Resultats de la cerca

El seu ofici de tipògraf li permeté l’accés a una literatura de caràcter popular, bàsicament a través de la premsa humorística i satírica Alguns d’aquests textos, tant en vers com en prosa, foren recollits a Humorístiques s d En teatre obtingué un notable èxit popular amb comèdies com Quina dona tinc i L’última pallissa

Art popular tradició i innovació Agostino, G d’Ed Arte popolare in Sicilia Le tecniche i temi i simboli , Palermo, Flaccovio Editore, 1991 Alcina Franch, J Arte y antropología , Madrid, Alianza Forma, Alianza Editorial, 1982 Alcover, A M Moll, F de B Diccionari Català-Valencià-Balear , Palma de Mallorca, 1975 segona edició Boas, F Cuestiones fundamentales de antropologia cultural Dimensión de los problemas , Buenos Aires, Solar/Hachette, 1964 Burke, P Cultura popolare ne’ll Europa moderna , Milà, Oscar Studio Mondadori, 1980 Buttita, A «L’artista popolare e le sue ragioni», dins Arte…

Molt popular a Rússia, caigué en desús a mesura que es feia popular la balalaica En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon tipus llaüt Es tracta d’un llaüt de mànec llarg, de tres cordes metàlliques afinades per quartes, que es toca amb plectre Antigament tenia dues cordes La construcció de models de diferents mides permet la formació de petits grups orquestrals de domra

Incita el poble a agafar les armes en nom de la república i a abolir qualsevol poder aliè a la voluntat popular, tot alludint als drets perduts dels catalans bandera, sometent Adoptat pels republicans, esdevingué aviat popular fins al punt d’ésser repetidament prohibit per les autoritats La seva vigència com a cançó política es mantingué al llarg de tot el s XIX

Religiós uniat, en la seva lírica emprà per primera vegada la llengua popular ucraïnesa Considerat com el fundador del renaixement literari de la Galítsia ucraïnesa, la seva poesia, de tipus romàntic, palesa la influència de la poesia popular d’aquest país i celebra el seu passat medieval Traduí a l’ucraïnès el Nou Testament i un bon nombre de salms

Fundat el 1918 amb el nom de Grup Excursionista de la Barceloneta, 1923 canvià de nom El seu objectiu era promoure el catalanisme i organitzar activitats culturals, a més de l’excursionisme Fomentà la pràctica de l’esport popular i l’any 1936 fou membre del Comitè Català Pro Esport Popular Entre el 1922 i el 1937 publicà el butlletí mensual Portaveu del Centre Excursionista Minerva

Consisteix en el llançament d’una peça cilíndrica o prismàtica de ferro de 3,5 kg de pes, de 1,50 m de llarg i de 2,5 a 4 cm de diàmetre, que cal clavar a terra

Inicialment es tractava d’una marxa militar Sol tenir una introducció i alguns són constituïts per dues seccions harmònicament contrastants, de tal manera que a una primera en mode major correspon la segona en la tonalitat de la subdominant, i a una primera en mode menor correspon una segona en la tonalitat relativa major De caràcter festiu, ha estat vinculat a desfilades i corridas de braus, on és interpretat per una banda Es balla en parelles, amb passos molt curts, i es poden utilitzar figures extretes del flamenc Apareix en diverses sarsueles