Durant la primera meitat del segon any, l’infant comença a imitar els adults i intenta de repetir-ne els gestos i les accions. Sol fer moviments com si volgués saltar, tot i que, de moment, encara no ho aconsegueix. De vegades pretén imitar les feines domèstiques, com escombrar o netejar, però amb resultats molt poc eficaços.
La capacitat d’enteniment de l’infant va millorant lentament, i a aquesta edat ja pot entendre algunes ordres senzilles. No obstant això, tot i que pugui entendre l’ordre, pot no respondre-hi. També entre els 12 i els 18 mesos comença a utilitzar el llapis, per bé que de moment només és capaç de fer-hi gargots, ratlles o senyals, sense donar forma als dibuixos. Els jocs es van fent més complexos i, mentre que als 15 mesos només col·loca dues peces, l’una sobre de l’altra, cap als 18 mesos ja sol fer torres de tres cubs.
En aquesta edat, l’infant desenvolupa una gran activitat. Així agafa qualsevol joguina o objecte al seu abast, l’examina i el llença en terra. En ben poca estona és capaç de deixar completament desordenada una habitació. No convé reprimir-li aquesta activitat, però cal controlar-la, perquè no prengui mal ni destrossi res de valor.
Als 18 mesos, l’infant ja pot comprendre les il·lustracions més grans i senzilles dels llibres, i és capaç d’assenyalar un objecte que se li anomeni. També pot passar els fulls d’un llibre, encara que normalment ho fa amb dos o tres alhora.
El coneixement del propi cos també progressa d’una manera evident i, cap als 18 mesos, l’infant és capaç d’assenyalar moltes de les parts del seu cos, com ara el cap, el nas o les mans. Fins i tot pot col·laborar en la pròpia higiene i el vestit: intenta de pentinar-se i es treu les peces de roba més fàcils, com ara les sabates o els mitjons. En aquesta edat ja sap beure sol, agafant el got amb les dues mans, i sap menjar amb cullera, sense bolcar-la.
En arribar als dos anys, pot utilitzar el llapis per a fer traços simples, tot i que no l’agafi correctament. Cada vegada és capaç d’apilar més peces del joc de cubs, i arriba a fer torres de 6 i 7 nivells. La capacitat de manipulació ja li permet de passar les pàgines dels llibres d’una en una, i és capaç d’efectuar moviments de rotació per a obrir les portes o desenroscar taps.
Com a resultat de la maduració de la coordinació de moviments i la capacitat de comprensió, l’infant de 2 anys ja pot col·laborar amb certa eficàcia en la pròpia higiene i el vestit. Sap rentar-se i eixugar-se les mans, sap treure’s els pantalons, i col·labora a l’hora de vestir-se.
Als 3 anys, l’infant ja sol ésser capaç de vestir-se i despullar-se ell sol, sempre que rebi ajut en els detalls complicats, com ara distingir la sabata de cada costat o cordar-se els botons. En aquesta edat, li agrada sentir-se útil i ajuda els seus pares; és convenient deixar-lo col·laborar en tasques senzilles, com ara parar taula o endreçar les joguines. És normal que cometi errors i fins i tot que faci alguna trencadissa. Convé fer-lo sentir responsable dels seus propis errors, però sense renyar-lo en excés.
Els jocs de l’infant als 3 anys ja són imaginatius. Pot fer figuretes amb peces de fusta o modelar plastilina. Els dibuixos que fa tenen per a ell un significat, tot i que poden ésser de difícil interpretació. Habitualment, alguns jocs comencen a diferenciar-se per sexes, sobretot a causa de condicionaments educatius, més que per actituds innates. Per exemple, les nenes solen entretenir-se jugant amb nines, vestint-les i donant-los de menjar.