Resultats de la cerca

Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1952-54 procedent de la Universidad de Chile En la temporada 1963-64 tornà a jugar amb l’Espanyol Actuava d’extrem dret i sumant les dues etapes disputà 40 partits de Lliga i marcà 9 gols Després jugà, entre d’altres, amb l’Hospitalet 1964-66 Fou 46 vegades internacional i disputà la Copa del Món 1962, en què Xile aconseguí el tercer lloc

Davanter extrem esquerre, fou conegut com El Corto Destacà al Xerez i fitxà per l’Atlético de Madrid, amb el qual guanyà la Copa del Generalísimo i la Recopa 1962 Traspassat al RCD Espanyol, hi jugà dues temporades 1962-64, on contribuí al retorn de l’equip a primera divisió Després fitxà pel Real Valladolid, on es retirà el 1965 Posteriorment feu també tasques d’entrenador al Tordera

Arribà al FC Barcelona, procedent del Tenerife, a mitjan temporada 1971-72 Actuava d’extrem, romangué al club blaugrana fins a la campanya 1973-74 i disputà 84 partits i marcà 21 gols Guanyà una Lliga 1974 i fou finalista de la Copa del Generalísimo 1974 Després passà a l’Hèrcules d’Alacant 1975-76, el Salamanca 1976-81, el Tenerife 1981-82 i el Mensajero 1982-83

Al començament dels anys trenta destacà en el Girona Futbol Club, amb el qual ascendí a la primera categoria del futbol català 1932-33 Extrem esquerre, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1934-40, amb el qual disputà 77 partits i marcà 24 gols Guanyà tres vegades el Campionat de Catalunya 1935, 1936, 1938, la Lliga Mediterrània 1937 i la Lliga Catalana 1938 Formà part de la selecció catalana en una ocasió

Port a la riba oriental de la península de Kamtxatka, a la badia d’Avačinsk, a l’oceà Pacífic Fundada el 1740, és base de la flota pesquera i refrigeradora Reparació de vaixells i fàbriques de conserves Institut d’estudi dels volcans, institut pedagògic, filial de l’institut de la indústria pesquera de l’Extrem Orient i escola naval Fins el 2007 fou la capital del oblast' de Kamtxatka

La capital és Narjan-Mar 20 100 h est 1989 Situat a l’extrem NW de la plana de l’Europa oriental, toca les mars Blanca, de Barentsz, Pečora i de Kara La població 0,3 h/km 2 és composta de nentsi i de komis, i també de russos i d’ucraïnesos, i es dedica a la cria de rens, a la pesca i a la cacera

Les ruïnes són a l’extrem est del puig de Meià 909 m alt, contrafort sud-oriental del Montsec, on hi ha el santuari del Puig de Meià, que domina la vila de Vilanova, on sembla que es traslladà la població després d’haver estat destruïda, probablement durant alguns fets bèllics El castell fou centre de la conca de Meià, funció que després exercí el priorat de Santa Maria de Meià

Forma l’extrem oriental del terme i comprèn la demarcació dels actuals masos de Sobrevia, Virgili, Terrés de Terrassola, Vilardell, Rovira i el Bosc del Masó Era centrada en l’antic casal dels Vilanova, existent ja el 1082 El 1096 el domini civil passà a la canònica catedralícia de Vic, i l’administrava el paborde de Gener En tenia la jurisdicció criminal el veguer d’Osona, i més tard els Cabrera

La part més gran és la plana de Sibèria Occidental, amb zones fisiogràfiques ben definides, des de la tundra, al N, fins a l’estepa, al S Al SE s’alcen les serralades d’Altai, Salair i Alatau de Kuzbass Administrativament es divideix en el kraj d’Altai, l’extrem W del de Krasnojarsk i les oblasti de Kurgan, T'umen’, Omsk, Novosibirsk, Tomsk i Kemerovo La ciutat principal és Novosibirsk

Neix a l’extrem meridional de la serralada de Timan D’origen pluvionival, té un cabal, a la desembocadura, de 1 100 m 3 /s Es glaça de novembre a abril És emprat per al transport per flotació, i és navegable des de Voldino Rep, entre altres, els rius Sysola, Višera i Vym’ Passa per les ciutats de Syktyvkar, al curs mitjà, i Kotlas, abans de desguassar al Dvina