Resultats de la cerca
Es mostren 5242 resultats
Joan de Pròixida
Història
Alt funcionari reial.
Fill d’Andrea da Procida i de Beatrice de Chiaramonte Metge de l’emperador Frederic II, fou senyor de l’illa de Procida Serví el rei Manfred I de Sicília com a metge i canceller i, en morir el monarca, continuà fidel a Conrad II i conspirà contra Carles I de Nàpols 1266-68 Mort Conrad II, es refugià a Venècia Carles I li confiscà els estats Anà a Praga i a diverses ciutats alemanyes per tal de convèncer el landgravi Frederic de Turíngia d’ésser rei de Sicília 1270 Fallit l’intent, es presentà a la cort de Jaume I de Catalunya-Aragó vers el 1275 L’infant Pere, gendre de Manfred I…
Juan Soriano

Juan Soriano
© Marek Keller
Art
Artista mexicà, de nom de naixement Juan Francisco Rodríguez Montoya.
Conegut pel segon cognom del seu pare, el 1935 anà a Ciutat de Mèxic, on l’any següent ingressà a l’Escuela Nocturna de Arte para Obreros Vers el 1937 s’inicià també com a escenògraf i, al mateix temps, treballà com a professor de pintura i escultura El 1938 conegué Octavio Paz, amb qui mantingué una gran amistat i que l’influí decisivament El 1941 féu la seva primera exposició individual a la Universidad Autónoma de México, i en 1945-47 exposà collectivament als EUA El 1951 anà a Roma, i el 1956 hi féu la primera de les exposicions europees Nomenat professor de…
Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía

Edifici Sabatini del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía
© Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía / Joaquín Cortes
Museologia
Institució estatal espanyola destinada a centre d’art contemporani.
Gestionat per un organisme autònom, nasqué el 1984 seguint models d’altres països Ha sofert reorientacions constants en els seus objectius Té la seu a l’antic hospital de San Carlos de Madrid, en el qual hom ha efectuat reformes continuades i, de vegades, contradictòries d’acord amb els canvis de política de la institució Actualment, hom tendeix a convertir-lo en un gran museu d’art del segle XX, amb colleccions estables Per això hom hi ha aportat les colleccions del Museo Español de Arte Contemporáneo , representatives de l’art produït a l’Estat espanyol durant la primera meitat del segle XX…
Agustí Borgunyó i Garriga
Música
Cinematografia
Músic i compositor.
Format a l’Escola Municipal de Música de Sabadell, estudià piano amb Ciprià Cabrané Deixeble de M Burgès a Barcelona en les disciplines d’harmonia i contrapunt, el 1915 es traslladà als Estats Units d’Amèrica, i s’allistà com a voluntari de l’exèrcit durant la Primera Guerra Mundial Es dedicà al piano i formà a Nova York un duet amb el violinista Xavier Cugat, amb l’èxit del qual anà a Hollywood a l’inici del cinema sonor Compongué música lleugera, feu orquestracions i dirigí orquestres Des de Washington escriví ballets, suites i operetes que s’estrenaren 1922-29 treballà en emissores…
, ,
Lalo Schifrin
Música
Compositor, director, arranjador i pianista de jazz argentí establert als EUA.
Estudià música amb el seu pare, Luis, mestre de concerts del Teatro Colón, i amb Juan Carlos Paz, E Barenboim i M Drago Gràcies a una beca, el 1950 anà a París a estudiar amb O Messiaen, ciutat on s’interessà pel jazz En retornar a l’Argentina formà una banda de be-bop El 1958 es traslladà a Nova York, on tocà i arranjà per a moltes bandes i intèrprets, com el català Xavier Cugat o la Dizzy Gillespie’s, amb la qual actuà en 1960-62 El 1964 anà a Hollywood, ciutat on experimentà un gran èxit com a compositor de bandes sonores i música per a la televisió Gravà i…
El cerco
Cinematografia
Pel·lícula del 1955; ficció de 77 min., dirigida per Miquel Iglesias i Bonns.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Este Films Enric Esteban, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ Joan Bosch FOTOGRAFIA Salvador Torres i Garriga blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Alfonso de Lucas MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Joan Duran i Alemany INTERPRETACIÓ José Guardiola Conrado, Isabel de Castro Ana, Ángel Jordán Emilio, Francisco Piquer José, Carmen de Ronda Teresa, Luis Induni Martín, Carlos Ronda Rodríguez, Miguel Fleta l’inspector, Emilio Fábregas el metge, Eugenio Testa Javier, Màrius Beüt el fill de Rodríguez i el porter de la fàbrica ESTRENA Madrid, 01091955, Barcelona, 22091955…
Joan Salas i Anton
Història
Economia
Cooperativista.
Jove republicà federal, fundà i dirigí el 1874 El Federal Sabadellés Després, advocat 1877, anà a París, on actuà de secretari de Salmerón i es féu molt amic de Benoît Malon A Barcelona, es relacionà successivament amb el republicanisme progressista i amb el centralista de Salmerón Fundà, amb Odón de Buen, El Radical 1890 i fou director de La República 1893 Inicià llavors la seva tasca cooperativista, mostrant-se alhora partidari d’un cert socialisme intellectualitzat En 1898-99 fundà la Cambra Regional de Cooperatives de Catalunya i Balears i dirigí el seu òrgan de premsa,…
Xavier Gosé i Rovira

Xavier Gosé i Rovira
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintor.
Fill de lleidatans, de molt nen anà a residir amb la família a Barcelona, on en 1894-95 era matriculat a Llotja Es formà al costat de Josep Lluís Pellicer, i ja collaborà a L’Esquella de la Torratxa el 1895 El 1899 exposà, amb èxit de venda, a Els Quatre Gats Collaborà a revistes de tota mena, des de la intellectual 4 Gats a la xarona La Saeta Uns dibuixos seus allusius a Eduardo Dato, publicats a la Illustració Llevantina 1900, provocaren la suspensió de la publicació Establert el 1900 a París, aconseguí aviat una gran anomenada i publicà dibuixos a Le Rire i L’Assiete au…
El Banco Santander compra el Banco Popular per evitar-ne la fallida
El Banco Santander compra per un euro el Banco Popular, abocat a la fallida a causa de la seva elevada exposició a la bombolla immobiliària El rescat, avalat pel Banc Central Europeu, no comporta cap càrrega per als contribuents, segons la presidenta del Santander, Ana Botín, i el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària FROB, i té per objectiu garantir els dipòsits dels clients La Comissió del Mercat de Valors ordena suspendre la cotització del Popular
estat major
Militar
Cos d’oficials encarregats d’assessorar tècnicament els caps superiors de l’exèrcit, de distribuir les ordres i de vetllar per llur compliment.
Des del s XIX hi hagué un cos permanent d’estat major dedicat a aquesta funció Al voltant del 1930 s’anà imposant la tendència de permetre als oficials d’estat major procedents d’una arma i amb la deguda titulació de prestar servei en aquesta i en l’estat major Hom distingeix entre l' estat major combinat , compost per oficials de diversos països, i l' estat major conjunt , integrat per oficials dels tres exèrcits
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina