Resultats de la cerca
Es mostren 1388 resultats
la França
Barri
Nom donat popularment a la barriada obrera construïda a Barcelona la segona meitat del s XIX al vessant septentrional de Montjuïc, entre el Poble-Sec i la plaça d’Espanya i fora del traçat del pla Cerdà.
A partir del 1877 formà part del districte municipal anomenat l’Eixample de Santa Madrona l’església de Santa Madrona fou convertida en tinença parroquial el 1888, incendiada a la Setmana Tràgica i reconstruïda el 1916
la Jana

Aspecte del campanar de l’església de Sant Bartomeu de la Jana
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, situat a les planes i els turons que s’estenen al sud de la serra del Solà i a l’oest de la Bassota, en direcció al riu Sec o rambla de Cervera.
El secà en cobreix gairebé el 90% de la superfície total 1740 ha, repartit bàsicament entre vinya i oliveres La manca de desenvolupament industrial al poble limitat a l’elaboració d’oli i de vi ha determinat el descens de població, en part aturat per la proximitat de Benicarló i de Vinaròs El 71% de la població activa treballa en l’agricultura La vila 823 h 2006, janencs o janers 299 m alt és situada al pla, vora la carretera de Vinaròs a Morella L’església parroquial de Sant Bartomeu és de la fi del segle XVII Hi eren notables les peces d’orfebreria tortosina i santmateuana…
Castell de la Ràpita (Vallfogona de Balaguer)
Art romànic
Situació Torre del castell on s’aprecia al basament un aparell de grans carreus, segurament pertanyents a una torre andalusina ECSA - J Giralt El castell de la Ràpita és situat dominant el turó que s’alça al nord-est de la cruïlla de la C-1313 amb la L-148, just al seu pas per Balaguer Mapa 33-14360 Situació 31TCG207283 Per a arribar-hi cal prendre el trencall que a 400 m de la cruïlla en direcció Tàrrega surt a l’esquerra de la carretera CAT-JGB Història EI mateix topònim de la Ràpita ja indica un indubtable origen islàmic, malgrat l’existència d’un possible poblat ilergeta romanitzat…
dic flotant
Transports
Mena de dic consistent en una estructura metàl·lica en forma de U que hom pot enfonsar parcialment llastant-ne l’interior i que hom pot fer surar, deixant en sec la nau que hom hi ha fet entrar.
El dic flotant, que hom introduí durant el s XIX, té l’avantatge, malgrat el major cost de la fabricació i el manteniment, d’una més gran facilitat i rapidesa de muntatge i la possibilitat d’ésser traslladat d’un port a un altre o bé de treballar en alta mar, per la qual cosa tingué un gran desenvolupament durant la Segona Guerra Mundial
bismut
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup 5B de la taula periòdica, de color blanc brillant (quan és pur) tirant a rosat, de molt poca conductivitat tèrmica (la més baixa de tots els metalls, llevat del mercuri).
Propietats i utilització del bismut És el metall més diamagnètic, el que presenta un major efecte de Hall, el de coeficient de dilatació tèrmica més negatiu i el que presenta més augment de volum en solidificar-se Fins a la segona meitat del segle XV era confós amb l’estany, i no fou aïllat fins el 1737 per Hillot, bé que Johann Heinrich Pott 1692-1777 i Torbern Olof Bergman 1735- 84 en són considerats els descobridors científics El bismut natural és constituït exclusivament pel núclid 208, però hom ha aconseguit de preparar-ne molts d’altres núclids radioactius Constitueix el…
formatge

Taula de formatges
© Yana - Fotolia.com
Alimentació
Producte elaborat a partir de la quallada de la llet pura o bé de la desnatada o de l’enriquida amb nata (greix de la llet).
Les principals operacions en la fabricació del formatge són la caseïficació, el premsatge, el salament i la maduració A la caseïficació , hom afegeix a la llet, escalfada entre 30° i 35°C, el quall líquid o en pols, que en coagula la caseïna i forma una massa gelatinosa que conté greixos, substàncies minerals, lactoses, etc Hom esmicola aquesta massa per eliminar-ne el sèrum xerigot, i per als formatges de pasta dura continua la cocció lenta entre 40° i 50°C, amb agitació de la massa a fi d’aconseguir una eliminació del sèrum més total Després, hom procedeix al premsatge embolica els grànuls…
fluor
Química
Element pertanyent al grup VII de la taula periòdica (grup dels halògens), de valència -1; l’element natural és el núclid 19 (100%); hom en coneix quatre núclids artificials: 17, 18, 20 i 21.
És un gas groguenc Força estès a la natura, principalment en l’aigua de mar, a l’esmalt dental i en la criolita Na 3 AlF 6 , tot i que el principal mineral d’on hom l’extreu és la fluorita CaF 2 , o espat fluor És degut a l’ús de la fluorita com a fundent metallúrgic, d’on li ve el nom del llatí fluere , ‘fluir’, i es refereix a la facilitat de fusió de la fluorita 902°C Atesa la seva gran reactivitat, la fabricació del fluor és una operació molt delicada Els minerals, enriquits i polvoritzats, són transformats en àcid fluorhídric i en fluorurs alcalins per l’àcid sulfúric L’obtenció del…
so
Física
Sensació que perceben els òrgans auditius dels animals, deguda al moviment pertorbador de la pressió i la densitat del medi material que els envolta, provocat per una vibració que es propaga en forma d’ona sonora.
La part de la física que estudia el so com a agent propagador d’energia és l’ acústica La velocitat del so és v = B el mòdul d’elasticitat si el medi és un sòlid que varia en funció de la forma, el de compressibilitat si és un líquid, i igual a γ p si és un gas p essent la pressió i γ la relació entre la calor específica a pressió constant i la calor específica a volum constant La velocitat de propagació del so depèn del medi en què es propaga en aire a 0°C és de 331 m/s, en aigua a 8°C és de 1435 m/s, i en acer és de 5 km/s Bé que el marge de freqüències que poden tenir les ones sonores,…
Pla d’En Seniqueda (Roses)
Art romànic
Situació Conjunt de ruïnes que es troben uns 300 m a migdia de les restes de l’edifici del puig Alt o Rocaplana descrit anteriorment El pla d’En Seniqueda és un planell situat a la carena que divideix les valls de Montjoi, a ponent, i de Jóncols, a llevant És travessat pel camí que davalla vers el cap de Norfeu i la costa de Montjoi des del coll de les Forques, resseguint el contrafort del massís del puig Alt Mapa 259M781 Situació 31TEG191790 El camí esmentat és una pista de terra, no sempre en un estat que permeti el pas de tota mena de vehicles Hom la pot agafar des del camí de Roses a…
Paratge de la Farella (Roses)
Art romànic
Situació Hom troba els vestigis molt destruïts d’una edificació al paratge de la Farella, que és un ampli replà elevat i dominant, sobretot vers llevant i migdia, que és a llevant del coll de l’Alzeda o del Fitor, més amunt del pla de les Gates, als contraforts orientals del puig Alt que davallen vers el litoral de la badia de Monjoi Mapa 259M781 Situació 31TEG172791 Per arribar-hi, la ruta más fàcil es pot fer agafant la carretera de Roses a Montjoi, de la qual, prop del mas Marès, surt, vers tramuntana, una pista de terra que puja cap a la base militar del Pení Cal seguir-la fins al coll de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina