Resultats de la cerca

Graduada en medicina 1970 i bioquímica 1973, fou una de les sis dones seleccionades per la NASA el 1978 per a un pla d’entrenament d’astronautes Ha volat en les missions del transbordador el 1985, 1989, 1991 i 1993 A la cinquena missió, el 1996, baté la marca nord-americana —de tots dos sexes— i mundial —femenina— d’estada a l’espai, amb 188 dies A l’estació Mir , on s’estigué aquest temps, romangué en un mòdul separat de la tripulació masculina

Doctor en ciències i llicenciat en farmàcia, ocupà una càtedra a la Universitat de València Militava al partit progressista de Peris i Valero, i començà a treballar al periòdic Los Dos Reinos , d’aquesta ideologia El 1872 fou elegit diputat a corts El 1875 entrà a dirigir el diari El Mercantil Valenciano , al qual donà una orientació política de caràcter republicà independent relativament enfrontada amb el blasquisme d' El Pueblo , i aconseguí de fer-ne la publicació de més tiratge i de més difusió al País Valencià

Es formà a Bolonya Publicà dos tractats gramaticals que contenen fragments en català Initium sapientiae timor Domini Taula sumària de tota l’art de conjugació dels verbs, i ús dels gerundis i participis Barcelona, 1586 i Initium sapientiae timor Domini Praeparatio puerilis ante syntaxim audiendam Tarragona, 1587 També és autor d’ Alphabetum proprietatis nominum latini sermonis València, 1596, repertori del vocabulari llatí utilitzat per Pere Joan Nunyes Publicà un poema en llatí a la Relación de las exequias per a Felip II Saragossa, 1599

El seu pes molecular oscilla entre 500000 i 600000 És una proteïna complexa que conté dos components principals la meromiosina lleugera LMM, de pes molecular 130000, formada per una espiral α, completament enrotllada i d’una gran regularitat estructural, i la meromiosina pesant HMM, de pes molecular 320000, que consta d’un cap globular allargat i una cua més o menys helicoidal La HMM és el component en el qual hom troba els punts de combinació amb l’actina i, a més, posseeix una notable activitat ATP

Possiblement fill de Pere I de Montcada, baró d’Aitona, atès que el rei el tractava de cosí el 1294 Fou elegit bisbe el 1295, però no prestà l’obediència canònica a l’arquebisbe de Tarragona fins el 1299 Sovint s’absentà de la diòcesi, en particular dos anys 1298-99, quan Bonifaci VIII el trameté d’ambaixador a Sicília Ordenà les distribucions econòmiques del clergat i assignà la pensió dels qui estudiaven fora Reestructurà els ardiaconats de la diòcesi i creà el nou ardiaconat de Cerdanya

Feu estudis de filosofia i lletres i fou directiu de la Caixa d’Estalvis de Barcelona Presidí La Jove Catalunya 1871 i participà assíduament als certàmens literaris de les principals poblacions catalanes Als Jocs Florals de Barcelona guanyà un premi extraordinari 1867, amb la poesia A la immortal Girona , i dos accèssits 1870 i 1883 Collaborà amb composicions poètiques, especialment de caràcter religiós, a La Renaixença , el Calendari Català i Lo Gai Saber , entre altres publicacions Escriví el text de la sarsuela La fiesta de aldea

Un grup de nobles bohemis calvinistes, dirigits pels comtes de Thurn i Slik, assaltà el palau on deliberaven quatre consellers reials Dos d’ells i un secretari foren tirats per una finestra als valls Immediatament un govern provisional substituí el consell del rei, i les forces protestants ocuparen tot el país, proclamaren un nou ordre polític, armaren les milícies burgeses i feren cara a l’emperador en defensa dels privilegis bohemis Aquest incident fou una de les causes de la guerra dels Trenta Anys

Tenia un jardí d’infants fröbelià i un pla inspirat en l’obra de Decroly al primari El 1911 Palau traslladà l’escola, en règim d’internat, a ple camp, als afores de Terrassa L’obra fou continuada a Barcelona per un grup de pares amb el nom de Nou Collegi Mont d’Or , sota la direcció pedagògica de Manuel Ainaud, el qual li donà una orientació més informativa Tots dos centres perduraren fins el 1915 L’experiència influí en els posteriors corrents escolars renovadors

Els dos reis es repartien els territoris dominats encara pels musulmans al sud de la península Ibèrica les zones de València, Xàtiva i Dénia amb llurs pertinences eren reservades a la reconquesta catalanoaragonesa Alfons I renunciava, per part seva, als territoris dellà del port de Biar Alcoià i, per tant, al regne de Múrcia, en canvi de deseixir-se del vassallatge que hauria degut al rei castellà per València quan aquesta fos reconquerida Amb aquest tractat restava closa, en principi, l’expansió catalana a la Península

Es caracteritzen per la presència d’un collar citoplasmàtic que envolta la base de llur flagel únic Quan neden, ho fan en general amb el flagel cap enrere, actuant com una cua de peix Les espècies més primitives Stylochromonas tenen dos plasts brunencs, però la majoria de les altres els han perduts i són fagotròfiques capturen sobretot bacteris Per llur organització i forma de vida recorden els coanòcits dels espongiaris Normalment són considerats protozous, i hom els estudia en zoologia amb el nom de coanoflagellats