana Baixa, estès als vessants meridionals de la serra d’Espadà.
Hi neix el Belcaire o riu d’Uixó Un 30% del territori és ocupat per alzines sureres, i un 20% ha estat dedicat tradicionalment als garrofers, actualment en estat gairebé d’abandó L’agricultura de regadiu es limita a unes 20 ha prop del riu Però la principal activitat de la població és el treball a les properes fàbriques de la Vall d’Uixó La crisi dels darrers anys, però, ha produït una disminució important de la població Al s XIX hom havia intentat d’explotar-hi jaciments de mercuri i de cobalt El poble 892 h 2006, fondeguillers 211 m alt, que agrupa tota la població del…
la Nucia
Municipi
Municipi de la Marina Baixa, als contraforts orientals del sistema prebètic valencià.
Ocupa els últims retalls d’un glacis molt rost que davalla del Ponoig i del coll del Llamp fins al diapir triàsic del riu d’Algar La partida de Margoig s’enfila a més de 600 m, i són altures molt més modestes el Grau i el tossal de Sentenilla, dins un terme de perímetre i relleu irregulars que travessen el riu de Guadalest, el barranc Fondo i el barranc de la Canal, que fa de partió amb Polop Les pastures ocupen una tercera part del terme, i els conreus de secà les altres dues, dels quals només subsisteixen garrofers 40% i ametllers El regadiu 235 ha, 160 de les quals són de tarongers es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina