Resultats de la cerca
Es mostren 6638 resultats
László Németh
Literatura
Escriptor hongarès, representant destacat del realisme psicològic.
Caracteritzat pel seu intellectualisme, s’inicià amb les novelles Gyász ‘Dol’, 1935 i Bün ‘El pecat’, 1936, on descriu l’ambient camperol amb un accent peculiar Seguiren Iszony ‘Fàstic’, 1947, Égeto Eszter 1957 i Irgalom ‘Pietat’, 1965, on manifesta una marcada voluntat estètica i una gran preocupació social Excellí també com a dramaturg en Történeti drámák ‘Drames històrics’, 1956-63 en dos volums i Társadalmi drámák ‘Drames de la societat’, 1958-64 en dos volums Escriví importants assaigs culturals i polítics, reunits en els reculls A minoség forradalma ‘La revolució de la qualitat’, sis…
Domokos Szilágyi
Literatura
Poeta hongarès de Romania.
En la seva obra volgué reflectir les contradiccions de l’home contemporani Formalment el caracteritzen una gran riquesa de metres i rimes, el to irònic, sovint grotesc, i la barreja de les formes tradicionals i les més modernes Volums principals Álom a repülotéren ‘Somni a l’aeroport’, 1962, Szerelmek tánca ‘Dansa dels amors’, 1965, Garabonciás ‘Bruixot’, 1967, Búcsú a trópusoktól ‘Comiat del tròpics’, 1969, Erdei iskola ‘Escola dins la selva’, 1970, Felezoido ‘Temps intermedi’, 1974 i Tengerparti lakòdalom ‘Noces a la vora de la mar’, 1978
Częstochowa
La Mare de Déu Negra de Częstochowa, la veneració de la qual ha convertit la ciutat polonesa en centre de pelegrinatge nacional
© Corel Professional Photos
Ciutat
Ciutat del voivodat de Sląskie, Polònia.
Situada al sud del país, als contraforts del Jura de Cracòvia, sobre el curs alt del Warta S'ha desenvolupat entorn del convent paulí, fundat el 1382 La imatge de la Mare de Déu Negra, venerada en aquest santuari, el fa centre nacional de pelegrinatge, amb més d’un milió de visitants l’any El 1939 tenia 138000 h, una quarta part dels quals, sobretot jueus, foren exterminats pels nazis És un important nucli industrial indústries siderúrgiques, tèxtils i alimentàries Centre d’ensenyament superior Universitat Politècnica, fundada el 1949
marededeu
Marededeu del cor o del Claustre (Vallbona de les Monges), obra de Guillem de Seguer (segle XIV)
© Fototeca.cat / G. Serra
Escultura
Art
Imatge de Maria com a mare de Déu, generalment escultòrica i sovint venerada.
Des de la fi del segle XI són freqüents a tot el territori català El moment d’esplendor màxima de mitjan segle XII a mitjan segle XIII correspon a l’onada devocional mariana promoguda pel moviment del Cister o de Sant Benet Solen ésser imatges sedents amb l’infant a la falda que, partint del hieratisme de tradició bizantina, es van suavitzant fins a l’època gòtica l’evolució es nota, sobretot, en la posició de l’infant, que del mig de la falda passa al genoll esquerre de la mare, i finalment, en l’època de transició al gòtic, resta dempeus El Museu Nacional d’Art de Catalunya, el…
goigs
Folklore
Literatura
Composició poètica cantada, generalment en llaor de la Mare de Déu o d’un sant.
Almenys des del s XII la literatura llatina medieval ofereix peces en vers o en prosa que exalten els goigs gaudia de la Mare de Déu —bé de la seva vida terrenal l’anunciació, la visitació, el naixement de Jesús, l’adoració dels Mags, la presentació al temple, la resurrecció, l’ascensió, la vinguda de l’Esperit Sant, l’assumpció, etc o, no tan sovint, de la seva vida celestial atributs derivats de l’assumpció al cel— en nombre variable, entre vint i vint-i-cinc, bé que els tipus més usuals es fixaren en cinc, set i quinze La mateixa litúrgia adoptà fórmules especials per a l’…
carmelità descalç
L’antic convent de la Mare de Déu de Gràcia, dels carmelitans , conegut popularment pels Josepets, a Barcelona (s XVII)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Membre de la branca de l’ordre carmelità sorgida a partir de la reforma duta a terme per Teresa d’Àvila i Juan de la Cruz a partir del 1562, tant en els convents femenins com masculins.
Malgrat l’oposició molt dura d’amplis sectors, els convents reformats, protegits per Felip II d’Espanya, formaren una província separada el 1580, i el 1593 en fou aprovada la independència total L’orde es dividí aviat en dues congregacions la d’Espanya, o de Sant Josep, i la d’Itàlia, o de Sant Elies, que es fusionaren el 1875 amb motiu de la restauració de l’orde La d’Itàlia comprenia els nombrosos convents fundats per tot Europa Els carmelitans descalços establiren la casa mare al mont Carmel al s XVIII, i han tingut també activitat missionera La primera fundació catalana fou…
Carles Salas i Vilaseca
L’Assumpció de la Mare de Déu, relleu de Carles Salas i Vilaseca a la basílica del Pilar de Saragossa (1760-69)
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Es formà artísticament a Madrid, on arribà el 1752 A l’Academia de San Fernando fou deixeble de Felipe de Castro i de JD de Olivieri Obtingué una pensió per anar a Roma, bé que hi renuncià A Madrid, intervingué en els treballs de decoració del nou Palau Reial El 1760, any que assolí el grau d’acadèmic, es traslladà a viure a Saragossa, on collaborà en l’ornamentació escultòrica de la Santa Capella del Pilar, juntament amb Manuel Álvarez i, principalment, José Ramírez de Arellano 1760-69 El relleu que representa l’Assumpció de la Mare de Déu, al reraltar, és considerat una de les…
la Riera
Vista del Santuari de la Mare de Déu de la Riera a les Borges del Camp (Baix Camp)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del municipi de les Borges del Camp (Baix Camp), a la dreta de la riera d’Alforja, al NW de la vila, on es venera la Mare de Déu de la Riera (talla del s XIII), patrona de la vila.
Fou la primitiva parròquia inicialment dedicada a sant Bartomeu de les Borges i també dels Tascals, Riudecols i les Irles El 1903 fou enderrocat el primitiu edifici i el 1904 en fou inaugurat un de nou, volat el 1939 i reconstruït el 1954
l’Aldea
Antic poble de l’Aldea, on destaca l’ermita de la Mare de Déu de l’Aldea i la torre fortificada
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre, situat a l’esquerra de l’Ebre, al començament de la zona del delta.
Situació i presentació El municipi de l’Aldea fou creat el 21 d’abril de 1983 per la segregació del terme de l’antiga pedania de l’Aldea, fins aleshores integrada en el gran municipi de Tortosa El terme, al sector de contacte entre el delta i les terres de secà o garriga de l’esquerra de l’Ebre, i allargat de N a S és gairebé el doble de llarg que d’ample, limita al NW amb el terme de Tortosa la pedania de Campredó, al NE amb el municipi de Camarles, al SE amb el municipi de Deltebre antiga pedania de Jesús i Maria i al SW, tot seguint el curs de l’Ebre, amb Amposta El territori és planer,…
santuari de Mariazell
Santuari de Mariazell
Diözese Graz-Seckau/Schiffer (CC BY-NC 2.0)
Santuari
Santuari dedicat a la Mare de Déu, situat a la localitat homònima, al land d’Estíria, Àustria.
Centre de pelegrinatge de tot Àustria, és també un lloc de repòs i d’esports d’hivern L’església, esmentada ja al segle XII, fou bastida en estil gòtic el 1370, i fou refeta el 1664 A l’interior, barroc, hi ha la Gnadenkapelle, amb la imatge de la Mare de Déu, talla romànica del segle XII L’altar major és de JB Fischer von Erlach