Resultats de la cerca
Es mostren 68651 resultats
dadaisme
Música
Moviment situat dins les avantguardes artístiques i literàries del començament del segle XX que es caracteritzà per la seva tendència a fugir de qualsevol ordre establert, tant artístic com social.
L’any 1915, Tristan Tzara fundà a Zuric el moviment dadaista, influït per algunes propostes del cubisme i del futurisme El seu antiacademicisme es palesà en la provocació constant i en la supressió de sistemes racionals L’any 1922 el moviment s’escindí i serví de precedent al surrealisme En l’àmbit musical, alguns d’aquests principis influïren Erik Satie i el Grup dels Sis
empfindsamkeit
Música
Nom d’un corrent estètic (traduïble per ’sensibilitat') sorgit al nord d’Alemanya durant els inicis del Classicisme, i que és considerat com un precursor de l'Sturm und Drang.
El seu objectiu era la manifestació directa i subjectiva de les emocions, expressades musicalment mitjançant textures homofòniques senzilles, melodies de periodicitat simple, abundància de cromatismes i ornaments especialment appoggiature i un ús generós de les possibilitats dinàmiques També anomenat empfindsamer stil 'estil sentimental', tingué en la figura de CPE Bach un dels seus màxims exponents
Pascal
Electrònica i informàtica
Llenguatge de programació creat el 1968 per Niklaus Wirth (de la Universitat Politècnica Federal de Zuric) com a eina de clarificació i aprenentatge de la programació per a estudiants universitaris.
Definit formalment el 1971, ha adquirit d’aleshores ençà un gran èxit en ambients informàtics universitaris i extra-universitaris per la seva simplicitat i claredat estructurals És anomenat Pascal en honor del matemàtic i filòsof francès Blaise Pascal
Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià
Literatura catalana
Diccionari conegut habitualment com a Diccionari quintilingüe, publicat en dos volums, datats el 1839, per una Societat de catalans formada per Salvador Estrada, Antoni Matamala, Joan Cortada i Lluís Bordas.
Fou publicat en plecs, el primer dels quals fou anunciat al Diario de Barcelona l’abril del 1839 Cada entrada porta una indicació gramatical, la definició en llengua catalana i la correspondència en les altres quatre llengües Utilitzà el Diccionario de la lengua castellana de la Real Academia Española per a les definicions i el de Magí Ferrer, del 1836, per a l’ortografia Al pròleg, s’hi assenyala que s’hi incorpora la llengua francesa per les relacions industrials catalanofranceses i la italiana per la passió existent per l’òpera Per altra banda, se’n justifica la publicació per omplir el…
llançament de pes
Atletisme
Prova atlètica que consisteix a projectar una bola de ferro amb la mà, fent servir el coll com a suport, amb l’objectiu d’assolir la distància més gran possible.
La bola impulsada té un pes determinat per les proves masculines i femenines
rectificació
Tecnologia
Operació d’acabament a la qual són sotmeses les peces mecanitzades, especialment les que han estat trempades i tenen una tolerància acceptada molt baixa, per tal de corregir definitivament les irregularitats de caràcter geomètric de llurs superfícies, tant si són planes com si són cilíndriques o còniques, tant si són interiors com exteriors, acanalades, roscades, etc, per l’acció d’una mola damunt d’elles.
Aquesta operació és efectuada en les màquines anomenades rectificadores Amb la rectificació, hom pot obtenir acabaments de peces amb una tolerància compresa entre un centèsim i un millèsim de millímetre
ministeri fiscal
Dret processal
Dins l’ordenament jurídic vigent a l’Estat espanyol, institució integrada amb autonomia funcional en el poder judicial, estructurada en diferents òrgans propis, que té com a missió promoure l’acció de la justícia en defensa de la legalitat, dels drets dels ciutadans i de l’interès públic, així com vetllar per la independència dels tribunals i procurar davant d’ells la satisfacció de l’interès social.
La seva organització interna es fonamenta en els principis d’unitat i dependència jeràrquica en l’actuació es regeix pels principis de legalitat i imparcialitat És integrat pel fiscal general de l’estat, els funcionaris pertanyents a la carrera fiscal fiscals generals, fiscals pròpiament dits i advocats fiscals i fiscals de pau L’ingrés en la carrera fiscal s’efectua mitjançant una oposició similar a la que dóna accés a la carrera judicial Els fiscals de pau són veïns de les localitats on hi ha jutjat de pau, seleccionats pel fiscal de l’audiència provincial corresponent Els membres del…
concòrdia de Vilafranca del Penedès
Història
Acord concertat el 21 de juny de 1461 a Vilafranca del Penedès entre Joan II de CatalunyaAragó, representat per la seva muller Joana Enríquez, i la diputació del general de Catalunya, que confirmava el triomf del príncep Carles de Viana, que era reconegut com a primogènit i com a lloctinent reial de Catalunya, càrrecs que, en cas de mort, passarien al seu germanastre Ferran.
El rei conservava en teoria la plenitud de la potestat reial, però sense intervenció efectiva, i no podia entrar al Principat sense consentiment de les autoritats locals Podia, tanmateix convocar corts i nomenar funcionaris públics, l’actuació dels quals podia ésser fiscalitzada La concòrdia establia de fet un règim constitucional, però la mort de Carles de Viana precipità els esdeveniments vers una guerra contra el rei Joan II
Anastasi
Cristianisme
Personatge que, segons la tradició llegendària, hauria nascut a Lleida, fou soldat de la guàrdia pretoriana de Dioclecià i martiritzat a Badalona juntament amb 73 companys l’any 305; és commemorat com a sant per l’Església catòlica i venerat com a patró de Lleida i de Badalona des del 1627 i del 1672, respectivament. La seva festa se celebra l’11 de maig.
Pinós
Armes dels Pinós
Llinatge de l’estament noble català, originari de la Cerdanya i del Berguedà, on, a banda i banda del Cadí, es trobava la major part dels seus dominis inicials: Quer Foradat, Gósol, l’Espà, Saldes i després Bagà, bé que alguns altres, com Pinós i Vallmanya, eren situats al Solsonès.
Però hom dubta encara de la situació del topònim que donà nom al llinatge i a la baronia Els primers membres del llinatge dels quals hom té notícia són els germans Bernat mort d 1063 i Miró Riculf mort d 1069, fills d’Adelaida, que entre el 1050 i el 1068 prestaren plegats jurament de fidelitat al comte Ramon I de Cerdanya pel castell de Pinós Els Pinós Reberen en comanda dels comtes de Barcelona els castells de Balsareny i Gaià i l’honor d’Oristà 1063, que després Miró Riculf, mort segurament ja el seu germà, canvià per rendes a Manresa 1064 Els mateixos comtes li encomanaren, poc després,…