Resultats de la cerca
Es mostren 4686 resultats
El col·leccionista d’estampes

El col·leccionista d’estampes
Pintura
Quadre de Marià Fortuny.
Representa un colleccionista examinant les seves peces dins el marc sumptuós de la llar i en presència d’un observador i d’un criat N’hi ha tres versions la primera el 1863, al Museum of Fine Arts de Boston anà a parar a mans del colleccionista americà WH Stewart, el retrat del qual hi fou afegit pel pintor la segona, la més acabada, fou pintada a Roma el 1866, i actualment és al Museu d’Art Modern de Barcelona adquirida, per subscripció popular, el 1936 la tercera, datada el 1867, de pinzellada menys treballada, estigué en una certa collecció Turner de Londres Són unes de les…
L’Unità
Periodisme
Diari fundat a Milà el 1924 per Antonio Gramsci.
Fou el portaveu del Partito Comunista Italiano i, des del 1991, del Partito Democratico della Sinistra Suspès el 1926 i publicat d’una manera irregular en la clandestinitat, reprengué la tasca a partir del 1945 El 1998 el diari passà a ésser controlat per un grup privat, tot i que el 25% de les accions romangué en mans del partit Democratici di Sinistra, al qual s’integrà el Partito Democratico della Sinistra El 2000 els problemes financers comportaren el seu tancament Reaparegué l’any següent sota propietat de Gruppo Nuovo Iniziativa Editoriale, amb un tiratge de 50 000…
Cinquena República Francesa
Història
Període de la història de França que començà el 5 d’octubre de 1958, a conseqüència del referèndum que aprovà la nova constitució presidencialista presentada pel general De Gaulle, que fou elegit president.
Els gaullistes Union pour la Nouvelle République dominaren l’assemblea, i el règim evolucionà cap a un sistema de poder personal en mans de De Gaulle, que hagué de donar la independència a Algèria, establí noves relacions francoalemanyes i practicà una política exterior de prestigi i independència nacional Els esdeveniments revolucionaris dels fets de Maig del 1968 provocaren una greu crisi política, però De Gaulle reeixí a controlar la situació Havent dimitit, però, poc després, el substituí Pompidou 1969 A la seva mort, el conservador VGiscard d’Estaing fou elegit president…
Ignac Fülöp Semmelweis
Tocòleg hongarès, més conegut pel nom alemany d’Ignaz Semmelweis.
Les seves investigacions en la primera clínica maternal de Viena i, després, al Rochuskrankenhaus de Pest li feren comprendre que la causa de la febre puerperal era la infecció provocada per les manipulacions dels mateixos metges i llevadores en les parteres Observà que la incidència d’infeccions en aquestes era molt superior quan havien estat ateses per metges que quan ho havien estat per llevadores, les quals es rentaven les mans amb més freqüència, hipòtesi que comprovà experimentalment el 1847 La seva obra més important és Die Ätiologie, der Begriff und die Prophylaxis des…
‘Abd Allāh ibn Isḥāq ibn Ġānīya
Història
Emir de les Balears, darrer representant dels almoràvits.
Fill del governador Isḥāq ibn Ġānīya Intervenia en l’expedició organitzada 1184 pel rei ‘Alī ibn Ġānīya contra els almohades d’Àfrica, quan s’assabentà que les illes havien caigut a les mans dels partidaris dels almohades Retornà a Mallorca 1187 i reeixí a apoderar-se'n no pogué recuperar Eivissa, ocupada per Abū-l-'Abbās al-Siqillī, però sí Menorca Per refer l’economia illenca establí relacions amb Gènova i Pisa i protegí el cors Durant el seu regnat els intents almohades de conquerir les Balears s’havien repetit sense èxit, però el 1203 el califa al-Nāṣir aconseguí de derrotar…
Cosme III de Toscana
Història
Gran duc de Toscana (1670-1723).
Fill de Ferran II El seu govern es caracteritzà per la voluntat de romandre neutral en les guerres de Lluís XIV i per la decadència interna a mans de la noblesa cortesana i del clericat Tement l’extinció de la línia masculina de la dinastia, i després de rebutjar la idea d’una restauració republicana, abolí la bulla aurea de Carles V, que prohibia la successió femenina, per a possibilitar la de la seva filla Anna Lluïsa, mentre la Quàdruple Aliança França, Anglaterra, Holanda i l’Imperi decidí, pel tractat de Londres 1718, que en cas d’extinció de la línia masculina Toscana…
Joan II de Castella
Història
Rei de Castella i Lleó (1406-54), fill i successor d’Enric III i de Caterina de Lancaster.
En morir el seu pare, el seu oncle Ferran d’Antequera actuà com a regent, fins el 1419 El seu regnat es caracteritzà per les lluites entre la monarquia i la noblesa, que durant el regnat d’Enric III havia constituït una oligarquia tancada, a la qual cosa havia contribuït tant l’augment del nombre dels seus membres nobleza de parientes com la consolidació del seu poder econòmic mitjançant la difusió del sistema de mayorazgo i també els favors reials coneguts com a mercedes enriqueñas La direcció del partit de la cort passà a mans d' Álvaro de Luna , nomenat conestable el 1423,…
Enteniment i manipulacions de l’infant
Durant la primera meitat del segon any, l’infant comença a imitar els adults i intenta de repetir-ne els gestos i les accions Sol fer moviments com si volgués saltar, tot i que, de moment, encara no ho aconsegueix De vegades pretén imitar les feines domèstiques, com escombrar o netejar, però amb resultats molt poc eficaços La capacitat d’enteniment de l’infant va millorant lentament, i a aquesta edat ja pot entendre algunes ordres senzilles No obstant això, tot i que pugui entendre l’ordre, pot no respondre-hi També entre els 12 i els 18 mesos comença a utilitzar el llapis, per bé que de…
Bitola
Ciutat
Ciutat de la república de Macedònia, situada al S del país, prop de la frontera amb Grècia i Albània.
És un nucli comercial tabac, sucre, blat, opi, cotó, bestiar, llana, pells, amb indústria tradicional catifes, objectes de fusta i adoberies, i una altra de més moderna material elèctric i refineria de sucre Hi ha un entroncament de carreteres i de ferrocarril La ciutat té nombroses mesquites amb minarets Durant la dominació romana tingué importància per la seva situació a la via de Dyrrachium —l’actual Durrës Albània— a Tessalònica Grècia Posteriorment passà a les mans de macedonis, búlgars, serbis i grecs Conquerida pels turcs el 1382, restà sota llur domini fins el 1912, que…
baronia de Balsareny
Història
Jurisdicció senyorial posseïda, probablement, al s XIII, pels descendents del primer veguer de Balsareny, Guifré (mort el 1020-21), casat amb Emma Ingilberga de Besora, el qual fou pare de Guisla, muller del comte Ramon Berenguer I de Barcelona, i del bisbe de Vic Guillem, successor d’Oliba.
La senyoria fou comprada el 1281 per Ramon de Peguera mort el 1290 a Mateu de Balsareny dit de Vilallonga i estigué a les mans de la casa de Peguera fins a la fi del s XV, que, per enllaços matrimonials, passà als Oliver El darrer d’aquesta família, Miquel d’Oliver i de Sarriera, fou succeït 1622 per la seva muller Elisabet de Corbera, la qual llegà la senyoria 1633 a Lluís de Corbera i de Castellet Els Corbera la vengueren el 1648 al ciutadà honrat de Barcelona Joan Antoni Martín Concepció de Martín i de Magarola morta el 1862, pubilla de la seva casa, es casà amb Lluís Carles d…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina