Resultats de la cerca

Advocat, es traslladà a Madrid, on es dedicà al periodisme fundà la revista literària El Pensamiento de Madrid i el periòdic satíric El Fuelle El 1872 s’incorporà a l’exèrcit carlí i ocupà diversos càrrecs, com el de governador, nominal, de Castelló de la Plana Acabada la guerra, tornà a València i formà part de la redacció de La Unión Católica i dirigí La Señera , El Almogávar i El Zuavo Fundà, amb el seu germà Joaquim Josep , el periòdic satíric de tendència carlina El Palleter 1882, que aconseguí una gran popularitat, i el 1886 publicà una novella de contingut històric amb…

Es distingí en la lluita per la independència contra Àustria El 1678 es posà al capdavant d’un exèrcit, constituït per refugiats residents a Transsilvània, que aconseguí d’ocupar el nord d’Hongria Ajudat per Turquia, en guerra amb l’emperador Leopold I, vencé els austríacs 1681 Es casà amb Ilona Zrínyi, vídua de Francesc I Rákóczy Després de la desfeta turca a Viena 1683, es deteriorà la seva posició i el 1685 fou empresonat pels turcs, que sospitaven tractes secrets entre ell i Leopold I Alliberat el 1688, el soldà li forní un exèrcit de 9 000 homes, que no obtingué, però,…

Debutà 1913 com a amateur passà a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic d’Adrià Gual i a 18 anys anà amb la companyia de María Guerrero a Madrid Féu una tournée per Hispanoamèrica i en tornar a Madrid fou primera actriu del Teatro Fontalba, on estrenà La virtud sospechosa , de Benavente, però el Sindicato de Actores de Madrid declarà improcedent el seu nomenament de primera actriu i la destituí Tornà a Barcelona, on formà companyia pròpia 1926 més tard fou primera actriu del Teatre Novetats, on assolí un gran èxit amb La dama alegre , de JPuig i Ferreter Després de la guerra civil de…

És considerat un dels principals representants de l’avantguardisme a Portugal El 1912 participà en la primera exposició del grup d’humoristes portuguesos En l’etapa inicial dugué a terme una intensa activitat literària en contacte amb el grup Orpheus, a través del qual féu amistat amb FPessoa i Sá Carneiro Publicà el Manifesto Anti-Dantas 1915 i collaborà a Portugal Futurista 1917 Mantingué contactes amb Sonia Delaunay i els Ballets Russes, i a partir d’aquestes experiències formà una companyia de ball i treballà a París com a ballarí 1919 Residí a Madrid 1927-32, on collaborà en la premsa i…

Succeí el seu germà Agis II amb l’ajuda de Lisandre Féu una expedició guerrera a l’Àsia Menor 396-395 contra els perses, en la qual morí el sàtrapa Tisafernes En esclatar la guerra de Corint 395-387, entre una coalició d’Atenes, Corint, Tebes i Argos d’una banda, i Esparta de l’altra, hagué de tornar al seu país Després d’una sèrie de victòries dels espartants, intervingué com a àrbitre en la lluita el rei persa Artaxerxes II, i fou signada la pau del Rei o d’Antalcides el 386, que assegurà alguns anys d’hegemonia d’Esparta Posteriorment no pogué dominar Tebes, la qual es revoltà…

Pujà al poder després de la caiguda del seu germà Murat V, gràcies als Joves Turcs , els quals, junt amb el visir Mithat, aconseguiren que promulgués una constitució de caràcter liberal 1876 Reprimí d’una manera salvatge la insurrecció dels països balcànics i provocà la intervenció de Rússia, que poc temps després declarà la guerra a Turquia 1877, la derrotà i l’obligà a acceptar el tractat de Santo Stefano del 1878 a més, el congrés de Berlín del mateix any decidí la desmembració de l’imperi turc La seva política repressiva, però, continuà i es produïren altres revoltes,…

Visqué els seus primers anys a Rússia i a Polònia, estudià lleis, participà com a aviador en la Segona Guerra Mundial i el 1945 ingressà en la diplomàcia Treballà en el ministeri d’afers estrangers 1946-56 i fou cònsol francès a Los Angeles 1956-60 De les seves novelles cal destacar Éducation européenne 1945, Tulipe 1946, Les couleurs du jour 1952, Les racines du ciel 1956, premi Goncourt, molt coneguda, Lady L 1963, Chien blanc 1970, Charge d’âme 1978 i Les cerfs volants 1980 Poc després del seu suïcidi es descobrí que era també l’autor de les novelles signades amb el pseudònim…

Fou un dels fundadors del GATCPAC i bibliotecari de la primera junta directiva La seva obra més representativa és la casa de veïns de la Diagonal, cantonada amb el carrer d’EGranados, a Barcelona, construïda entre el 1934 i el 1937 en collaboració amb Germà Rodríguez-Arias Unes altres obres seves, també a Barcelona, són la Delegació del Patronat Nacional de Turisme, a la Gran Via de les Corts Catalanes, entre els carrers de Claris i de Llúria 1930, la casa del carrer d’Iradier, entre el passeig de la Bonanova i el carrer de l’Esperança 1935, i el projecte d’una casa unifamiliar a Gavà 1932…

Fill de Dalmau de Castellnou Li fou confiada la guarda del castell de Montgrí novament construït El 1302 signà com a garant, amb el seu cosí el vescomte Jaspert V, l’acta d’homenatge de Jaume de Mallorca a Jaume II de Catalunya-Aragó Del 1303 al 1306 cedí els drets que tenia sobre Salses i Barrès Era senyor de Santa Maria de Mollet i del castell de Montferrer El 1312 acompanyà, amb cent homes de cavall i dos-cents homes de peu, l’infant Ferran de Mallorca en guerra contra Robert d’Anjou i fou encarregat de la capitania de les tropes de Calàbria A la mort del seu cosí Jaspert 1321…

Sembla que des del 1806 formà part de la partida dels germans Mójica, la qual comandà el 1808, havent-ne mort els caps Durant la guerra del Francès alternà el bandolerisme amb la guerrilla a la Manxa, Sierra Morena i el País Valencià Sobresegudes les seves culpes 1813, estigué a Crevillent fins el 1815, en què tornà a organitzar-se Durant el Trienni Constitucional 1820-23 lluità pels reialistes Després passà als apostòlics, fins que fou pres i executat La seva vida ha estat objecte de manipulacions literàries en drames, com Jaime el Barbudo 1853, de Sixto Cámara, i novelles, com…