Resultats de la cerca
Es mostren 3896 resultats
tènia hidatídica
Zoologia
Platihelmint de la classe dels cestodes, de la família dels equinococcídids, que ateny 4-5 mm de longitud, i només té 3 o 4 proglotis.
A l’estat adult habita, generalment, a l’intestí del gos o altres carnívors, o com a quist de les ovelles, els porcs, els bous i també de l’home al fetge, als pulmons, al cervell, etc, on pot originar un gran cisticerc o quist anomenat hidàtide equinococcosi
vinya verge
Botànica
Jardineria
Liana, de la família de les vitàcies, de tiges de fins a 30 m, de circells amb discs adhesius, de fulles palmatisectes, amb folíols el·líptics i serrats de flors petites i verdoses, agrupades en tirsos, i de fruits en baia globosa.
Procedeix de l’E dels EUA, i és plantada en jardins, sobretot revestint parets
selaginel·la
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les selaginel·làcies, de tiges prostrades o erectes, amb fulles simples, petites, arranjades en hèlix o tetràsticament, i amb esporangis situats en estròbils terminals.
Als Països Catalans, només hi és representada per Sdenticulata , de la terra baixa mediterrània i per Sselaginoides , dels Pirineus
victòria
Botànica
Gènere de plantes aquàtiques, de la família de les nimfeàcies, perennes, rizomatoses, de fulles flotants molt grosses i de flors blanques o roses.
Són nadiues de l’Amèrica del Sud La més coneguda és la Victoria regia del nom de la reina Victòria d’Anglaterra, que ha donat nom a tot el gènere
xifòfor
Ictiologia
Gènere de peixos teleostis de l’ordre dels ciprinodontiformes, de la família dels pecílids, de mida petita i de color vermellós, amb l’aleta caudal en forma de ventall i els ulls grossos; l’aleta anal dels mascles té els radis anteriors modificats i perllongats en un òrgan copulador o gonopodi.
Presenten fenòmens d’inversió sexual de sexe femení a masculí quan han fresat diverses vegades Viuen a les aigües dolces de l’Amèrica Central i del Sud Les espècies més comunes són Xhelleri , el xifòfor comú , i Xmaculatus , molt apreciades com a peixos d’aquari, atesa la gran varietat de formes i de colors que poden ésser produïdes per hibridació
xicranda
Botànica
Jardineria
Arbre de la família de les bignonàcies, de 3 a 10 m d’alt, de fulles bipinnades, de flors tubulars inflades de color blau violaci, reunides en panícules llargues, i de fruits en càpsula.
Originària de l’Amèrica tropical, té interès ornamental i en fusteria
xicoira gran
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 30 a 70 cm d’alçada, glabra, de fulles pinnatipartides, d’un verd grisenc, de capítols blaus o liles, reunits en panícula corimbosa, i de fruits en aqueni proveït d’un llarg bec i d’un vil·là de pèls.
Habita en pasturatges, en una gran part d’Europa, sobretot en terres d’ambient no mediterrani
vibrió
Biologia
Gènere de bacteris gramnegatius, de la família de les espiril·làcies, de forma corba i amb flagels que li permeten de moure’s.
Cal destacar-ne el vibrió colèric Vibrio comma o cholerae , que és l’agent causant del còlera L’espècie Vproteus és present en les defecacions de malalts de còlera nostrats o en casos de certes diarrees estivals infantils
polla blava

Polla blava
© José Mª Ramírez Casanovas
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids, de 48 cm, que és de color blau, fosc a les parts superiors i més pàl·lid al pit, i té les infracobertores caudals blanques, i el bec, la placa frontal, les potes i l’iris roig viu.
El bec és robust i les potes són llargues Habita en canyars i aiguamolls de vegetació densa al sud de la península Ibèrica, a Sicília, Sardenya, el Marroc i Algèria Actualment és escàs a l’Albufera de València i molt rar a la resta dels Països Catalans
gripau
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels làbrids, que ateny de 5-8 cm, de color rosat amb l’opercle dentat.
Habita enmig de les roques del litoral És comú a les mars dels Països Catalans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina