Resultats de la cerca

Estudià medicina a Barcelona, on, el 1863, es llicencià El 1864 ingressà al cos de Sanitat Militar El 1869 féu la seva primera expedició a Cuba, en formar part del cos militar dels Voluntaris Catalans en mèrit a la seva tasca obtingué els títols de metge primer i metge major d’Ultramar En tornar a Catalunya, s’establí a Barcelona, i fou destinat, el 1873, a l’Hospital Militar d’aquesta ciutat Posteriorment, el 1884, fou traslladat a les Filipines i ascendit a sosts-inspector mèdic de segona d’Ultramar El 1891 tornà a Espanya, i treballà en els hospitals de València i…

El 1949 emigrà a Buenos Aires, on el 1957 fundà Follas Novas, editorial i distribuïdora del llibre gallec a Amèrica Establert a l’Havana del 1960 al 1992, hi creà la secció de literatura gallega a l’Institut de Literatura i Lingüística, que dirigí, i exercí també el periodisme literari El 1992 retornà a Galícia i s’establí al seu poble natal i hi creà la Fundación Xosé Neira Vilas Des de la seva primera novella, Memorias dun neno labrego 1961, el món de l’emigració i els records de la infantesa centren la seva obra narrativa, que, entre altres títols, comprèn  Xente no rodicio 1965, Historias…

Per extensió, composició escrita per a aquesta mena de conjunts Molt estesa a Espanya, sobretot al llarg del segle XIX, fou una agrupació d’instruments de vent-metall i vent-fusta que, a diferència de les bandes, no incorporava percussió Era formada per requint, flautí, flauta, clarinets, saxòfon, fiscorns, cornetins, trompes, trombons, barítons, bombardí i baixos A Colòmbia designa tant el conjunt de vent i percussió que acompanya les processons religioses, també anomenat chirimía , com els conjunts de música popular ballable A Cuba és un conjunt popular de caràcter urbà format…

Estudià dret i ciències polítiques a València i Madrid, i es doctorà a la Sorbona de París l’any 1970 Fou professor a universitats de Bèlgica, Colòmbia, Xile i a l’Autónoma de Madrid Amb el triomf de la Unitat Popular a Xile, el 1970, s’hi traslladà com a expert de la UNESCO per treballar com a conseller personal del president Salvador Allende Com a conseqüència de la seva experiència xilena publicà els llibres Chile el camino político hacia el socialismo 1972, Revolución, Congreso y Constitución El caso Toha 1972, Desarrollo político y desarrollo económico Los casos de Chile y Colombia 1972…

Es doctorà en medicina i cirurgia 1880 i en ciències naturals 1885 i féu estudis musicals Guanyà, el mateix any, una càtedra de paleontologia estratigràfica a la Universitat de l’Havana, on es traslladà Afeccionat al món dels fòssils i roques preparà, a Cuba, una collecció per a l’Exposición Histórico-Americana organitzada a Madrid el 1892 Més tard fixà la seva residència a Madrid, on, el 1895, guanyà i ocupà la càtedra de paleontologia de la Universidad Central de Madrid Collaborador a diverses revistes científiques, cal destacar el seu treball a “La Naturaleza” Publicà La…

S'establí a Cuba i allà fou fundador i director del setmanari “La Honorata”, publicat a l’Havana a la darreria del segle XIX i principis del XX Era una revista nacionalista, que reivindicava els ideals autonomistes i regionalistes, amb una extensa secció literària i una de notícies En fou un reconegut collaborador, sobretot per la seva erudició històrica Reialista convençut, era partidari de Carles de Borbó com a pretendent al tron Es considerava delegat del carlisme a Cuba i formava part del seu exèrcit, amb el grau de general Manifestà les seves idees polítiques contràries al centralisme…

Intervingué en diverses accions al nord d’Àfrica, a l’Alger, i més tard s’establí a Nueva España actual Mèxic, on fou nomenat inspector general de les tropes Posteriorment fou destinat a Cuba, on ocupà el càrrec de governador interí de l’Havana i capità general de l’illa de Cuba 1785-89 i conformà el reglament per a comissaris i jutges pedanis de camp Fou ascendit a mariscal de camp i un decret del 1789 el nomenà virrei, capità general de Nova Granada 1789-97 i president de la Reial Audiència de Santa Fe, on féu construir grans obres públiques i promogué institucions…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IMATCO Carles Jover, Barcelona, ICAIC Instituto Cubano de Arte e Industria Cinematográficos, Cuba ARGUMENT I GUIÓ Jaume Cabré, Jaume Fuster, A Verdaguer, Vicenç Villatoro FOTOGRAFIA Macari de Golferichs Agfacolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Maria Espada MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA Carles Cases  SO Daniel Javal INTERPRETACIÓ Aitana Sánchez-Gijón Amèlia Roig, Ikay Romay Consuelo, Abel Folk Ton Massana, Fernando Guillén Cuervo Alfons Rovira, Jordi Dauder Francesc Valeri, Fernando Guillén Joan Rovira, Assumpta Serna Yvonne Duchamp,…

Marquès i, des del 1847, duc de La Unión de Cuba Inicialment marí, lluità a Trafalgar 1805 Passà a l’exèrcit i combaté els independentistes colombians i peruans 1810-19 Arraconat per liberal 1823-33, ascendí a tinent general 1834 i fou capità general de Cuba 1834-38, on evità la guerra civil, però reprimí amb duresa tant carlins com liberals Impulsà les obres públiques i se li deu, en part, la primera línia de ferrocarril de l’illa Fou capità general de Mallorca 1843-47 El seu germà, Luis Tacón y Rosique Cartagena 1772 — Palma, Mallorca 1841, fou brigadier de l’armada i cap de la comandància…

Fou enviat com a representant del Congrés espanyol per a assistir a la coronació de Pere IV de Portugal com a emperador del Brasil Pere I 1822 Partidari de l’autonomia de Cuba, destacà entre els catalans que defensaren amb mes convenciment els drets d’aquesta colònia d’ultrrmar El 1843, quan les Corts Espanyoles denegaren la possessió de les actes a alguns diputats cubans, fou un eloqüent defensor en els casos de Saco, Escobedo, Montalvo i Armas, entre altres En els discursos que pronuncià en defensa de la causa dels diputats cubans, advocà perqué Espanya donés una llibertat més…