Resultats de la cerca
Es mostren 5838 resultats
Gréixer

Llac artificial de Gréixer (Berguedà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Guardiola de Berguedà, que forma un terme separat pel de Bagà del sector principal, a la capçalera del riu de Gréixer —afluent del Bastareny per l’esquerra—, que neix al vessant S de la Tossa d’Alp.
El poble, centrat al voltant de l’església parroquial de Sant Andreu, romànica, és a 1 100 m d’altitud, al peu del Moixeró, a la dreta del riu Era possessió del monestir de Ripoll Fins el 1942 formà part del municipi de Brocà També en aquest enclavat, vora el seu límit oriental, hi ha el veïnat de l'Hospitalet de Roca-sança
barba
Zoologia
Cadscuna de les làmines còrnies que els cetacis misticets (balenes i rorquals) tenen implantades transversalment al paladar i que empren com a filtre per a retenir el plàncton de què s’alimenten.
Són unes formacions triangulars la vora interna de les quals presenta una franja de pèls llargs i rígids Les barbes, com els pèls o les ungles, es gasten per l’àpex i tenen un creixement continu Llurs dimensions i llur nombre per individu diversos centenars varien segons les espècies Per raó de llur elasticitat, eren emprades per a fer barnilles de cotilla, etc
gèpida
Història
Individu d’un poble germànic del grup dels germànics orientals.
Els gèpides, establerts primerament al baix Vístula ss I-II, remuntaren el riu i s’establiren a la vora del Danubi s IV Dominats pels huns, combateren als Camps Catalàunics 451, però el 453 se n'anaren lliurement a la Dàcia Foren vençuts 488 per Teodoric I, i posteriorment vers el 567 gairebé foren exterminats pels llombards i els àvars
rincòpids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels caradriformes que inclou un sol gènere, Rynchops, amb 3 espècies, d’una llargada compresa entre 38 i 45 cm, bec comprimit lateralment, recte i amb la mandíbula superior més curta que la inferior, cua forcada i membranes interdigitals lobulades.
Són nocturns i viuen a la vora dels corrents aquàtics, on es nodreixen de peixos, molluscs i artròpodes El més conegut és el bec de tisora Rynchops flavirostris , de color fosc, que habita en els rius d’Àfrica, des del riu Senegal i la mar Roja fins al riu Orange L’espècie Rniger , totalment negra, habita a l’Amèrica tropical
Sant Romà de Mont de Roda (la Pobla de Roda)
Art romànic
Els pocs vestigis d’aquesta capella es localitzen vora la casa homònima, al nord-est de la Colomina Les seves referències més reculades daten del segle XIII, quan hom documenta la família del mas Santromà El 1250, per exemple, els canonges de Roda donaren a cens als germans Ramon de Santromà i Guillem dos capmasos als Solans d’Eroles i a Terrassa
Castell Ferran (Benasc)
Art romànic
Tal vegada existí un castell vora el Portilló de Benasc amb la finalitat de vigilar aquesta important via de comunicació vers Comenge Dóna notícia d’aquesta fortalesa un document de l’any 1172, en què Alfons el Cast concedí a l’orde de l’Hospital el dret de pasturar a les estives del port de Benasc, les quals confrontaven amb Castell Ferran
Vilallonga dels Monts
Municipi
Municipi del Rosselló, estès entre un contrafort septentrional de la serra de l’Albera, a l’E del pic de Sant Cristau —coll de la Baladra, coll de Sant Joan, pic d’Orella (1030 m alt)— fins a la plana al·luvial del Tec (el límit septentrional passa poc més al N del curs d’aquest riu).
El terme comprèn tres sectors la zona muntanyosa, constituïda per l’alta vall de la riera de Vilallonga afluent, per la dreta, del Tec, que neix al vessant septentrional del puig de Sant Cristau i, un cop a la plana, segueix un curs gairebé parallel al seu collector, tot travessant els termes de Vilallonga, Sant Genís de Fontanes i Palau del Vidre, poble vora el qual s’hi uneix, força boscada el raiguer, on és situat el poble, drenant encara per la mateixa riera i la plana que centra la granja i antic llogaret i priorat del Vilar, regada pels canals de l’Albera i de Palau, que…
Fenollet
Municipi
Municipi de la Fenolleda, molt accidentat, que comprèn la vall de Fenollet o de Sant Jaume, estesa entre el roc de Boissavila (1.248 m) i la serra d’Arquièras.
A través d’aquesta serra, la vall s’obre pas cap a la Bolzana, tributària de l’Aglí aquesta sortida era protegida, des de la seva paret oriental, pel castell, actualment arruïnat, de Castellfisel El terme és en gran part boscat La superfície agrícola es limita a 129 ha el 7% del terme amb 19 ha de vinya, 2 ha d’hortalisses i 1 ha d’arbres fruiters, 11 ha de cereals i 97 ha de pastures i farratge El cens ramader és molt pobre Des del final del segle XIX la tendència de la població ha estat molt negativa 151 h el 1891, 72 el 1954, 45 el 1975 el 1982 enregistrà una recuperació 67 h, causada per…
Hàbitat troglodític de Nyús (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Situació És situat a l’inici de la pista que puja fins a Miravall, dins d’una bauma Mapa 34-11253 Situació 31TGC587865 Just on comença la pista que va a Miravall hi ha una casa, el Mas del Paraire, vora el riu de Castellàs Damunt mateix de la casa, i a l’altra banda de la pista, hi ha una roca amb una bauma L’hàbitat és inaccessible a causa de l’emboscament de l’indret, però pot arribar-s’hi fins ben a la vora seguint un camí que, des de sobre mateix de la casa, passa pel damunt de la bauma Història Tot i que segurament hi ha hagut una ocupació moderna de l’indret,…
Torre de Gardeny (Albelda)
Art romànic
Situació Els vestigis d’aquesta torre són al capdamunt del barranc la Vila que baixa des del nord cap a Albelda, al tossal de Gardeny, de visibilitat excepcional Mapa 31-13 326 Situació 31TBG903388 Per a accedir-hi, cal seguir 1 km la carretera A-140 que porta d’Albelda a Alfarràs Allí cal prendre un camí que puja a dalt de la serra en direcció nord, en uns 2 km després, planeja darrere del tossal de Gardeny Uns 100 m més cap al nord-oest, seguint el camí que passa a la vora, hi ha el turó on és la torre Torre El que resta al cim del turó és la part inferior d’una torre de planta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina