Resultats de la cerca

Estudià cant a la Juilliard School de Nova York i a Berlín El 1959 debutà a la Deutsche Oper d’aquesta ciutat alemanya i el 1961 hi estrenà Alkmene , de G Klebe El 1962 actuà a l’Òpera de Roma amb el paper titular de Lulu , amb el qual es consagrà Al Covent Garden de Londres interpretà la Donna Anna de Don Giovanni el 1965, i dos anys més tard actuà al Metropolitan de Nova York amb Mourning Becomes Electra Estrenà diverses òperes de compositors contemporanis, com Kirschgarten , de R Kelterborn, presentada a Zuric el 1984 El 1985 interpretà una aplaudida Mariscala El cavaller de…

Estudià música a Viena i el 1922 debutà a Zagreb com a Charlotte Werther Posteriorment cantà a la seva ciutat natal, a Viena i a Frankfurt, ciutat on fou dirigida per C Krauss, amb qui es casà El 1930 es traslladà a Viena i cinc anys més tard a Berlín, on cantà a la Staatsoper Del 1937 al 1944 formà part de la companyia de l’Òpera de Munic Estrenà diverses òperes de R Strauss Arabella , 1933 Friedenstag , 1938 Capriccio , 1942, de qui es convertí en especialista, amb memorables interpretacions en Electra , El cavaller de la rosa i Ariadne auf Naxos D’entre els més de vuitanta…

Estudià música a Lódz i debutà el 1957 a Cracòvia L’any 1960 guanyà el premi de cant convocat per la Ràdio de Munic i posteriorment actuà en les companyies dels teatres d’òpera de Dortmund 1962 i Düsseldorf entre el 1965 i el 1970 El 1965 debutà com a Octavian El cavaller de la rosa al festival de Glyndebourne i tres anys més tard ho feu al Covent Garden de Londres amb La Traviata , escenari on es presentà successivament amb obres de WA Mozart i G Verdi També actuà amb èxit al Metropolitan de Nova York 1968 El 1977 actuà al Teatro alla Scala de Milà i el mateix any cantà Don…

Estudià a Cambridge i posteriorment es formà al Royal College of Music amb A Boukt Encaminat en un primer moment cap al cant, destacà com a tenor, tot interpretant alguns papers del repertori entre el 1962 i el 1970 El 1962 fundà el Cor Heinrich Schütz i del 1969 al 1982 dirigí a l’Òpera de Kent Des del 1975 collabora amb la Residentie Orkest de la Haia El 1983 debutà al Sadler’s Wells amb Les noces de Fígaro , i l’any següent formà amb la seva esposa, la corèografa K Lawrence, la companyia Early Opera Project, amb la qual han interpretat diversos títols operístics amb instruments originals…

Fill d’un reconegut violoncellista, fou alumne de János Hammerschlag i Ferenc Gergely a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest, on es graduà l’any 1955 i de la qual fou professor des del 1970 Compaginà la seva carrera de concertista internacional amb nombroses activitats al seu país, inclosa la divulgació musical a través de la Ràdio Hongaresa La seva tasca representà una contribució decisiva a la difusió del clavicèmbal a Hongria Publicà  Stories from My Life , una biografia de Miklós Rózsa realitzada a partir de les converses mantingudes amb el compositor Entre les nombroses distincions…

Un dels deixebles predilectes d’Enric Granados, començà la seva carrera amb una sèrie de gires de concerts per diverses ciutats de l’Estat espanyol Posteriorment es traslladà a França, on amplià estudis amb Édouard Risler El 1902 prengué part en el primer concert promogut per l’Acadèmia Granados, de la qual més tard fou professor El 1906 actuà a Vilafranca del Penedès amb Matthieu Crickboom, i el 1909 oferí concerts a la seva vila natal i al Palau de la Música Catalana a Barcelona L’any 1920 s’installà a Lió, on fou nomenat professor dels cursos superiors de piano de l’Escola d’Art, centre…

Vinculat al CN Banyoles com a nedador, entrenador i directiu Fou president de la secció de dret esportiu del Collegi d’Advocats de Barcelona i membre del Tribunal Arbitral de l’Esport del COI Presidí la Federació Catalana de Rem 1964-66, 1967-70 i de Natació 1977-81, 1985-95 i, el 1996, accedí a la presidència de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya UFEC, càrrec compaginà amb el de president del Comitè Olímpic Català des del 2007 L'any 2014 deixà la presidència de l'UFEC i fou substituït per Gerard Esteva Fou guardonat amb l’Orde Olímpic d’argent, els Anells d’Or del…

Començat cap al 1476, les dues primeres parts 60 cants foren publicades a Reggio de l’Emília 1483, i la tercera restà incompleta al cant novè Els elements essencials de la trama vénen del cicle carolingi, però el contingut i el to d’una gran part de les seves aventures procedeixen de la matèria de Bretanya i l’esperit èpic és substituït per històries d’amor i fets novellescs Orlando deixa d’ésser la tipificació del guerrer i es transforma en un cavaller per al qual l’amor d’Angèlica ho és tot Manca en el poema una arquitectura sòlida és sobretot un conjunt d’episodis i aventures…

Es donà a conèixer amb la novella d’anàlisi de tipus clàssic Une curieuse solitude 1959 L’any següent fou un dels fundadors de la revista Tel Quel  i es dedicà a la narrativa de l’experimentació més radical  Le parc 1961, Nombres 1968, Lois 1972, H 1973, Paradis 1981, Femmes 1983, Portrait du joueur 1985 i Le coeur absolu 1987 Publicà també les novelles Studio 1997, Passion gixe 2000 i L’étoile des amants 2002 Conreà l’assaig Éloge de l’Infini , 2001 Liberté du XVIIIème , 2002 i recollí les seves converses amb David Hayman en el llibre Vision à New York 1981 Entre d’altres fou guardonat amb…

Professà al monestir de Montserrat el 1586 Després de tenir diversos càrrecs, fou tramès per Felip II al Perú per a fundar-hi el primer monestir benedictí, el priorat de Santa María de los Reyes De tornada a Montserrat escriví una Historia de la Orden de San Benito en la India , que dedicà al rei El 1612 fou nomenat abat de Sant Pere de la Portella Berguedà El 1617 obtingué la unió de la Portella i del priorat de Sant Pau del Camp, on traslladà la seva residència L’abandonament de la Portella fou causa que els jurats de la baronia de la Portella li posessin un llarg plet, que se solucionà…