Resultats de la cerca
Es mostren 5831 resultats
evangelista
Bíblia
Cadascun dels quatre escriptors als quals hom atribueix la redacció definitiva dels Evangelis.
Són Mateu, Marc, Lluc i Joan Tradicionalment, hom els representa amb la forma d’home, de lleó, de bou i d’àguila, respectivament
Fases de la resposta sexual
Els intents d’esquematitzar una resposta sexual estàndard, basats en paràmetres objectius i científics, són relativament recents Potser les pautes morals han impedit durant molt de temps que els investigadors s’interessessin per aquests temes o bé que, tot i estar-ne interessats, poguessin portar a terme llurs estudis d’una manera sistematitzada Actualment, però, hom disposa de dades fiables basades en principi en les investigacions desenvolupades pels sexòlegs Masters i Johnson, que van estudiar en el seu "laboratori" aquestes qüestions d’una manera objectiva, de la mateixa manera que es fa…
tantrisme
Hinduisme
Jainisme
Budisme
Forma esotèrica d’espiritualitat establerta a l’Índia entre els s. III i V, des d’on es difongué cap al Nepal, el Tibet, Mongòlia, la Xina i el Japó.
Cal distingir dues formes de tantrisme la hinduista i la budista, que presenten molts punts en comú no és ben definit quina d’elles dues és la més antiga El tantrisme hinduista procedeix en part de les doctrines del xivaisme i recull elements ja presents en la tradició vèdica El tantrisme budista, assentat en els fonaments metafísics del mahāyāna , és la darrera fase en el desenvolupament del budisme —després del hīnayāna o vajrayāna ‘el mitjà del Vajra '—, ceptre litúrgic, símbol de la suprema realització Per al tantrisme, que és essencialment empíric i cerca una explicació pragmàtica a tots…
culte
Religió
Acte pel qual hom se subjecta a Déu en senyal de reconeixement de la seva excel·lència i superioritat.
La fenomenologia de la religió el distingeix d’altres manifestacions de la vida religiosa com a actitud interna de subjecció i respecte a un Ésser sentit com a superior i com a expressió exterior d’aquesta actitud Els actes del culte són una part d’una categoria més àmplia que comprèn totes les expressions que l’experiència del sagrat provoca en l’home Cal distingir-los sobretot dels ritus i sacrificis màgics, practicats sense l’actitud descrita o bé desproveïts de llur caire simbòlic En sentit estricte, el culte designa especialment la multiforme reacció de l’home…
Joan Roura i Parella
Educació
Filosofia
Filòsof i pedagog.
Estudià filosofia, psicologia i pedagogia a les universitats de Barcelona on es doctorà el 1937, Madrid i Berlín A la universitat berlinesa fou alumne d’ESpranger, WSombart, WKöhlerm, KLewin, WJäger i NHartmann, que influïren força en el seu pensament Fou professor a les universitats de Barcelona 1929-39 i Mèxic 1939-45 i a la Wesleyan, als EUA des del 1946 El 1939, després de passar per França, s’exilià a Mèxic Hi fou membre de la Casa de España, que després esdevingué el prestigiós Colegio de México d’estudis universitaris Exercí com a professor a la Universidad Nacional Autónoma de México…
localitzador uniforme de recursos
Electrònica i informàtica
Adreça que indica la localització d’un fitxer o d’un directori a internet i que permet d’accedir-hi.
Els URL són un tipus d’URI Uniform Resource Identifier , que és el terme genèric amb què s’identifiquen els noms i adreces d’objectes a internet El terme fou desenvolupat per Tim Berners-Lee i el grup de treball URI de la IETF Internet Engineering Task Force Un URL permet localitzar un recurs i així poder accedir-ne, modificar-ne, actualitzar-ne o substituir-ne el contingut El format dels URL depèn del context on s’emprin i s’especifica en el document RFC 1738 del 1994 En el cas dels WWW, sol tenir tres parts La primera indica el mètode o protocol d’accés al recurs La segona és l’adreça IP…
ocasionalisme
Filosofia
Doctrina filosòfica del segle XVII, d’arrel cartesiana, que cerca de resoldre el problema de la relació entre la substància pensant i l’extensa, tot postulant la intervenció de Déu per produir un moviment en el cos o en l’ànima cada vegada que en aquell o en aquesta se’n produeix un altre de corresponent.
Més radical que la doctrina de l' harmonia preestablerta , l’ocasionalisme estrictament dit NMalebranche, AGeulincx, Gde Courdenoy, JClauberg i, en una certa manera, Lde la Forge s’emparenta no sols amb Hume i els seus precursors Algatzell i Nicolau d’Autrecourt, en tant que oposats a la noció de causa, ans també, en relació amb el problema de l’acte moral, amb doctrines com la de la sygkatáthesis de l’estoïcisme l’home ha d’acceptar el destí, la del consentiment qasb d’al-As’arī l’home té la capacitat de fer seu, amb joia i resignació o sense l’una i l’altra, allò que resta…
relacions de producció
Economia
Vincles de les persones a l’entorn del procés de producció de béns materials.
Sota aquesta interpretació, present en l’anàlisi de K Marx, les relacions de producció s’estableixen en el procés de treball, o sigui en el procés de l’acció de l’home damunt la natura, i es modelen segons el nivell històric de les forces productives, és a dir, en funció de la forma com es realitza la relació activa de l’home amb la natura Les relacions socials de producció es refereixen a les formes de propietat dels mitjans de producció, la situació que en el procés de producció ocupen les classes i els grups socials, les relacions mútues establertes entre ells i…
coneixement de fe
Cristianisme
Coneixement que, en virtut de la revelació i en l’àmbit de la fe, el creient té respecte a Déu i al misteri de salvació.
A diferència dels reformats, la teologia catòlica, bo i mantenint el caràcter revelador de les veritats de fe, insisteix en la necessitat d’una raonabilitat comprensió objectiva i, fins a un cert punt, racional per part de l’home del contingut de la revelació I fins i tot hom parla d’un coneixement natural sobre l’existència de Déu i sobre les propietats i els atributs de l’essència divina, especificats tradicionalment per la teodicea o teologia natural Actualment, però, catòlics i protestants han deixat de mantenir llurs posicions antagòniques, en el sentit que entre els primers…
analogia

Analogies de Delambre i Gauss: sin 1/2 (A-B) sin 1/2 c = sin 1/2 cos 1/2 C; cos 1/2 (A-B) sin 1/2 c = sin 1/2 (a+b) sin 1/2 C; sin 1/2 (A+B) sin c = cos 1/2 (a-b) cos 1/2 C; cos 1/2 (A+B) sin c = cos 1/2 (a+b) sin 1/2 C (A, B i C, angles; a, b i c, costats del triangle esfèric ABC)
© fototeca.cat
Filosofia
En sentit estricte, correlació entre cada un dels termes de dos o més ordres.
L’analogia per excellència és la proporció matemàtica —analogia de proporció— que fou definida pels matemàtics grecs Aristòtil aplicà l’analogia a l’anàlisi de l’ésser per explicar les diferents accepcions d’aquest terme, tesi que fou desenrotllada per l’escolàstica analogia de l’ens La concepció ontològica de l’analogia fonamentà la utilització a la lògica escolàstica dels termes anàlegs diferents dels termes equívocs i unívocs que possibiliten l’atribució d’un predicat amb sentits diferents, però relacionats entre ells des d’algun punt de vista determinat Els termes anàlegs poden tenir,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina