Pla d’En Seniqueda (Roses)

Situació

Conjunt de ruïnes que es troben uns 300 m a migdia de les restes de l’edifici del puig Alt o Rocaplana descrit anteriorment. El pla d’En Seniqueda és un planell situat a la carena que divideix les valls de Montjoi, a ponent, i de Jóncols, a llevant. És travessat pel camí que davalla vers el cap de Norfeu i la costa de Montjoi des del coll de les Forques, resseguint el contrafort del massís del puig Alt.

Mapa: 259M781. Situació: 31TEG191790.

El camí esmentat és una pista de terra, no sempre en un estat que permeti el pas de tota mena de vehicles. Hom la pot agafar des del camí de Roses a Cadaqués, passada la cala Montjoi, a l’istme de Norfeu. Des d’ací hom passa, primer, pel pla de la Guardiola, on hi ha les restes de la fortificació medieval que hi ha donat el nom. Hom pot agafar-la, també, en direcció oposada, des de la carretera de la base militar del Pení que surt de la carretera de Roses a Cadaqués, abans del coll de la Perafita. Seguint aquest recorregut, després del coll de les Forques i després de vorejar el vessant meridional del puig Alt, hi ha les ruïnes de l’indret del puig Alt o Rocaplana i poc després el pla d’En Seniqueda.

Edifici

Diverses ruïnes escampades per l’indret.

J. Badia

El nom de l’indret prové del Mas d’En Seniqueda, casa en ruïnes situada a poca distància de les ruïnes a ponent, vora el caire del vessant de la vall de Montjoi.

El conjunt dels vestigis de construcció tenen, actualment, dos sectors separats pel camí. A la part oriental del planell, a uns 30 m i a llevant d’aquest camí, vora el pendent que davalla vers la vall de Jóncols, sobresurten escassament del terreny diferents romanalles de parets fetes amb pedres posades en sec.

És difícil esbrinar quina planta podia tenir l’edifici d’aquest lloc. D’alguns murs hom pot veure, amb treballs, els fonaments. Resta clara l’existència d’altres murs que pràcticament han desaparegut en una bona part del seu traçat. S’hi veuen rastres de construcció separades en uns 30 m de distància màxima, aproximadament. Les parets, encara ben identificables, no superen gairebé mai els 20 cm d’alçada. Malgrat això, hom pot afirmar que l’edifici era molt més gran i complex que el proper de Rocaplana.

Aquest edifici ocupava un espai no ben planer, amb alguns desnivells als quals s’adaptava, aprofitant també afloraments de roca per fonamentar les parets. Hom hi pot veure l’existència d’una aula rectangular llarga i estreta, amb l’eix est-oest, i d’una altra de perpendicular a aquesta, una mica més petita. Els murs tenen prop d’1 m de gruix. Són fets amb lloses de llicorella sense treballar, en general llargues i primes, que hom procurà d’ajustar amb cura. Als fragments visibles de l’aparell predominen els rengles de lloses inclinades que, en alguns punts, formen espiga.

Unes altres parets de la mateixa factura —pel gruix i l’aparell— apareixen uns 150 m al sud-oest de les esmentades, a l’altre costat de l’actual camí. En aquest lloc destaca un mur de llargada considerable que s’aguanta dret en uns 30 cm i que sembla haver format un ampli recinte trapezial. Hi és present l’aparell d’opus spicatum. Amb moltes reserves hom podria pensar que es tracta d’un clos o un tancat en relació amb l’edifici proper.

A l’indret s’escampa abundant bocinalla de terrissa grisa i rogenca, amb desgreixant bast.

Bibliografia

  • Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II -B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona 1981, pàgs. 215-216.