Resultats de la cerca

Héctor Roberto Chavero, més conegut com a Atahualpa Yupanqui, fou el cantautor més representatiu de la música folklòrica argentina Acompanyat d’una guitarra espanyola, que aprengué a tocar amb Bautista Almirón, interpretà temes populars com Zamba del grillo , Camino del indio , El payador perseguido , Luna tucumana o Milonga del peón de campo Del 1945 al 1952 pertangué al Partit Comunista, i les seves posicions crítiques amb el peronisme li suposaren la prohibició de cantar i enregistrar discos Durant una gira a principis dels anys cinquanta viatjà a Europa i arribà a cantar amb Edith Piaf…

S’inicià en el cinema espanyol com a nena prodigi -a catorze anys va actuar al film Zampo y yo -, i posteriorment començà una carrera cinematogràfica, teatral i musical sòlida i reconeguda El 1972 es casà amb el cantautor Víctor Manuel i, el 1983, començaren a interpretar junts cançons com La muralla i La puerta de Alcalá En solitari feu populars les peces Oh que será i Sólo le pido a Dios Els anys noranta, juntament amb Víctor Manuel, Miguel Ríos i Joan Manuel Serrat, feu unes gires molt aclamades Ha estat distingida amb el títol de cavaller de l’Orde de les Arts i les Lletres…

Començà a estudiar piano a set anys i posteriorment amplià la seva formació al Conservatori de París, on el 1956 obtingué un primer premi en un concurs pianístic, i el 1959, un de direcció orquestral En 1966-70 dirigí la Societat de Concerts Populars d’Angers i del 1970 al 1974 estigué al capdavant de l’Orquestra Simfònica dels Països del Loira, de la qual és cofundador Nomenat director del Taller Líric del Rin el 1974, set anys més tard passà a dirigir la Temporada Lírica de Ràdio França El 1995 es posà al capdavant de la Nova Orquestra Filharmònica de Ràdio França Especialitzat…

Realitzà estudis de cant i composició al conservatori, al mateix temps que estudiava dret a la Universitat de Rio de Janeiro, on es doctorà el 1943 Després de debutar com a intèrpret operístic el 1945 a Les noces de Fígaro , es dedicà a la carrera diplomàtica Serví en la secció cultural del Ministeri d’Afers Estrangers, exercí d’agregat cultural i ambaixador en nombrosos països i fou delegat a la Conferència General de la UNESCO París, 1970 Els seus estudis se centren en la música brasilera del segle XX, especialment en l’obra d’Heitor Villa-Lobos i altres compositors del nacionalisme musical…

Vida És autor d’una collecció de cançons populars per a cant i piano, premiades per l’Orfeó Català el 1917 i pel Ministeri d’Instrucció Pública Escriví diversos articles en "La Almudaina" -amb el pseudònim Un Conrador - sobre folklore mallorquí, i també pronuncià algunes conferències És autor de nombrosos llibres, com Tornada a Sa Tafona 1916, De Mallorca Costumbres, recuerdos y curiosidades 1915-16 i Folklore musical mallorquín 1926 Molt relacionat amb el món polític, fou secretari del Centre d’Unió Republicana de Ciutat 1899 i participà en el Bloc Assembleista 1917 Compongué…

Vida Entrà a formar part de la capella de música de Santa Maria, a Vilanova i la Geltrú, on aprengué música sota el mestratge de J Puig A onze anys marxà a Barcelona per estudiar violí, piano, orgue i composició amb J Barba fins el 1861, any en què fou nomenat mestre de capella i organista de Sant Antoni Abat, a Vilanova i la Geltrú Mantingué el càrrec fins a la mort Desenvolupà una intensa actividad pedagògica entre els seus alumnes hi hagué Juli Garreta, Francesc Montserrat Ayarbe, Francesc Toldrà, Josep Olivella i d’altres Publicà un mètode per a orgue Tratado Teórico Práctico del Organo…

Fill de pare gallec i mare cubana, fou un dels primers cantants de raça negra que tingueren prestigi a l’illa Després de cantar amb la seva veu de tenor en diversos conjunts locals, el 1927 entrà en l’orquestra del prestigiós Casino Nacional de l’Havana, on fou el primer cantant de color El 1930 inicià una gira pels EUA, on formà el seu grup, Cuarteto Machín Més tard visqué a Europa, primer a Londres, després a París i finalment a Madrid, on s’installà el 1939 i on romangué la resta de la seva vida Entre els temes que feu més populars destaquen El Manisero , Lamento esclavo ,…

El 1888, un cop acabats els estudis musicals a la Royal Academy of Music de Londres, començà a dirigir òperes i operetes al teatre Savoy i al Crystal Palace, fins que el 1895 assumí la direcció dels populars Promenade Concerts, els Proms, als quals estigué vinculat durant tota la seva vida El 1899 fundà l’Orquestra de Nottingham, que dirigí des del primer moment, dedicació que compartí amb actuacions al capdavant de l’Orquestra del Queen’s Hall Director del festival de Sheffield entre el 1902 i el 1911, es destacà per la defensa de la música britànica, estrenant obres dels…

Es creà el 6 de febrer de 1946 i fou la primera editorial de l’Estat que es dedicà a la divulgació de cartografia excursionista Impulsada per Salvador Llobet, Noel Llopis i Josep Maria Puchades, primer director, representà una novetat singular en el panorama editorial de Catalunya Tot i que està centrada en la publicació de mapes i guies de muntanya, el seu catàleg també conté manuals, llibres de gran format, calendaris i llibres de narrativa, tots ells relacionats amb la muntanya Els seus mapes, acompanyats d’una guia, inicalment de color taronja, es feren molt populars Els…

Fundat el 1993, el primer president fou Josep Pujol Participa en competicions d’àmbit català Guanyà la marató d’Ivars d’Urgell en tres ocasions i el 2006 foren quarts en el Campionat de Catalunya per equips Des del 1993 participa en les tirades populars de la festa major d’Anglesola, la tirada amb més participació de Catalunya el 2007 hi assistiren fins a 542 jugadors de bitlles Practica a les installacions esportives municipals, que disposen de quatre pistes de bitlles inaugurades durant l’organització del II Gran Premi Catalunya – Supercopa 2010 Alguns dels seus jugadors més…