Resultats de la cerca
Es mostren 10449 resultats
leptorrí | leptorrina
Antropologia física
Dit de l’individu que té l’índex nasal de fins a 69,9, per la qual cosa el seu nas és estret.
Entre els leptorrins típics hi ha els kurds, els armenis i els esquimals
kiptxak
Història
Dit de la confederació de tribus nòmades originària probablement de Sibèria occidental (segle IX?), a la qual pertanyen els pobles cumà i mameluc.
Els kiptxaks ocuparen, al llarg del segle XI, l’estepa nord de la mar Negra i dominaren el territori conegut per kanat de l’Horda d’Or, fins a les invasions mongòliques 1221-23 i 1241-42
isòtera
Meteorologia
Dit de la línia que uneix els punts de la superfície de la Terra que tenen la mateixa temperatura mitjana a l’estiu.
isotàctic | isotàctica
Química
Dit de la cadena polimèrica en la qual els substituents dels carbonis asimètrics tenen tots la mateixa configuració relativa respecte a la cadena.
isoquanta
Economia
Dit de cadascuna de les corbes que representen gràficament les combinacions de factors que permeten l’obtenció d’una mateixa quantitat de producte.
Les corbes isoquantes tenen forma còncava respecte a l’origen de coordenades El punt de tangència amb una línia d’isocost coincideix amb la combinació òptima de factors per a l’empresari
homonexual
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, segons Hjelmslev, dit de la relació que s’estableix dins els límits de la frase entre els diferents elements d’aquesta.
homalogràfic | homalogràfica
Matemàtiques
Dit d’una projecció plana d’una superfície corba que conserva les relacions mútues de les seves parts, especialment en grandària i forma.
hipersònic | hipersònica
Transports
Dit del règim de vol d’una aeronau o del moviment d’un fluid quan el nombre de Mach és superior a 5.
heterodí | heterodina
Electrònica i informàtica
Dit del procediment consistent a superposar dues oscil·lacions a fi d’obtenir-ne una altra de freqüència igual a la diferència entre elles.
Aquest procediment és emprat en aparells electrònics freqüencímetres, oscilladors, etc i en radiotècnia
halogen | halògena
Electrònica i informàtica
Dit de les làmpades l’atmosfera gasosa de les quals conté una certa proporció d’un halogen o d’un compost orgànic halogenat.
En les làmpades halògenes el filament, de tungstè, en presència de l’halogen dona lloc a una reacció cicle de l’halogen que n’impedeix l’enfosquiment i manté la intensitat de la llum gairebé constant al llarg de tota la seva vida útil Ateses les elevades temperatures assolides amb aquest sistema, el vidre de la làmpada o bombeta se substitueix per un compost de quars Les primeres làmpades halògenes foren fabricades per General Electric l’any 1959 Malgrat els seus avantatges sobre els sistemes convencionals lluminositat constant, obtenció d’una gran quantitat de llum de qualitat en…