Resultats de la cerca

Es formà a Itàlia, i treballà a Saint-Gervais i a Saint-Eustache de París És autor del monument del Port-au-Change 1647, Louvre dedicat al jove Lluís XIV

El seu art introdueix el moviment, superant el classicisme estàtic de Girardon Fou director de l’Académie Royale Retratista de la família reial, feu l’estàtua de Lluís XIV Musée Carnavalet Treballà a Versalles i conreà el gènere mitològic Diana , Musée du Louvre Com a retratista, feu els busts de Colbert i del Grand Condé Musée du Louvre

Hom creu que collaborà en la decoració del mausoleu d’Halicarnàs i que féu una imatge d’Ares per al temple d’aquesta ciutat A Olímpia, treballà en les escultures del Filippéion i executà els retrats criselefantins de Filip II, d’Alexandre i d’altres

Actiu a l’època d’Alexandre, del qual fou més tard el retratista àulic De formació autodidàctica, degué sentir a Sició la influència de l’escola de Policlet i de la tradició argiva Fou sobretot un bronzista Bé que hom no n'ha conservat obres originals, les còpies existents permeten de conèixer-ne l’estil, que palesa un ritme especial i dinàmic, una nova concepció dels volums tridimensionalisme i una gran mestria en la plasmació del vigor i del moviment Al costat de l' Apoxiòmenos i de l' Àugies del museu de Delfos, els diversos retrats d’Alexandre als museus de l’Acròpolis d’…

Deixeble de Maillol, abandonà el classicisme i, a partir de Leda 1944, evolucionà cap a un figurativisme de cànon allargat, basat en manyocs de filaments gruixuts de metall Femme dans un fauteuil , 1950 Femme s’essuyant la jambe , 1952 Fidel a la temàtica classicista, feu una sèrie de Faunes 1959 És autor d’un monument a Étienne Dolet 1947, no installat Rebé els premis Blumenthal 1930, de la Fundación americana 1932 i Wildestein 1966

Realitzà l’estàtua criselefantina d’Afrodita a Sició i l’estàtua colossal d’Apollo al temple de Milet

Treballà amb Bernini al baldaquí de Sant Pere del Vaticà i realitzà el monumental Sant Andreu de la mateixa basílica El seu estil serè es contraposa al barroquisme turmentat de Bernini El seu germà Jérôme Brusselles, 8 de maig de 1602 — Gant, 28 de setembre de 1654 treballà a la cort de Felip IV a Florència Destaca el popular Maneken-pis a Brusselles

Antoni Tremulles I Girona — Falset, Priorat ~1630 contractà el retaule de Sant Ramon per a l’església de Santa Maria de Vilafranca del Penedès el 1605 El seu fill Antoni Tremulles II Falset, Priorat — Vilafranca del Penedès 1678 treballà a Valls entre el 1639 i el 1670 D’aquest escultor eren germans els també escultors Josep Tremulles Vilafranca del Penedès 1603 — , que residí molts anys a Valls i tingué taller a Barcelona, d’on era ciutadà el 1647, quan contractà el retaule major de Santes Creus, i Llàtzer Tremulles I Vilafranca del Penedès 1605 — Perpinyà 1657, que s’…

L’Ajuntament de Barcelona inicia les obres d’enderroc de la casa de l’escultor Josep Clarà, al barri de Sant Gervasi, malgrat l’oposició de la família Al mes de maig l’Audiència de Barcelona havia declarat l’Ajuntament de Barcelona hereu universal del llegat de l’escultor i havia criticat el municipi per no haver complert la voluntat de Clarà que la seva casa es convertís en museu permanent de la seva obra L’Ajuntament aprofitarà el solar de la casa per a ampliar la biblioteca del districte de Sarrià-Sant Gervasi, mentre l’obra de Clarà es repartirà entre Olot i el Museu d’Art Modern de…

Format a Mallorca 1962 per l’escultor mallorquí Francesc Barceló i els pintors Martin Bradley anglès, Frank Hodgkinson australià, Elsa Collie canadenca, Richard Kozlow, Theodore Kliros, Georges Sheridan, William Waldren el capdavanter, Thea Winger i Norman Yanikum nord-americans, tots residents a Deià i a Sóller Es presentà a les Galeries Quint, de Palma agost del 1962 i significà la manifestació més important de l’art no-figuratiu a les Illes Un any més tard, Bradley, Kozlow i Collie foren substituïts pels pintors Michel Albert francès i John Ulbricht nord-americà i per l’…