Resultats de la cerca

Filla d’Urà i de Gea, amb Cronos tingué sis fills, que foren devorats pel seu pare en néixer, llevat del darrer, Zeus, el qual aconseguí de salvar Rea, oferint una pedra embolicada en bolquers a Cronos en comptes del seu fill L’oracle havia advertit a Cronos que un fill seu el destronaria Rea fou assimilada en l’època romana a Cíbele

Regí el comtat en nom de la seva filla Maria des de la mort del seu marit 1382 fins a la conquesta del país per Baiazet I 1394, que les tancà al seu harem Mantingué estretes relacions amb els reis Pere III i Joan I de Catalunya-Aragó, els quals li demanaren ajut per als ducats catalans d’Atenes i de Neopàtria

Era filla de Lotari II de Lorena Casada amb Adalbert II, marquès de Toscana, emprengué, a la mort d’aquest, una activitat decisiva per als esdeveniments polítics d’Itàlia Berenguer I, rei d’Itàlia i emperador d’Occident, l’empresonà Alliberada, però, aviat, lluità contra Berenguer, la qual cosa permeté al seu fill Guiu d’obtenir el regne d’Itàlia 924

Filla de Roger Bernat II , comte de Foix, i d’Ermengarda de Narbona El 1256 es casà amb Àlvar d’Urgell , que havia allegat la invalidesa d’un matrimoni anterior amb Constança de Montcada Malgrat una primera sentència desfavorable, el nou matrimoni fou declarat vàlid Jaume I feu envair el comtat d’Urgell, i el matrimoni s’hagué de refugiar a Foix 1267

Fill de Berenguer Carròs Fou capità de la vila d’Esglésies, venuda a la seva mare pel rei 1436 Rebé la investidura del comtat de Quirra el 1449 Virrei de Sardenya 1452-54, fou després camarlenc reial Sempre disposat a servir el rei, tingué una certa enemistat amb el virrei Nicolau Carròs, que fou més tard tutor de la seva filla Violant

Filla de Gilbert, vescomte d’aquests darrers territoris, i de Gerberga, comtessa de Provença, fou tercera muller 1112 de Ramon Berenguer III de Barcelona Amb motiu del casament, Gerberga, vídua, li donà tots els dominis i heretats del seu marit, donació que estengué al seu gendre Un any més tard, ja morta Gerberga, Dolça féu donació de tot al seu marit

Filla de Bonifaci de Verona, es casà el 1317 amb Alfons Frederic d'Aragó , vicari del ducat d’Atenes, i li aportà en dot el castell de Làmia anomenat el Citó pels catalans El mateix any, en morir el seu pare, heretà una part del Negrepont i d’Egina Ramon Muntaner la lloà per la seva bellesa i per la seva elevada cultura

Segona filla de Lluís XII de França i d’Anna de Bretanya, es casà amb Hèrcules II d’Este, duc de Ferrara Influïda pels nobles i pensadors acollits a la seva cort, com Calví, abraçà la Reforma Condemnada i detinguda per l’inquisidor francès Ory 1554, aviat restà lliure i, en morir el duc 1559, anà a França, on féu costat als hugonots

Filla de Tuthmosis I i muller de Tuthmosis II, actuà com a regent de Tuthmosis III durant dos anys i després es proclamà reina d’Egipte, acte que volgué justificar amb diferents escrits i relleus Ambiciosa i enèrgica, no féu cap campanya militar important, però fomentà el comerç i la recerca de minerals i féu bastir el conjunt monumental de Dayr al-Baḥrī

Era filla de Felip III de Navarra Es casà amb Pere III de Catalunya-Aragó, a Alagó, el 1338 Tingué cinc fills dos barons, que moriren de mesos, i tres filles, dues de les quals li sobrevisqueren Constança nada el 1340, que fou reina de Sicília, i Joana 1345, que fou comtessa d’Empúries Fou enterrada a Sant Vicent de València