Resultats de la cerca
Es mostren 10449 resultats
pop
Sociologia
Dit de determinades manifestacions culturals que hom associa a l’accessibilitat, a la moda, a la joventut, i a un cert caràcter intranscendent.
Mot anglosaxó emprat des del decenni dels cinquanta, aparegué estretament associat a la societat de consum, a la publicitat i a la massificació de gusts i costums de la societat nord-americana i europea de la segona meitat del s XX
polpa
Anatomia animal
Part carnosa o molsuda d’un òrgan o d’una part del cos, com per exemple la polpa dentària, la del dit, etc.
plantígrad
Mastologia
Dit dels mamífers terrestres que en caminar posen a terra tota la planta del peu, com els úrsids, els prociònids i els mustèlids.
afrontat | afrontada

Lleons afrontats
Heràldica
Dit de dos animals o de dos caps que es miren entre ells, o de dos objectes oposats, l’un davant l’altre.
epijectiu | epijectiva
Matemàtiques
Dit de l’aplicació o correspondència entre dos conjunts quan tot element del segon conjunt és imatge d’almenys un element del primer.
Una aplicació epijectiva és anomenada, també, aplicació exhaustiva o suprajectiva
embanderolat | embanderolada
Heràldica
Dit de l’edifici i del navili amb una banderola encimada, i també de la figura humana o animal que porta una banderola.
gnotobiòtic | gnotobiòtica
Biologia
Dit de l’animal criat en condicions de laboratori sense cap microorganisme, o que només conté els microorganismes que hom li introdueix experimentalment.
etic
Antropologia
Dit de la descripció d’una cultura, en la qual l’antropòleg utilitza categories de la seva disciplina o de les pròpies categories.
És l’estudi de la conducta des de l’exterior d’un sistema i, per a l’antropòleg sol ésser una forma d’aproximació a la cultura objecte del seu estudi S'oposa a emic
xebronat | xebronada

xebronat
Heràldica
Dit de l’escut el camper del qual és cobert de xebrons, alternativament d’un metall i d’un color, en nombre parell.
Les càrregues també poden ésser xebronades
txetxenolesguià
Lingüística i sociolingüística
Dit del grup nord-oriental de les llengües caucàsiques, el qual es divideix en dos subgrups: el txetxè i el lesguià o daguestànic
.
És el grup de llengües caucàsiques que comprèn un major nombre de llengües singulars, les quals presenten graus molt diversos de parentiu Fonèticament, aquest grup lingüístic es distingeix per un vocalisme fins a una vintena de fonemes i un consonantisme fins a més de cinquanta consonants molt rics Són llengües aglutinants i flexives especialment amb una flexió interna Les classes gramaticals poden arribar fins a vuit, i el sistema de casos és el més ric de les llengües caucàsiques Atès que l’àrab fou la llengua oficial, durant molt de temps, al Daguestan i a la zona oriental del Caucas, les…