Resultats de la cerca

Estudià cant a Nova York amb FSt Leger i D Ferro, i el 1970 debutà amb la New York City Opera com a Pelléas, paper que originalment fou concebut per a baríton L’any 1974 cantà a Washington Il ritorno d’Ulisse in patria C Monteverdi, i un any més tard es presentà com a Guglielmo Così fan tutte al Metropolitan de Nova York A partir d’aleshores inicià una brillant carrera que l’ha dut a actuar, amb gran èxit de públic i crítica, a la Scala de Milà, el Covent Garden de Londres, les òperes de Chicago i San Francisco o el Festival de Glyndebourne El seu ampli repertori…

El 1958 es matriculà com a estudiant de cant a l’Escola Coral de Ràdio França Posteriorment estudià piano i direcció coral Tingué com a mestre, entre d’altres, J Jouineau, de qui fou assistent entre el 1968 i el 1973 Parallelament inicià una intensa tasca docent al Conservatori d’Argenteuil i fins el 1974 dirigí la Coral Vittoria, que havia fundat un any abans El 1978 creà el Conjunt Vocal Michel Piquemal, amb el qual s’especialitzà en el repertori de música antiga, amb incursions en les composicions del segle XX Més tard exercí de professor de l’Escola de Ràdio França i del…

Fou alumne de F Moretti i debutà l’any 1837 a la seva ciutat natal El principi de la seva carrera estigué dominat per la interpretació de les òperes de G Donizetti, del qual estrenà Marino Faliero , però també interpretà obres d’altres compositors, com Cordella Gli avventurieri Consolidat com un dels grans tenors italians del seu temps i estrella principal del Teatro San Carlo de Nàpols, on actuà cada temporada fins el 1848, fou en aquells anys que començà la seva carrera internacional, la qual li possibilità entrar en contacte amb G Verdi Aquest compositor li confià papers en…

Estudià a la seva ciutat natal i el 1908 debutà a Aquisgrà com a Walter Els mestres cantaires de Nuremberg Posteriorment es presentà a Stuttgart, Essen i Berlín El 1943 debutà a Bayreuth, on tornà en edicions posteriors del Festival El 1953 debutà al Covent Garden amb Tristany i Isolda i el mateix any es presentà a l’Òpera de San Francisco com a Egist Electra Des del 1948 i fins l’any de la seva mort fou un habitual de les temporades de l’Òpera de Viena i també actuà amb èxit al Teatro Colón de Buenos Aires, on el 1949 es presentà amb La dona sense ombra El 1954…

Estudià cant amb I Jessner i debutà amb el paper de Mimì La bohème a Toronto amb la companyia de l’Òpera del Canadà 1958 Un any després guanyà el premi del Metropolitan de Nova York, fet que li permeté debutar en aquest teatre, on aparegué en temporades successives Ha estat convidada a cantar a Atenes, Munic, Hamburg, París, Salzburg i Moscou El 1979 protagonitzà l’estrena a París de la versió acabada per F Cerha de Lulu , d’A Berg, sota la direcció de P Boulez L’any 1983 protagonitzà la versió cinematogràfica de La Traviata dirigida per F Zeffirelli També ha…

Fou un dels cors de Clavé més actius a les comarques gironines El mateix any 1862 ja participà en el concurs coral de Barcelona celebrat durant el festival coral, motiu principal que motivà la fusió dels tres cors esmentats Victorià Monereo en fou el primer director, tasca que compartí amb Gabriel Cotó fins a l’abril del 1864 Aquest mateix any, la formació guanyà el primer premi en el següent concurs coral a Barcelona interpretant Arre moreu , escrita per Pep Ventura expressament per al cor Erato Ventura compongué altres peces per a l’entitat coral, amb la qual…

Formada al CN Kallípolis, guanyà nombroses medalles en els àmbits català i estatal en totes les categories d’edat Fou campiona d’Espanya absoluta amb el Kallípolis entre el 2006 i el 2012, consecutivament Amb la selecció espanyola començà a destacar en l’Europeu júnior de Calella 2007, on assolí les medalles de plata en equip i combo, i un bronze en duet El mateix any entrà en la selecció absoluta que s’entrenava al CAR de Sant Cugat, amb la qual aconseguí quatre medalles d’or al World Trophy una el 2008 i tres el 2011 una d’or i dues de plata 2009, dues de bronze 2011 i tres de…

Fundat l’any 1928 amb el nom de Centre Excursionista de Berga, el 1939 adoptà la denominació actual Els seus orígens es remunten a la pràctica de l’excursionisme i de l’esquí que els membres del Centre Excursionista de Catalunya practicaven al Berguedà al principi del segle XX Fins la dècada de 1960 practicà l’esquí als Rasos de Peguera, un dels primers indrets de Catalunya on es practicà aquest esport L’any 1954 participà en la primera edició de la Jornada d’Esquí d’aquesta estació, on es realitzaren proves de fons i d’eslàlom gegant El 1963, aprofitant els…

Fundat el 1971, nasqué gràcies a la construcció d’una piscina al municipi l’any anterior El primer president fou Andreu Arriola, sota la presidència de Salvador Felip s’installà el primer globus per cobrir la piscina 1976, i amb Joan Janés es renovaren les installacions i es construí la coberta mòbil 2003 Tingué seccions d’atletisme i de BTT Practica preferentment waterpolo i l’equip femení, que es mantingué a la màxima divisió estatal diverses temporades, es proclamà campió d’Espanya l’any 1988 L’equip masculí absolut fou campió d’Espanya de segona divisió la temporada 2004-05, i en la…

Fundat l’any 1934, la seva activitat principal és la natació i el waterpolo Els primers anys també practicà esports com bàsquet, atletisme, excursionisme, escacs i tennis de taula El seu primer nedador destacat fou Josep Prats, que guanyà la Travessa del Port de Barcelona 1940 i el Campionat de Catalunya dels 1500 m lliure 1944 El 1948 absorbí el Club Atletismo y Baloncesto Igualada CABI Poc després creà les seccions de pesca i de tir amb arc El 1969 adquirí els terrenys de can Macià i el 1978 inaugurà la piscina de la Torre de Recasens El 2009 es traslladà al nou centre esportiu…