Resultats de la cerca
Es mostren 3875 resultats
Els catalans vistos pels estrangers
La tardor , A Viladomat, sd MNAC / RM Una extensa literatura, fonamentalment anglesa, però també francesa i italiana, elaborada durant la segona meitat del set-cents, s’ocupà de descriure el paisatge, l’activitat econòmica i el caràcter dels catalans En el seu vessant més conegut, tal com va constatar Ramon Boixareu, aquests viatgers remarcaren unànimement el desenvolupament econòmic de Catalunya i del País Valencià, alhora que el caràcter laboriós dels seus habitants, en clar contrast amb els territoris de la resta de la monarquia Edward Clarke, per exemple, que va visitar Catalunya els anys…
pòster

Botiga de venda de pòsters
The Vintage Poster
Disseny i arts gràfiques
Cartell de contingut primordialment decoratiu.
Com a manifestació de la cultura moderna, els pòsters tenen un valor artístic que ultrapassa llur significació El joc de formes i colors, més que el de paraules i imatges, hi exerceix una funció prioritària Els moviments sorgits de l’anomenada contracultura han prodigat llurs versions musicals, artístiques, polítiques, etc, dins una funció més decorativa que propagandística Generalment més artesà en la seva realització que el cartell, és entès com un ambientador visual dels espais públics i privats Per això és considerat també un mass-media més
organogènesi
Biologia
Última fase del desenvolupament embrionari, en la qual les cèl·lules i els teixits sofreixen transformacions i desplaçaments encaminats a la formació estructural i funcional dels òrgans.
El punt de partida de l’organogènesi és la inducció primària, que comença estimulant la formació del sistema nerviós, el notocordi i els somites En el seu decurs se succeeixen les induccions secundàries, sovint concatenades i subordinades les unes a les altres en la formació d’òrgans múltiples o de llurs parts fonamentals Acabada l’organogènesi i, amb ella, el desenvolupament embrionari, pot tenir lloc la desclosa i el començament de la vida larvària, o bé començar el període fetal en els de desenvolupament directe
cascavell

Serp de cascavell (Crotalus cerastes) amb el cascavell a l’extrem de la cua
Victorrocha (cc-by-sa-3.0)
Anatomia animal
Herpetologia
Formació típica que posseeixen les serps pertanyents als gèneres Crotalus i Sistrurus (serps de cascavell, cròtals), a l’extrem de la cua.
Consta d’un conjunt d’anells cornis successius en forma de còfia i ficats l’un dins l’altre Al llarg de la vida de l’animal els anells terminals es van perdent successivament La musculatura participa també de la constitució del cascavell els músculs dorsals i ventrals dels darrers segments de la cua estan modificats i llurs contraccions donen lloc a un moviment vibratori que afecta aquests anells, els quals emeten un so característic més o menys fort, semblant al d’un cascavell, de funció desconeguda
comissari delegat de la Generalitat de Catalunya
Història
Càrrec polític de la Generalitat, creat per decrets d’abril i maig de 1931.
Nomenats en nombre de tres, foren encarregats d’exercir, a Girona, Lleida i Tarragona, les funcions de caràcter executiu fins aleshores pròpies de les desaparegudes comissions provincials, i representaren el govern de la Generalitat en totes llurs relacions amb les altres autoritats Els primers foren Josep Irla i Bosch per Girona, Epifani Bellí i Castiel per Lleida, i Ramon Nogués i Biset per Tarragona Ja en la guerra civil, ho foren Lluís Mestres i Capdevila per Tarragona, i Domènec Carrové i Viola per Lleida
flota
Transports
Unitat estratègica constituïda per la reunió de diferents esquadres concentrades per a dur a terme una missió principal.
Una flota és integrada per la força de combat , formada per porta-avions, cuirassats i creuers amb llurs destructors, la força de seguretat i de vigilància , formada per creuers lleugers, destructors, submarins, etc, i el tren naval , constituït pels vaixells de caràcter logístic, com petroliers, vaixells taller, vaixells hospital, remolcadors, etc Si cal fer operacions de desembarcament, s’hi afegeix la força amfíbia , composta de transports d’assalt, de llanxes de desembarcament i de tot el material de les tropes que han de saltar a terra
episcopalià | episcopaliana
Cristianisme
Membre d’una església estructurada episcopalment, el tret característic de la qual és una organització de base jeràrquica, al cim de la qual hi ha la figura del bisbe.
Originàriament són episcopalianes l’Església anglicana i altres esglésies protestants que en depenen històricament Hom troba llurs antecedents en el conciliarisme i, més especialment, en l’episcopalisme, en tant que moviments que expressen un rebuig formal de la monarquia papal Els episcopalians s’organitzaren, a l’Estat espanyol, amb la fundació a Madrid de l’Església Espanyola Reformada Episcopal per Joan Baptista Cabrera i Ibarz, que en fou el primer bisbe 1896 Als Països Catalans, hi ha un prevere a la parròquia de Sabadell
torre de Picalquers

Escala d’accés al castell de Picalquers d’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat)
© Fototeca.cat
Història
Casa forta del municipi d’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) a la dreta del torrent de Sant Pere Màrtir.
A la dreta del torrent de SantPere Màrtir s’alçava el castell o torre de Picalquers , casa forta que pertangué als Picalquers, els quals la vengueren el 1325 als Terrè a mitjan s XVII passà als Ardena, barons i després comtes de Darnius, i a llurs successors Al costat de ponent hi havia l’església de Sant Jaume, refeta el 1773 En resta només una torre i masia voltada de jardí torre dels Lleons, al centre de la Ciutat Diagonal, convertida modernament en restaurant
baronia de Palagonia
Història
Jurisdicció feudal siciliana concedida el 1392 a Berenguer de Cruïlles després d’ésser confiscada als rebels Ruggero Passaneto i Violant d’Alagó.
La restituí al rei el mateix any, el qual, immediatament, la donà al mestre racional Ubertino de La Grua, que també la tornà als reis Martí I i Maria I Aquests llavors l’atorgaren el 1396 a Galceran de Sentmenat, que la vengué el 1407 a Giacomo Gravina El net d’aquest, Girolamo Gravina, es casà amb Beatriu de Cruïlles, baronessa de Scordia Soprana, i llurs descendents, els Gravina-Cruïlles marquesos de Francofonte, foren creats prínceps de Palagonia el 1629 i grans d’Espanya el 1709
indoeuropeu | indoeuropea
Història
Individu d’un poble, d’origen obscur (bé que actualment alguns historiadors el consideren oriünd de les estepes asiàtiques).
Per raons de clima i per motius socioeconòmics, efectuà diverses migracions vers el Danubi, els Balcans, la vall del Rin, l’altiplà de l’Iran i el nord de la península indostànica segle XIII aC, i també, posteriorment ~segle XI aC, vers el nord d’Alemanya, les Illes Britàniques, França, la península Ibèrica i Itàlia Coneixedors de la metallúrgia del bronze i de la del ferro, els indoeuropeus s’imposaren damunt els pobladors primitius de les diverses regions amb llurs costums i llur civilització
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina