Resultats de la cerca
Es mostren 9726 resultats
Capella
Municipi
Municipi i vila del sector actualment aragonès de l’antic comtat de Ribagorça, a la vall de l’Isàvena, entre Graus i Llaguarres
(Baixa Ribagorça), municipi català incorporat el 1965 a Capella.
L’agricultura i la ramaderia, especialment porcina, són les activitats econòmiques més importants L’església parroquial Sant Martí és romànica fi del s XII Conté un interessant retaule major del 1527, obra del pintor portugués Pere Nunyes, amb dotze taules Les quatre taules superiors estan dedicades a la vida del patró de l’església, i la resta als goigs de la Verge les portes baixes del retaule representen sant Pere i sant Pau respectivament Damunt l’Isàvena, al peu de la vila, hi ha el pont romànic d’esquena d’ase amb vuit arcs, encara que només set són visibles…
Benifato
Municipi
Municipi de la Marina Baixa, a la vall de Guadalest, en un terreny accidentat al sud i a l’oest pels contraforts orientals de la serra d’Aitana (1 522 m alt.).
El 67% el terme és ocupat per la vegetació natural degradada boscs i pins i extenses àrees de matolls els conreus són localitzats als vessants baixos, on formen feixes L’agricultura, bàsicament de secà 342 ha, produeix cereals, ametllers i oliveres, que s’han expandit a expenses de la vinya, actualment desapareguda el regadiu 39 ha d’hortalisses aprofita aigües temporals dels barrancs de Foral i d’Alfafara La propietat de la terra és bastant repartida, i predomina el règim d’explotació directa Els ramats ovins aprofiten els pasturatges naturals Antigament hi hagué un actiu comerç de neu La…
Andolfa
Església
Antiga quadra del municipi de Benavarri (Baixa Ribagorça), al vessant septentrional de la serra de Sant Quiles, que comprenia dues cases i una església de la Mare de Déu de les Neus.
la Llavanera
Curs fluvial (altres)
Afluent, per l’esquerra, del Segre; neix al vessant N de la serra de Gorrablanc, dins el terme d’Oceja (Alta Cerdanya), i desemboca al seu col·lector prop d’Age (Baixa Cerdanya).
helicó
Música
Tuba baixa o contrabaixa amb una tubuladura en forma d’espiral escaient per a poder-la recolzar sobre l’espatlla; hom l’utilitza a les bandes de música per a les desfilades.
braçatge
Història del dret
A la baixa edat mitjana, prestació d’una part de collita que el pagès adscrit a la gleva tributava per raó de la possessió de la terra que li havia estat establerta.
A la Catalunya Vella consistia en l’onzena part de la collita a la Catalunya Nova, era generalment la vintena part
aurícula
Botànica
Planta herbàcia baixa, de la família de les primulàcies, de fulles carnoses, ovatoespatulades, farinoses i flors en ombrel·les terminals, de color groc pàl·lid, molt oloroses, originària dels Alps i conreada en jardineria.
Venus de Willendorf
La Venus de Villendorf
Jaciment arqueològic
Nom donat a una figureta femenina de pedra calcària trobada el 1909 en un dels jaciments paleolítics del poble de Willendorf, a la Baixa Àustria, associada amb indústries lítiques aurinyacianes o gravetianes.
És una de les Venus paleolítiques més famoses, i com les altres figures de dona del mateix tipus té els pits i les natges molt exagerades, probablement per motius simbòlics És conservada al Naturhistorisches Museum de Viena
El cicle triàsic al marge oriental d’Ibèria
Disposició de les grans unitats litològiques del Triàsic a la vora oriental d’Ibèria i les illes Balears La intercalació de nivells carbonàtics marins i els seus atasconaments cap a la Meseta, intercalats entre terrenys rojos continentals, reflecteixen les diferents transgressions que se succeïren i la disminució del caràcter marí del conjunt del Triàsic de les illes Balears cap a la Meseta Servei de Fotografia/CBM, original de l’autor, a partir de materials diversos Al marge oriental d’Ibèria els terrenys d’aquest cicle afloren en força bones condicions i han estat especialment ben estudiats…
Roquetes
Roquetes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre.
Situació i presentació El terme municipal de Roquetes, de 136,93 km 2 d’extensió, s’estén pel sector sud-occidental de la comarca, en contacte amb la del Montsià, a la dreta de l’Ebre però sense arribar a la vora del riu Formava part, fins a mitjan segle XIX, de l’extens terme de Tortosa, que l’envolta pel NW, el N llevat un petit sector amb Alfara, el NE i l’E L’ampli territori s’allarga de ponent a llevant en una franja, perpendicular a l’Ebre, que baixa des de les grans alçades de la serralada dels Ports de Tortosa o de Beseit, passa per les planes solcades per barrancs i arriba a la vall…