Resultats de la cerca

Presidí el FC Barcelona 1915-16 i durant el seu mandat es produí la primera gran polèmica amb el Real Madrid l’equip blaugrana es retirà del Campionat d’Espanya en el quart partit de la semifinal acusant l’àrbitre de par-cial i a continuació tota la directiva barcelonista presentà la dimissió Aquella temporada el Barça guanyà el Campionat de Catalunya Anteriorment havia estat tresorer del club i més tard fou president honorari del Club Esportiu Sitgetà

Membre de la comissió esportiva del Reial Club de Tennis de Barcelona i de diverses juntes directives del club El 1953 participà en la creació del Trofeu Comte de Godó, del qual fou jutge àrbitre des de l’inici fins al 1982, i director fins a la seva mort El 1958 fou nomenat capità de l’equip espanyol de Copa Davis El 1972 fou director de la Copa Masters celebrada a Barcelona Fou vicepresident de la Reial Federació Espanyola de Tennis durant el mandat del marquès de Cabanes Formà part de la junta directiva de l’Associació de Clubs Campions d’Europa

Començà en la Unió Esportiva de Sants i la temporada 1935-36 fitxà pel Club Esportiu Sabadell A mitja campanya passà al Vic i en l’edició 1937-38, en plena Guerra Civil Espanyola, jugà amb el Futbol Club Barcelona i guanyà el Campionat de Catalunya i la Lliga Catalana Les temporades 1939-40 i 1940-41 continuà amb el Barça Jugà de mig i en total disputà 79 partits com a barcelonista, amb 23 gols marcats Posteriorment jugà amb el Cadis 1941-43, l’Hèrcules Cadis 1943-44, Tortosa 1944-45 la Cava 1945-46 i Gràcia 1946-48

Especialitzat en curses de cros, l’any 1934 guanyà el Campionat d’Espanya de cros, que revalidà el 1935 i que li valgué la selecció per al Cros de les Na-cions L’any 1936 fou seleccionat per anar als Jocs Olímpics de Berlín, però la Guerra Civil li impedí la participació Fou subcampió d’Espanya de cros 1940, campió de Catalunya 1941 i tercer en el Campionat d’Espanya 1942 Competí pel Club Aire Lliure i pel FC Barcelona Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1987

Davanter, començà destacant amb l’Espanya Industrial 1912-13 i després milità en el Futbol Club Barcelona 1913-16 i 1921-23, el Reial Club Deportiu Espanyol 1916-17, 1918-21 i 1923-26 i l’Atlètic Sabadell 1917-18 Guanyà tres Campionats de Catalunya 1913, 1916, 1922 i una Copa d’Espanya 1922 Jugà diverses vegades amb la selecció catalana i el 10 de juliol de 1927 fou objecte d’un homenatge, a Sarrià, juntament amb Canal Després de retirar-se, es dedicà a l’arbitratge

Soci de l’Aeroclub de Catalunya des del 1929 Fou alumne de l’Escola d’Aviació de Barcelona i obtingué el títol de pilot a l’agost del 1930 Fou comissari de l’escola d’avia-ció i dirigent de l’Aeroclub de Catalunya El 1933 fou un dels impulsors de la fundació de l’Aeroclub de la Plana de Vic Morí en un accident d’aviació a la rodalia de l’aeròdrom del Prat

Amb Alfons Segalàs, Lluís Pedrerol i Ernest Mullor cofundà, la temporada 1944-45, l’Escola d’Esquí de la Molina, propietat del Centre Excursionista de Catalunya CEC i que fou la primera escola d’esquí de l’Estat espanyol Rebé la insígnia d’or del CEC És germà de la jugadora de bàsquetbol Lluïsa Giró

S’installà a Barcelona als vint-i-quatre anys Fou redactor del diari Dicen durant els anys seixanta Formà part de l’“Equipo 10” a El Noticiero Universal , on fomentà el periodisme espectacle, i collaborà amb el setmanari Don Balón 1975 Participà en la fundació de la revista Tot Barça , origen del diari Sport 1979, en la creació del qual també participà, juntament amb Josep Maria Casanovas

Practicà l’hoquei sobre patins i l’esquí Arran de la seva amistat amb Paco Bultó s’inicià en el motociclisme el 1951 Amb l’equip Montesa, juntament amb Ernest Millet i Josep Sol, guanyà el Ralli Trofeu Motociclista de Mònaco 1956 El 1963 començà a córrer en cotxe, i debutà com a copilot de Salvador Fàbregas al II Ralli Internacional dels Pirineus, que guanyà amb un Alfa Romeo Competí en diferents especialitats automobilístiques En rallis fou campió de Catalunya 1961, 1964, 1966, 1967 i d’Espanya 1961, 1964, 1966 i aconseguí dos triomfs en el Rally RACE, puntuable per al Campionat d’Europa, i…

S’inicià l’any 1928 al Club de Mar del CADCI i, posteriorment, s’incorporà al Club de Rem de Barcelona 1931-33 i al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB Entre el 1933 i el 1951 assolí quinze Campionats de Catalunya i onze d’Espanya, tant en outrigger com en iol de quatre amb timoner Guanyà onze regates internacionals en representació del RCMB i formà part de la selecció espanyola Es retirà el 1952, però continuà vinculat al rem com a àrbitre, entrenador i dirigent L’any 1959 fundà el Collegi d’Àrbitres de Rem de Catalunya, juntament amb Leopold Vives i Joan Torta, i el 1962 aconseguí el títol…