Resultats de la cerca

El 1996 s’estabilitzà la formació que mantingué el grup fins que es dissolgué, el 2003 Pau Santesmasses bateria, Artur Estrada veu i guitarra, Xavier ‘Titi’ Sola guitarra i Álvaro Sola baixista La intensitat dels seus concerts en directe i l’impacte de les seves composicions els convertiren en un grup de referència del rock independent de l’Estat espanyol amb projecció en els circuits de hardcore internacionals d’Europa i dels EUA La seva discografia, editada pel segell barceloní BCore, la formen els elapés Sevens 1996, Aina 1999 i Bipartite 2001

La institució ha recuperat la tradició del Centre Català que fou fundat el 1914 Té la seu a l’Instituto Costarricence de Cultura Hispánica Hi han estat promotors, entre altres, Ricard Àlvarez i Pallejà i Marius Zaragoza, que n'era president el 1991 El 1982 edità un Recull de poesies patriòtiques catalanes , començà a publicar “Nostra Veu Butlletí del Casal Català de Costa Rica” i des del 1988 “Catalunya Ayer y Hoy” Ha celebrat jornades culturals, organitzat classes de català i commemorat les festes patriòtiques de Catalunya aplecs montserratins

No hi ha documents que aportin una idea clara dels acompanyaments instrumentals que hom feia en l’antiguitat i a l’edat mitjana A partir del s XVI, un instrument d’harmonia llaüt, tiorba, guitarra i, més endavant, el clavecí i l’orgue executava les parts no cantades de les peces vocals reduïdes a una sola veu Als s XVII i XVIII, el procediment més general d’acompanyament era la realització de l’anomenat baix xifrat, l’estructura harmònica del qual ha perdurat després en els acompanyaments amb totes les notes escrites

Exposà a Barcelona 1911, a Berlín 1913 i al Salon d’Automne París, 1912 La seva pintura, tècnicament plana i d’empastament sobri, pot ésser inclosa dins un neoimpressionisme on el color, d’harmonitzacions clares, és essencial Es limita a cercar un art agradable, sobretot flors Hi ha obres seves al Museu d’Art Modern de Barcelona, i als de Bilbao i Madrid Escriví articles d’art, des de París, per a La Veu de Catalunya És autor de Memorias de un pintor 1944 Es casà amb l’escultora Maria Llimona

Es donà a conèixer amb Poems 1942, i posteriorment demostrà la potència de la seva veu poètica en Hommage to Mistress Bradstreet 1956, on reivindica la figura d’aquesta poetessa i mostra la influència de la poesia de Yeats i Auden Dream Songs 1964 li valgué el premi Pulitzer, i His Toy, his Dream, his Rest 1968, el National Book Award Pòstumament li foren publicades Delusions, Etc 1972, una novella que deixà inacabada, Recovery 1973 i un volum que conté 42 poemes inèdits, Henry's Fate and other Poems 1967-1972 1977

Estudià amb Ramón E Peralta i José O García, i a l’Havana amb P Sanjuán Exercí de director de l’Orquesta de la Sociedad Sinfónica de Ciudad Trujillo, la Banda Municipal de Bani i la Banda Municipal de Santiago de los Caballeros A més, fou director de l’Academia Municipal de Santiago 1948 Entre les seves obres figuren treballs per a orquestra, com Suite Romántica , Danza Oriental i Romanza sin palabras El seu catàleg inclou també composicions per a piano, diverses obres per a veu i piano i sarsuela

S’inicià tocant en petits clubs del Greenwich Village i de Washington DC fins que, el 1971, fou descoberta per Chris Hillman L’any següent fou cridada a Los Angeles per a gravar el seu primer LP GP De nou a Washington, el 1973 formà la seva primera banda, dissolta el 1975 en formar-se la llegendària Hot Band Ha enregistrat vint-i-cinc àlbums i ha rebut nombrosos premis, entre els quals el Grammy a la millor collaboració de country amb veu, el 1999, per After the Gold Rush

Debutà el 1806 a Verona Destacà en la interpretació d’obres de G Rossini, en papers de transvestit Hom no coincideix en la valoració del timbre de la seva veu, que en ocasions s’ha dit que tenia sonoritat nasal En canvi hi ha unanimitat d’opinió pel que fa a la seva capacitat interpretativa i la seva afinació acurada Segons manifesta Stendhal en la seva Vie de Rossini , Malanotte es negà a cantar l’ària d’entrada a Tancredi , i el compositor escriví per a ella Di tanti palpiti

Estudià filosofia i lletres a l’Institut de Pamplona Posteriorment inicià la llicenciatura de dret, i endegà els estudis musicals com a afeccionat Fou en aquestes classes de música on foren descobertes les extraordinàries qualitats de la seva veu i de seguida fou animat a començar una brillant carrera com a solista El 1851 debutà al Teatro Real de Madrid amb Lucrezia Borgia i fou una de les millors veus que se sentiren a Madrid en aquella època Actuà també en obres com La Cenerentola , Marco Visconti 1855, Don Bucéfalo 1856 o Ernani

Dirigia una indústria Participà en diverses empreses al costat de Josep Carner, com les revistes Empori  1907-08 i Catalunya 1913-14, el diari La Veu de Catalunya , el grup Calligueneia 1907 i l’associació dels Amics de la Poesia fundada el 1921 Així, començà a escriure poesia sota la influència directa del Carner dels primers temps, com proven els volums XII sonets 1909,  Poemes 1911, L’ànima oberta 1922 i  Poemes diversos 1929 També va escriure textos de cançons per a infants amb música de Narcisa Freixas