Resultats de la cerca
Es mostren 2002 resultats
Elegit el nou secretariat nacional de la CUP
La Candidatura d’Unitat Popular CUP culmina, amb l’elecció del secretariat nacional, el procés de renovació de la cúpula iniciat al maig a Esparreguera Baix Llobregat, quan es va decidir que la majoria de l’òrgan el formés una llista conjunta El 76,23% de la militància vota a favor de la llista única i diverses candidatures individuals Integren el nou secretariat l’exdiputat Quim Arrufat, el regidor gironí Lluc Salellas i l’exalcaldessa de Sant Pere de Ribes Anna Gabaldà, entre d’altres La votació es va fer entre el 30 de juliol i el 4 d’agost, i hi van participar 1098 persones,…
Bath
Ciutat
Ciutat del comtat de Somerset, a Anglaterra, Gran Bretanya, vora el riu Avon.
Té algunes indústries, però és sobretot una ciutat residencial i balneària Centre d’ensenyament superior té una universitat Els romans l’anomenaren Aquae Sulis , i hi bastiren una estació termal Després del 1702 visita de la reina Anna esdevingué un centre de moda És una de les ciutats més belles d’Anglaterra Entre els seus monuments sobresurten les installacions termals romanes i l’església abacial, reconstruïda al s XVI en l’estil gòtic perpendicular Des del 1725 la ciutat fou eixamplada al nord-oest Excelliren en les noves construccions l’arquitecte John Wood i el seu fill…
Castell de la Penella (Valldellou)
Art romànic
El despoblat de la Penella és a la dreta de la Noguera Ribagorçana, on hi ha avui el pantà de Santa Anna, sota la Penya-roia, davant del poble de Boix la Noguera En aquest indret hi havia un antic castell que controlava l’accés a la vall per llevant i per migdia Era situat dalt d’un penyal i d’ací el nom d’ ipsa Penella Hi ha constància que el tenia en feu Galceran Erimany, vicari d’Àger, ja que el 1094 el deixà en herència al seu fill Galceran Més tard el llogarret de Penella formà part del comtat de Ribagorça en qualitat de domini senyorial
Esglésies de la Terra Alta anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta anteriors al 1300 M LI Ramos Arnes Santa Magdalena d’Arnes Batea Sant Miquel de Batea Sant Joan d’Algars La Transfiguració de Pinyeres Bot Sant Blai de Bot Caseres Santa Magdalena de Caseres Santa Anna d’Almudèfer Corbera d’Ebre Sant Pere de Corbera La Fatarella Sant Andreu de la Fatarella Sant Bartomeu de les Camposines Gandesa L’Assumpció de Gandesa Horta de Sant Joan Sant Joan d’Horta Santa Maria dels Àngels o Sant Salvador d’Horta El Pinell de Brai Sant Llorenç del Pinell Vilalba dels Arcs Sant Llorenç de Vilalba
Felip I de França
Història
Rei de França (1060-1108).
Fill d’Enric I i d’Anna de Kíev Malgrat el seu títol de Rex francorum , el seu poder fou encara nominal fora dels dominis de la corona Volgué controlar el comtat de Flandes mitjançant el seu candidat Arnulf III, però fou derrotat 1071 per Robert I el Frisó Intrigà, així mateix, contra Guillem I d’Anglaterra, amb l’ajut del fill d’aquest, Robert II de Normandia 1078 Pel seu matrimoni illícit amb Bertrada de Montfort 1092 fou excomunicat 1095, però més tard li fou aixecada la condemna 1105 Amplià els patrimonis de la corona amb el Gatinès 1068, el Vexin 1082 i el vescomtat de…
Ignacio Comonfort
Història
Militar
Política
Militar i polític mexicà.
Juntament amb Juan Álvarez, s’oposà a la dictadura del general López de Santa Anna Fou elegit president provisional de la república mexicana el 1855, i constitucional el 1857 La promulgació de les lleis reformadores que afectaven principalment l’Església i els privilegis militars li valgué l’oposició dels catòlics, dels conservadors i de l’exèrcit, i hagué de reprimir diverses revoltes L’intent de modificar la constitució li valgué també l’oposició dels liberals, la qual cosa l’obligà a dimitir 1858 i a exiliar-se als EUA Morí en combat durant la guerra contra la intervenció…
Carlo Cassola
Literatura italiana
Novel·lista italià.
Residí a la Toscana, escenari d’una gran part de la seva obra narrativa Es donà a conèixer com a contista amb La visita i Alla periferia 1942 La seva participació en la Resistència, durant la Segona Guerra Mundial, li inspirà Fausto e Anna 1952, I vecchi compagni 1953, La casa di via Valadier 1956 i, sobretot, La ragazza di Bube 1960, la seva novella més coneguda Unes altres novelles són Il taglio del bosco 1959, Un cuore arido 1961, Ferrovia locale 1968, Una relazione 1968, Paura e tristezza 1970, L’uomo e il cane 1977, Il superstite 1978, Vita d’artista 1980, etc
Carles Eduard Velten i Beucher
Història
Promotor d’invents.
Fill de Johann Velten Graach 1807 — 1883, pintor alemany, s’establí el 1881 a Barcelona, on es casà 1882 i, associat amb Guillem Puig, fundà l’establiment Velten, Puig i Companyia Amb viatges freqüents a Alemanya, introduí articles desconeguts als Països Catalans aparells esportius i musicals i, sobretot, el gramòfon 1900 d’Emil Berliner, de la marca His Master's Voice, que representava un gran progrés respecte als fonògrafs i que causà sensació També introduí els primers pianos de 88 notes, pianoles, etc, en fundar un nou establiment, al carrer de Santa Anna de Barcelona…
Andreu Roig
Història
Vicecanceller de la Corona d’Aragó (1612-22).
Cavaller Doctor en drets Aconseguí el 1622 del rei que la Cambra de Castella declarés que la residència de l’ambaixador de Barcelona tingués les mateixes prerrogatives que les dels ambaixadors del papa, dels reis i de Venècia Sembla, en canvi, que no afavorí els interessos del Regne de València el cronista Joan Porcar el titllà de gran enemic del regne A la seva mort el 2 de desembre fou nomenat com a successor un no originari de la corona catalanoaragonesa amb el títol de president, títol que acabà per prevaler, com en els consells castellans La seva filla Joana Anna Roig es…
Emil Jannings
Emil Jannings
© Fototeca.cat
Cinematografia
Teatre
Nom amb què és conegut l’actor teatral i cinematogràfic Theodor Emil Janentz.
S'inicià en el teatre amb M Reinhardt i passà posteriorment al cinema, on es destacà, primerament, en els films d’E Lubitsch Madame Dubarry , 1919 Anna Boleyn , 1920 Das Weib des Pharao , ‘La muller del faraó’, 1922, etc i després en els de F Murnau Der letzte Mann , ‘El darrer home’, 1924 Faust , 1926, etc Altres films en què prengué part foren The Last Command i The Way of All Flesh 1928, que li valgueren el primer Oscar d’interpretació que hom atorgà, Der blaue Engel ‘L’àngel blau’, 1930, etc Fou considerat l’actor oficial de l’Alemanya nazi i abandonà el cinema després de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina