Resultats de la cerca
Es mostren 1848 resultats
Sanç d’Aragó
Història
Fill bastard de Pere II de Catalunya-Aragó i d’Inés Zapata.
Frederic II de Sicília l’envià, amb deu galeres, a Orient per tal d’ajudar la companyia de Roger de Flor Mort aquest, Sanç passà a Gallípoli i es posà d’acord amb Berenguer d’Entença per participar en l’acció de càstig que preparava contra l’emperador de Constantinoble però al darrer moment se'n desdigué 1305 L’expedició tingué un retorn difícil Sanç oferí els seus serveis a Jaume II Fou un dels tres enviats a Xipre per a tractar el tercer matrimoni del rei català 1313 Sanç, que era frare hospitaler, fou castellà d’Amposta del 1328 al 1341
Vida Submarina
Submarinisme
Publicacions periòdiques
Revista de submarinisme publicada per primera vegada a Barcelona el 1980.
Informava de les activitats del món submarí, en les vessants esportiva, científica i recreativa, com pesca submarina, immersió, fotografia subaquàtica, natació amb aletes i arqueologia Incloïa articles de tècnica, una secció de medicina del busseig i una de bibliografia Josep M Palau en fou director executiu i Antoni Camps Carol, director El consell de redacció estigué format per Antonio Beghetti, Manuel Melchor i Daniel Escrig Collaboraren en la redacció J Bargués, Josep M Calpena i Frederic Malagelada, entre d’altres De periodicitat bimestral, es distribuïa gratuïtament entre…
La ciutat cremada
Cinematografia
Pel·lícula del 1975-1976; ficció de 156 min., dirigida per Antoni Ribas i Piera.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Teide Josep Maria Forn, Barcelona, Leo Films ARGUMENT I GUIÓ Miquel Sanz, ARibas FOTOGRAFIA Teo Escamilla Eastmancolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Massagué, Jordi Berenguer MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Manuel Valls i Gorina INTERPRETACIÓ Xabier Elgorriaga Josep, Francesc Casares Frederic, Pau Garsaball Sr Palau, Montserrat Salvador Sra Palau, Jeannine Mestre Remei Palau, Ángela Molina Roser Palau, José Luis López Vázquez Enric Prat de la Riba, Adolfo Marsillach Francesc Cambó, Ovidi Montllor Emiliano Iglesias, Marta May Eulàlia, FRepiso Jaume Carner…
Retirada l’estàtua de Franco al Born
L’Ajuntament de Barcelona retira l’estàtua de Francisco Franco al Born després d’haver estat tombada per un grup de joves L’estàtua decapitada del dictador, obra de l’escultor Josep Viladomat, era, juntament amb el monument a la victòria franquista de Frederic Marès, l’element central de l’exposició "Franco, Victòria, República Impunitat i espai urbà", que l’Ajuntament de Barcelona va inaugurar el 18 d’octubre al Born Centre de Cultura i Memòria, i que serà vigent fins al febrer del 2017 L’exposició va donar lloc a una gran polèmica i des del primer dia l’estàtua del dictador va ser objecte d…
Joan Perelló i Ortega
Economia
Teatre
Literatura catalana
Autor, actor i empresari teatral.
Fou actor i empresari teatral Com a actor, actuà sempre en papers còmics i adquirí una certa popularitat Fundà i dirigí —possiblement a iniciativa de Frederic Soler— Lo Teatre Català 1890 D’entre les seves obres teatrals, publicades sota diversos pseudònims, en destaquen les comèdies La pedra filosofal 1873, Una mare fanàtica 1873, Diners o la vida 1873, La pietat d’una donzella, o Lo Ninot de Gràcia 1887, La força de l’amor 1892, La carta del fill d’en Roc 1896 estr 1876 i Les causes poderoses 1900, i el drama Casados por la muerte 1897 És autor també de Los grandes problemas…
,
Michael Luckas Leopold Willmann
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador alemany.
Es formà a Holanda, sota la influència de les obres de Rembrandt El 1660 anà a Berlín, on l’elector Frederic Guillem el nomenà pintor de la cort Entrà després en un monestir cistercenc de Silèsia Fou eminentment paisatgista, i fins i tot en la seva segona època, ja monjo, el paisatge domina en les composicions de tema bíblic Són obres d’aquest moment Tobies i l’àngel en un paisatge muntanyenc i La creació Seguint l’esperit del decorativisme barroc, pintà i decorà façanes i interiors de cases/> La seva obra influí molt fortament en els paisatges alemanys dels s XVII i XIX
Akademie der Wissenschaften
Nom que reben les acadèmies de ciències i humanitats a Alemanya.
La primera fou constituïda el 1700, a Berlín, per Frederic I de Prússia amb el nom de Preussische Akademie der Wissenschaften Posteriorment hom creà les de Göttingen 1751, Baviera 1759, Heidelberg 1909, Magúncia 1949 i Renània-Westfàlia 1970 A l’antiga RDA hom reorganitzà, el 1946, l’acadèmia prussiana segons el model soviètic amb el nom de Deutsche Akademie der Wissenschaften zu Berlin des del 1972 Akademie der Wissenschaften der DDR Amb la reunificació, fou absorbida per la Akademie der Wissenschaften zu Berlin , creada al Berlín Occidental el 1987 Les sis acadèmies es coordinen en la…
Agrupació Dramàtica de Barcelona
Teatre
Institució fundada a Barcelona el 1954, com a secció del Cercle Artístic de Sant Lluc, amb la finalitat de promoure el teatre.
En fou president Ferran Soldevila, i la direcció general en fou encomanada, successivament, a Lluís Orduna, a Pau Garsaball i a Frederic Roda, el qual li donà l’orientació definitiva, clarament eclèctica Malgrat les limitacions que suposava el fet de no ésser un grup professional, significà el primer intent seriós de la postguerra per a incorporar els nous corrents del teatre europeu a l’escena catalana Estrenà obres de Salvador Espriu, Joan Oliver, Manuel de Pedrolo, Joan Brossa, Baltasar Porcel, etc, i donà a conèixer Brecht, Anouilh, Rattigan, Dürrenmatt, Ionesco, etc Fou…
Esperandéu Cardona
Història
Dret
Jurista barceloní i vicecanceller de Catalunya (1389-96 i 1404-09).
Fou casat, en primeres noces, amb Suau, i en segones amb Constança, filla de Francesc Bertran, cavaller Fou inclòs al procés contra el Consell de Joan I , però fou absolt el 1398 Continuà al servei de la reina vídua Violant, que li vengué la vall de Conat al Conflent, i passà després al de Martí l’Humà com a vicecanceller 1404 Dugué a terme nombroses ambaixades a França 1389-90, al concili de Pisa 1409 i al de Constança 1416, on tingué una actuació brillant El 1412 defensà, com a advocat de Frederic de Luna, els drets d’aquest a la corona catalanoaragonesa Fou un dels comentadors…
Babenberg
Família feudal alemanya, els membres de la qual són també coneguts amb la denominació de luitpoldings, i que prengueren el nom del castell que posseïen a Francònia.
Regiren la marca d’Àustria i, durant algun temps, els ducats de Saxònia i Baviera Leopold I o Luitpold l’Illustre mort el 984, fill d’Arnulf II, duc de Baviera, fou el primer marcgravi d’Àustria, títol que rebé el 976 Enric II Jasomirgott mort el 1177, vuitè marcgravi d’Àustria i duc de Baviera, fou elevat a la dignitat ducal el 1156 El seu fill Leopold V el Virtuós mort el 1194, segon duc d’Àustria, adquirí el dret d’Estíria el 1192 La família s’extingí el 1246 a la mort de Frederic II el Bellicós, cinquè duc d’Àustria i duc d’Estíria
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina