Resultats de la cerca

Institució peculiar del dret marítim fonamentada en un sentit d’humanitat i de cooperació Si en pervé un resultat útil, el servei és remunerat per l’armador del vaixell assistit, pel preu convingut o que hom determini judicialment, i en corresponen dos terços a la tripulació que presta l’auxili i la resta a l’armador del vaixell L’assistència marítima és regulada internacionalment pel conveni de Brusselles de 23 de setembre de 1910 L’Estat espanyol ha incorporat aquestes normes en la legislació positiva salvament, remolcament

Ultra els trets uralians comuns, el mordovià és caracteritzat per la distinció entre declinació indefinida i definida aquesta amb article posposat, per la possibilitat que el verb integri el complement directe pronominal conjugació determinada o objectiva, per la conjugació del predicat nominal i per la gran quantitat dels manlleus russos i tàtars El mordovià està fragmentat en dos dialectes principals, l’oriental o erza i l’occidental o mokša , força diferents Després del 1917 ambdós dialectes donaren origen a les respectives normes escrites i llengües literàries

Parlada per més de tres milions d’individus a Lituània i als EUA gairebé mig milió a la regió de Chicago, es divideix en dos dialectes ben diferenciats el del sud, base de la llengua literària, i el del nord o žemaïte D’estructura arcaica i conservadora, té un sistema nominal de set casos, i conserva el dual Té alguns trets innovadors, com la desaparició gairebé total del neutre i la simplificació de les categories verbals El primer text en lituà és un catecisme luterà del 1547

En realitat, els talatosúquids foren cocodrils adaptats a la vida de la mar A diferència dels cocodrils actuals, els talatosúquids presentaven extremitats transformades en aletes natatòries i el seu cos era desproveït de plaques dèrmiques El crani era allargat, amb un musell estret, ben adaptat per a una dieta fonamentalment piscívora La cua tenia forma d’aleta caudal amb dos lòbuls verticals similars a la dels ictiosaures Únicament se n'han trobat restes en el Juràssic de Terol pertanyents a la família dels metriorínquids

Els salts de trampolí són efectuats des d’un trampolí de 70 i de 90 m de llargada, l’alçada total del qual pot ésser modificada en 1,8 m Hom puntua segons un barem amb un coeficient de 0 a 20 tenint en compte la puntuació d’estil i la llargada del millor dels dos salts a què té dret el participant Els salts acrobàtics són una modalitat d’esquí artístic i consisteixen a saltar des d’un trampolí i fer figures acrobàtiques a l’aire

Era beneficiat del Pi de Barcelona des d’abans del 1730 Anà a Madrid cap al 1736, on fundà i dirigí amb Martínez Salafranca el Diario de los Literatos de España , que, a desgrat de la protecció del rei Felip V i del ministre José de Campillo, fou molt combatut a causa de la seva posició crítica i polèmica sols sortí dos anys 1737-39 Continuà a Madrid, on escriví sobre temes de crítica literària El 1756 fou nomenat membre de l’Academia Española

Visqué a Bizanci i ensenyà llengua llatina sota el regnat de l’emperador Anastasi, al qual dedicà un Panegíric Escriví la més important de les gramàtiques llatines de l’antiguitat, la Institutio de arte grammatica , en 18 llibres anomenats Priscianus maior els 16 primers, i Priscianus minor els dos restants A l’edat mitjana gaudí d’una gran fama Com a mestre indiscutit, la seva gramàtica figurà en totes les biblioteques més importants de l’època, entre les quals la del monestir de Ripoll

Estudià amb el seu pare, violinista, i, a París, amb Halévy composició i IFLefébure-Wély orgue S'establí a Perpinyà, on fou professor del conservatori i organista de la catedral de Sant Joan 1839-1901 Deixà música religiosa, com una Missa de rèquiem a gran orquestra, dos Stabat Mater , etc, òperes com Gerardo i Velleda —que després d’un èxit sorollós al Teatre Municipal de Perpinyà fou estrenada a París—, òperes còmiques i música d’inspiració local, com l’himne Retour à Banyuls i Salut au Roussillon

Estudià violí i composició El 1967 participà en la composició Ensemble de Stockhausen Ha publicat els llibres Música española de vanguardia 1970, La música en la España contemporánea 1970, Luis de Pablo Les seves obres principals són Anna Blume 1967, Aura 1968, Necronómicon 1971, L’invitation au voyage 1971, Angelus Novus mahleriana 1971, Vitrail 1969, Nuba 1973, la simfonia Aralar 1977 i un concert coral per a violí i dos cors 1980 És director, des del 1985, del Festival Internacional de Música Contemporània d’Alacant

Establert a Roma 1597, al servei del papa Pau V, per a qui féu la Santa Cecília morta 1599 de l’església de Santa Cecilia in Trastevere, obra més emotiva que perfecta en l’execució, i els dos relleus de la Capella Paolina de Santa Maria Maggiore Són també obres seves La Justícia i La Pau ~1614, de Santa Maria della Pace, el Bust de Sant Carles Borromeo , per a San Lorenzo in Damaso, i la Lluita de Jacob i l’àngel Galleria Doria, Roma