Resultats de la cerca
Es mostren 30159 resultats
visir
Història
En alguns països islàmics, ministre.
Bé que el càrrec ja existia durant el califat abbàssida, fou desenvolupat plenament durant l’imperi Otomà A partir d’Orhān s XIV fou instituït, a més a més, el de gran visir , o primer ministre, el qual, assistit per un consell de visirs, era el cap suprem de l’administració turca
urticàcies
Botànica
Família d’urticals constituïda per herbes o arbusts de fulles simples, oposades o alternes, típicament amb estípules, de flors tetràmeres o pentàmeres, hipògines i generalment unisexuals, i de fruits en aqueni.
Consta aproximadament d’unes 750 espècies, la majoria naturals de zones càlides Urticàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Boehmeria nivea rami Parietaria sp parietària Parietaria diffusa morella roquera , blet de paret, granadella Urtica sp ortiga Urtica dioica ortiga gran Urtica pilulifera ortiga balera, ortiga de pilotes Urtica urens ortiga petita, ortigola
tuchinat
Història
Moviment de revolta social que tingué lloc a partir del 1360 a l’Alvèrnia i el Llenguadoc.
Dirigits en algunes ocasions per nobles arruïnats, els tuchins , camperols i artesans pobres, atacaren castells, nobles i clergues La insurrecció fou reprimida amb gran rigor pel duc de Berry 1382-84 A la mateixa època una revolta semblant el tuchinaggio tingué lloc al Piemont fou dominada per Amadeu VII de Savoia 1387
smṛti
Hinduisme
Dintre el cànon de les escriptures de l’hinduisme (cànon hindú), la tradició (‘el que és recordat’), per oposició a la revelació, ‘el que és oït’ (śruti).
La seva autoritat depèn de la no-contradicció amb la revelació, bé que no gaudeix d’autoritat divina Comprèn obres exegètiques i rituals del Veda Sūtra, tractats jurídics, la gran èpica Mahābhārata, Rāmāyāna, els Purāna i els Tāntra Dintre el Mahābhārata, el poema del Bhagavad-Gītā constitueix per si sol una smṛti
seminífer | seminífera
Anatomia animal
Dit de cadascun dels túbuls encarregats de transportar els espermatozoides madurs segregats pel lòbul corresponent del testicle dels cordats.
En els mamífers, els túbuls seminífers desemboquen en un túbul sinuós de gran llargada, l’epidídim, que descansa sobre la superfície de cada testicle i que s’ajunta amb l’epidídim del testicle de l’altre cantó formant el conducte deferent En els altres cordats, els túbuls seminífers desemboquen directament al conducte deferent
punyera
Física
Antiga mesura catalana per a àrids, emprada especialment a la regió pirinenca.
A Andorra, la Seu d’Urgell i la vall Ferrera, val 1/24 de la quartera local, o sia 3,0566 l A Perpinyà val 1/8 del quartó rossellonès, o sia 1,148 l La punyera gran de la vall Ferrera té un valor doble que el de la punyera, o sia 6,1133 l
traqueofusariosi
Fitopatologia
Malaltia vascular de les plantes produïda per fongs tubercularials del gènere Fusarium, com ara les formes especialitzades F.oxysporum i F.lateritium
.
Aquests fongs es conserven al sòl sota forma de clamidòspora, en presència d’un hoste sensible, germinen, penetren les arrels de l’hoste i es desenvolupen dins els vasos conductors Les formes especialitzades posseeixen una gran especificitat, a causa de la qual són patògens exclusivament d’un grup de plantes genèticament afins
tel·luròmetre
Electrònica i informàtica
Geologia
Aparell per a mesurar distàncies entre dos punts visibles, basat en la mesura del temps que tarda a recórrer aquesta distància una ona radioelèctrica.
Permet de mesurar distàncies de centenars de quilòmetres amb una gran precisió Ideat poc després de la Segona Guerra Mundial, ha estat successivament perfeccionat fins a esdevenir un aparell modern que utilitza microones i té en compte les correccions que cal introduir en les mesures, a causa de les diferents condicions meteorològiques
anuari de marees
Geografia
Publicació en la qual figuren les hores i les altures de la baixamar i la plenamar per a tots els dies d’un any i referent a un nombre determinat de ports, així com dades que permeten de calcular el mateix per a d’altres ports menys importants.
Destaquen les Tide Tables EUA, amb dades per a 172 ports i informació per a calcular-les per a 4 900 ports les Admiralty Tide Tables de la gran Bretanya, l' Annuaire de marées des côtes de France i l' Anuario de mareas editat per l’Instituto Hidrográfico de la Marina, de Cadis
catarrins
Zoologia
Grup de primats antropoides (sistemàticament, hom li dóna la categoria d’infraordre), que comprèn els simis de l’antic continent (cinomorfs i antropomorfs).
Es caracteritzen pel fet de tenir el crani voluminós i els narius molt junts i dirigits cap avall tenen trenta-dues dents la cua no és prènsil i sovint manca, o és molt curta un gran nombre d’espècies tenen callositats isquiàtiques La majoria són arborícoles i es traslladen grimpant o per braquiació