Resultats de la cerca
Es mostren 13086 resultats
Xavier Medina i Campeny
Escultura
Escultor.
Net de Josep Campeny i besnet de Damià Campeny Autodidacte Ha exposat a Mataró, Lió, Barcelona i Madrid, en exposicions collectives a Madrid, Basilea, Legnano, etc Adoptà la tècnica constructivista 1963-65, i la seva obra acusà després influències de l’onirisme i del pop-art fins el 1970 Posteriorment, trobà un estil plenament personal, en el qual representacions figuratives sense expressivitat són manipulades com formes pures, a la recerca d’una bellesa plàstica Des del 1974 resideix a Nova York
José de Mazarredo y Salazar
Mariner basc.
Participà en l’expedició de Lángara 1772 i 1774, i el 1783 fou ascendit a cap d’esquadra Després d’uns quants anys d’ostracisme, a causa de les crítiques que féu públiques contra les autoritats superiors de la marina, fou rehabilitat Defensà Cadis 1797 contra l’esquadra de Nelson, i el 1801 fou separat del servei, a petició de Napoleó, perquè s’oposava als plans navals d’aquest El 1808 reconegué Josep Bonaparte, el qual el nomenà ministre de marina
Maximilià II Manuel de Baviera

Maximilià II Manuel de Baviera en una pintura de Joseph Vivien
DP
Història
Elector de Baviera (1679-1726).
Lluità contra els turcs 1688-1689 Governador dels Països Baixos 1691-99, fundà la Reial Companyia dels Països Baixos 1698 per al comerç amb les Índies i Àfrica Després de la mort del seu fill Josep Ferran 1699, designat hereu de Carles II d’Espanya, s’alià amb Lluís XIV de França en la guerra de Successió Desposseït dels seus estats a causa de la derrota de Blenheim 1704, els recobrà gràcies als tractats de Rastadt 1714 i Baden 1715
Vicenç de Margarit i de Biure
Cristianisme
Eclesiàstic.
Germà de Josep de Margarit i de Biure Ingressà en l’orde dominicà Féu engrandir el convent de Sant Domènec de Girona i fou catedràtic de teologia de la universitat gironina Gràcies al seu germà, els reis francesos el preconitzaren bisbe de Lleida 1642-46 i posssiblement de Solsona 1646-51 i de Barcelona 1651-52 El 1652 s’establí al Rosselló, on Lluís XIV el nomenà bisbe d’Elna 1659, però la Santa Seu no el reconegué fins el 1669
Domènec Xarrié i Mirambell
Art
Restaurador.
Format a la Llotja de Barcelona L’any 1932 ingressà com a restaurador als tallers dels Museus Municipals d’Art Juntament amb Manuel Grau i Joaquim Pradell hi constituïren el primer centre oficial de restauració que hi hagué a Catalunya Es jubilà l’any 1968 Restaurà una gran quantitat de peces, entre les quals el Psiquis i Cupido de Goya coll Cambó Durant la Guerra Civil, a Olot, conreà ocasionalment la pintura Era pare del restaurador Josep Maria Xarrié i Rovira
Frederic Muset i Ferrer
Música
Músic.
Estudià amb el seu germà Josep i amb Vicenç M de Gibert Fou organista del seminari de Barcelona 1916 i de Saint-Étienne-du-Mont, de París 1923-25 De retorn a Barcelona, fou nomenat mestre de capella i organista de Santa Maria del Mar Escriví goigs i publicà Cançons populars catalanes El seu germà Antoni Muset i Ferrer Igualada ~1890 — Valls, Alt Camp 1968, escriptor, publicà Quan el cor i el cervell parlen 1931 i el recull poètic Vibracions 1963
Luis de Moscoso-Osorio Hurtado de Mendoza y de Sandoval-Rojas
Història
Política
Polític.
Setè comte d’Altamira, gran d’Espanya, sisè marquès de Poza i d’Almazán Durant la regència de Marianna d’Àustria fou partidari de Joan-Josep d’Àustria i contribuí a enderrocar el favorit Valenzuela 1676 Fou lloctinent de València 1688-90 Hi reprimí el bandolerisme i respectà els furs, fet que li feu guanyar moltes simpaties Virrei de Sardenya 1691-96, refeu les fortificacions amb motiu de la guerra contra Lluís XIV de França El 1696 anà d’ambaixador a Roma
premi Ramon Margalef d’Ecologia i Ciències Ambientals
Premi que atorga la Generalitat de Catalunya com a reconeixement a una trajectòria científica o a un descobriment que hagi contribuït al progrés del coneixement o del pensament científic, o al desenvolupament d’instruments teòrics per a la bona gestió dels recursos naturals.
Fou creat l’any 2004, per a honorar la memòria del doctor Ramon Margalef 1919-2004 Relació de guardonats 2005 Paul Dayton 2006 John Lawton 2007 Harold AMooney 200 8 Daniel Pauly 2009 Paul R Ehrlich 2010 Simon A Levin 2011 Juan Carlos Castilla 2012 Daniel Simberloff 2013 Sallie W Chisholm 2014 G David Tilman 2015 Robert Eric Ricklefs 2016 Josep Peñuelas i Reixach 2017 Susana Díaz Pacheco 2018 Steven Carpenter 2019 Carlos M Duarte 2020 Jordi Bascompte 2021 Sandra Laborel
teocràcia
Religió
Política
Forma de govern en la qual la sobirania és exercida teòricament per la divinitat.
Aquest mot fou creat per Josep Flavi per tal de distingir el règim polític hebreu de les altres formes monarquia i democràcia teoritzades per Aristòtil Inexistent històricament, s’ha manifestat en diversos sistemes de hierocràcia o de monarquia divinitzada Pròpia de l’antic Orient, fou portada per Alexandre el Gran a Grècia i d’allà passà a Roma, on August assumí el títol de divus ‘diví’ i instaurà el culte de l’emperador La hierocràcia medieval cristiana és anomenada teocratisme
galeria Maeght
Sala inaugurada l’any 1977 per Aimé Maeght —marxant d’art contemporani, editor i mecenes—, situada a l’antic palau Cervelló del carrer de Montcada de Barcelona.
Josep Farreras en fou el primer director fins el 1990, en què el substituí José Muñoz La seva tasca se centra sobretot en la difusió de l’obra d’artistes espanyols ja coneguts a l’estranger, com Miró, Tàpies, Chillida, Saura, etc, juntament amb la d’altres artistes més joves JM Broto, X Grau, S Solano, etc, i també la d’artistes estrangers de renom Calder, Giacometti, Braque, entre d’altres El 1990 obrí una llibreria especialitzada en art contemporani