Resultats de la cerca

Fundada el 1928, durant els primers anys organitzà cursos i conferències sobre geografia, topografia, arqueologia i fotografia Publicà el Butlletí de l’entitat 1931-36 Tenia les seccions feminal, d’estudis, d’atletisme i d’infants, a les quals s’afegí, el 1934, la d’esports de neu Després de la Guerra Civil, reprengué les activitats el 1940 amb una única secció d’atletisme, a la qual es van afegir posteriorment les d’excursionisme, d’esquí, de tennis de taula i de columbofília Es divulgaren estudis i articles científics a càrrec sobretot de Josep M Puchades i Salvador Llobet A partir del 1955…

Llicenciat en biologia per la Universitat de Barcelona 1971, especialitzat en entomologia, es doctorà per aquesta universitat el 1984 Adscrit a l’Institut de Biologia Evolutiva UPF-CSIC, del qual és cofundador, en 2004-08 fou coordinador de l’àrea de Recursos Naturals del CSIC Membre de l’Institut d’Estudis Catalans 1992, en fou secretari de la Secció de Ciències Biològiques 1993-2000, i també és membre de la Real Academia de Ciencias Exactas Físicas y Naturales de Madrid 2008 i de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 2008 Editor de la revista  Animal Biodiversity and Conservation ,…

El llogaret d’Espés de Sus o de Dalt és situat a 1 431 m d’altitud, damunt del pic d’Espés, al sud del poble de les Paüls Malgrat que pel seu titular l’església d’Espés de Sus sembla que hauria d’estar relacionada amb la seu ribagorçana, de fet es tractava més aviat d’una església dels senyors del lloc la seva gènesi estaria vinculada als senyors d’Espés, els quals també foren propietaris d’altres esglésies com Santa Maria de Calbera Aquest indret, amb Espés de Jus i Abella, formà part de la baronia d’Espés fins a la fi de l’antic règim JBP L’església parroquial de Sant Vicenç d’…

L’ Alatau de Jungària 400 km de llargària, compost d’una sèrie de cadenes paralleles que arriben fins als 4464 m, presenta unes plataformes planes syrty a diverses altures amb vegetació alpina i subalpina, mentre que a les parts més baixes la vegetació és estepària L’ Alatau Kirgiz 175 km de llargària, situat en una àrea àrida, presenta vegetació estepària i bosc esclarissat utilitzat com a pastures, fins als 2500 m, i a partir del límit de la neu 3500 m hi ha catifes alpines Al seu tram central es troba amb el Talas Alatau El Kungej Alatau 280 km de llargària forma el límit nord de la…

És el tercer cim en altitud dels Països Catalans i de tots els Pirineus L’alpinista francès D’Astorg, de qui ve el seu nom, hi féu la primera ascensió juliol del 1901, juntament amb C Passet i Bernat Salles

Presenta dos sectors de relleu ben divers els vessants sud-occidentals de la serra de Callosa Peñón de la Lobera, 324 m alt pic d’El Chinar, 500 m La Cruz de Enmedio, 568 m, termenal amb Callosa i Cox i el pla quasi absolut del rebliment del Segura La rambla de Redovà ve a continuar la rambla de Favanella, que es dispersa poc abans Les séquies d’Escorregades i de Callosa distribueixen el regadiu sobre 108 ha d’altres 561 són regades amb aigua elevada o pous, totalitzant el 90% dels conreus, entre els quals havia destacat el cànem i actualment el blat de moro, el cotó, l’alfals i…

És retallada dins un bloc enlairat damunt la ribera de la Seu És tancada, al N, per un gran fondal solcat, a més pels barrancs de capçalera d’Albet, de Solanell i de Senders que s’uneixen a la riera de Castellbò prop de la vila d’aquest nom juntament amb el barranc de Carmeniu i dominat pels puigs de Solanell 2 009 m i de Mongetes 2 091 m, punts culminants de la carena que, entre el coll de la Culla, a l’W, i el ras de Conques, a l’E, separa aquesta vall de la Ribalera a llevant, entre el ras de Conques i el roc de la Guàrdia 1 741 m, hom accedeix a la vall de Sant Joan per les comes de Burbe…

El terme, accidentat pels contraforts de les serres d’Utiel, és muntanyós pic de Valdesierras, 977 m Delantera, 948 m, i és ocupat per una important vegetació natural 4 750 ha de pinedes, explotades en llur major part comunitàriament L’economia és basada en l’agricultura, predominantment de secà, malgrat els intents d’expansió del regadiu a partir de la construcció del pantà els conreus més estesos són els de cereals La propietat de la terra és concentrada en poques mans i predomina el règim d’explotació directa La ramaderia, bàsicament d’ovins, aprofita les pastures naturals La…

Vers l’interior s’estén fins a la serra que limita per l’est la vall de Banyuls, entre la torre de Querroig i el pic Joan, on s’obre el coll de Cervera Hi ha sectors boscosos bosc de Cervera amb alzines i pins L’únic conreu important és la vinya 107 ha, abancalada als vessants baixos de l’Albera, que pertany a l’àrea productora de Banyuls de la Marenda El poble 20 m alt és al fons de l’estreta cala de Cervera , oberta entre els caps de Canadell i de Cervera es formà al voltant de la gran estació ferroviària 1878 on enllacen les línies de diferent amplada de via de les xarxes…