Resultats de la cerca

La seva carrera artística presenta dues etapes, la primera, de temàtica social, amb quadres com Orfes Museu d’Art Modern, Barcelona la segona, des de vers el 1906, basada en un repertori de paisatges, natures mortes i nus, d’ambient valencià, fet amb un estil lumínic gairebé impressionista, de pinzellada àgil, clarament influït per Joaquim Sorolla Fou primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1906 i medalla d’or a l’exposició internacional de Califòrnia 1918

Deportat a França durant la guerra del Francès, posteriorment seguí fins el 1823 la carrera militar El 1824 ja exercia com a mestre de primeres lletres a Russafa, on demostrà un cert rousseaunianisme i tingué una gran popularitat Acusat de no portar a missa els infants, fou detingut per la junta de fe de València i, després d’estar tancat dos anys, fou penjat el 1826 La seva execució fou la darrera a l’Estat espanyol per qüestions religioses

Obtingué el primer premi de flauta en acabar els seus estudis a Marsella i al Conservatori de Música de París Inicià la seva carrera com a solista l’any 1945 A París, conjuntament amb el Quintet de Vent, formà el Conjunt Barroc de París Aconseguí en diverses ocasions el Gran prix du Disque 1954, 1956, 1959-61, 1963, 1964 i 1978, a més d’altres premis Actuà també en conjunts de jazz i escriví La flûte 1978

Residí a Madrid, on cursà la carrera de dret civil i canònic i la d’administració El 1873 estrenà Pruebas de fidelidad , i a partir del 1876 inicià la collaboració amb Vital Aza Noticia Fresca , Campos Arana Los trapos de cristianar , 1879, Chueca, i sobretot Chapí Música clásica , 1880 La serenata , 1881 etc Com a poeta deixà el volum Fábulas y cuentos Collaborà activament a Madrid Cómico Algunes obres seves foren traduïdes al francès, l’italià i el portuguès

Inicià la seva carrera amb melodrames, com Michel Pauper 1870, i comèdies còmiques, com L’enfant prodigue 1868, que no tingueren gaire èxit Féu de crític teatral, i després, cenyint-se a un realisme estricte, estrenà les seves millors peces Les corbeaux 1882, teatre naturalista que després d’ell no arrelà, i La parisienne 1885, escèptica comèdia de costums burgesos Ja a l’època fou representat en francès a Barcelona i pogué influir damunt Àngel Guimerà

S’inicià musicalment amb el seu pare, violinista professional, i prosseguí els seus estudis al conservatori de la seva ciutat natal El 1958 ingressà a l’orquestra de l’Òpera Holandesa i el mateix any guanyà el Concurs Pau Casals de Mèxic Actuà amb l’Orquestra del Concertgebow d’Amsterdam 1962-68 i parallelament inicià la seva carrera com a solista Enregistrà diversos discos amb Frans Brüggen i Gustav Leonhardt, i fou professor al Conservatori de la Haia

Desenvolupà la seva carrera com a defensa a l’Igualada HC, amb el qual el 1984 pujà a la màxima categoria i el 1989 obtingué el primer títol de Lliga de l’entitat El 1994 deixà l’hoquei sobre patins i aquell mateix any passà a ser entrenador d’hoquei sobre patins en línia de l’Igualada HL Fou seleccionador català d’hoquei sobre patins en línia 1999-2004, càrrec que compaginà amb el de seleccionador espanyol

La primera etapa de la seva carrera esportiva competí a les files del Cornellà Atlètic Posteriorment, formà part del Club Atletisme Sant Celoni i del Futbol Club Barcelona, entre d’altres Fou subcampió d’Espanya de 50 km en ruta 1985 Guanyà el Campionat de Catalunya de 20 km marxa 1978 i fou subcampió de la mateixa prova 1983 Amb la selecció espanyola participà en quatre edicions de la Copa del Món de marxa 1977, 1979, 1981, 1985

S’inicià al Club Egara, on disputà tota la seva carrera esportiva Amb el primer equip aconseguí deu Campionats de Catalunya 1961, 1963-71, set Copes del Rei 1961, 1963, 1965, 1968, 1969, 1971, 1972 i dues Lligues espanyoles consecutives 1971, 1972 Fou internacional amb la selecció espanyola, i participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960, on obtingué la medalla de bronze, els de Tòquio 1964, on aconseguí el quart lloc, i els de Mèxic 1968

Fou dos cops campió de Catalunya de 400 m 1984, 1987, dos cops de 4 × 100 m 1982, 1984 i quatre de 4 × 400 m 1978, 1982, 1983, 1984 Desenvolupà una llarga carrera de més de quinze anys a les files del Cornellà Atlètic, el FC Barcelona i el CG Barcelonès, que en la darrera etapa compaginà amb tasques d’entrenador Un cop retirat, fou entrenador del sector de velocitat al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat