Resultats de la cerca
Es mostren 20984 resultats
Joan Vinyau
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor, possiblement d’origen portuguès (potser el seu cognom Viñao fou catalanitzat), resident a València almenys des del 1513, que era en relació amb l’impressor J.Costilla.
El 1517 estava ja installat per compte propi S'han conservat obres impreses per ell fins el 1529, entre les quals una de RLlull Liber de conceptu virginali , 1518, però amb clar predomini d’obres literàries castellanes, de poesia li és atribuïda la impressió clandestina del Cancionero de obras de burlas , el 1519, novelles cavalleresques i comèdies En català imprimí el Baculus clericalis de Bartomeu Cucala 1524
Johannes Urreda
Música
Compositor d’origen flamenc (potser el seu nom era Wreede) que a partir del 1476 estigué al servei de García Àlvarez de Toledo, primer duc d’Alba.
Sembla que cal identificar-lo amb el músic homònim que del 1477 al 1481 ocupà les funcions de mestre de capella de la cort de Ferran II de Catalunya-Aragó Les seves obres més notables conservades són un Pange lingua , a quatre veus, un Nunc dimittis , a tres veus, i el villancico Nunca fue pena mayor
Toda Asnar
Història
Reina de Pamplona, era filla d’Asnar Sánchez de Larraun (net del rei Garcia I) i d’Ènnega (filla de Fortuny I), pertanyent a la dinastia Ènnega.
Fou casada amb Sanç I, de la dinastia Ximena, i d’aquesta manera es fusionaren ambdues dinasties Fou mare de GarciaIII, que succeí el seu pare essent de menor edat Bé que l’efectiva potestat règia fou atribuïda a Ximèn Garcés, oncle de Garcia III, de fet fou Toda qui esdevingué la veritable regent des de l’any 926 Participà activament en els problemes successoris de Lleó, en defensa dels interessos del seu net Sanç I
safrà

fototeca.cat
©
Alimentació
Botànica
Química
Planta herbàcia vivaç, de 10 a 30 cm d’alt, de bulb gros, massís i reticulat superiorment, de fulles estretes, de flors grosses, amb sis tèpals violats i amb tres estigmes llargs i escarlates, proveïdes a la base d’una espata bivalva, i de fruits capsulars.
Els seus estigmes dessecats constitueixen l’espècia del safrà, molt estimada com a condiment i també com a matèria farmacèutica i colorant, a causa dels pigments crocina i crocetina, glucòsids picrocrocina i olis essencials que conté És oriünd del Pròxim Orient i ja era conreat pels grecs Vol terres de secà Als Països Catalans el safrà fou conreat ja des del segle X al País Valencià, sota domini musulmà, era un producte important d’exportació Al Principat era conreat a la zona tortosina i a Àger Al segle XIV fou introduït a l’Urgell El centre safraner…
Comet Rendezvous/Asteroid Flyby
Astronàutica
Missió de l’ESA destinada a l’estudi de cometes i asteroides mitjançant sondes que s’hi aproximin.
L’objectiu del programa era l’enviament de la sonda cap a un asteroide i, després, la seva trobada amb un cometa L’asteroide escollit era el 449 Hamburga, una roca de 88 quilòmetres de llargària que segueix una trajectòria ellíptica entre les òrbites de Mart i Júpiter D’altra banda, el cometa escollit era el C/1906 E1 Kopff, un cometa no periòdic En arribar al Kopff, la sonda CRAF havia d’enviar un mòdul a la seva superfície El projecte fou cancellat per problemes pressupostaris
abjuració
Religió
Acció de retractar-se solemnement i sota jurament d’una creença religiosa professada fins aleshores i considerada errònia.
El primer concili de Nicea la prescriví per als qui passaven d’una creença religiosa al cristianisme ortodox Des de l’edat mitjana, l’abjuració de l’apostasia i de les creences considerades herètiques fou ordenada pels tribunals de la Inquisició en tres graus abjuració ‘de formali' , la d’aquell qui era considerat apòstata o heretge públic abjuració ‘de vehementi' , la d’aquell qui era considerat heretge amb molta probabilitat, i abjuració ‘de levi' , la d’aquell qui era considerat heretge amb poca probabilitat
escarceller | escarcellera
Història
Persona que tenia al seu càrrec i a la seva cura una presó i els presos.
No era un funcionari especialitzat i la seva missió era generalment a càrrec de soldats, saigs o gent llogada designada per l’autoritat judicial o governativa, de què depenien els presos, tant en l’organització general de la corona com en territoris de règim senyorial Quan la presó era en un castell o fortalesa, l’escarceller es trobava sota la dependència de l’alcaid, castlà o capità del castell A partir de l’any 1834 l’escarceller esdevingué, a l’Estat espanyol, un funcionari especial
gamma
Música
Nom de lletra grega que s’aplicava al so més greu de l’escala medieval equivalent al modern sol1.
Aquesta nota era afegida al sistema grec antic que començava pel la i apareix per primer cop en el tractat Dialogus de musica segle X atribuït a Odó En aquest tractat l’índex de l’octava era indicat pel tipus de lletra la ge minúscula g era una 8a més alta que la ge majúscula G i Odó utilitzà la lletra grega gamma per a indicar un sol encara més greu Posteriorment, el nom de la nota més greu donà nom a tota l' escala
els Deserts d’Avall
Sector de l’horta de València, al nord del barranc de Carraixet, que el separa dels Deserts de Dalt.
Era anomenat antigament la Gran Foia , i Foios n'era l’únic nucli de població
colzera
Militar
Defensa del cúbit, dita també guarda de colze
, metàl·lica en l’arnès blanc.
Quan era fabricada d’una forma que recorda la cresta del gall era anomenada gallardet
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina